MT-LB

MT-LB
Mnogotselevoy tyagach legky bronirovanny
Un MT-LB de les Forces Armades de Rússia durant unes maniobres a l'àrtic, a la Terra del Nord, l'any 2017.
Característiques generals
TipusVehicle blindat de combat
País d'origenUnió Soviètica Unió Soviètica
Any1968[1]
Dimensions
Pes11.900 kg
Amplada2,85 m
Longitud6,454 m
Altura total1,865 m[1]
Altura del terra0,415 m[2]
Tripulació2 (Conductor i comandant)
Tropa transportada11 soldats[1]
Especificacions
MotorYaMZ-238V[2]
Tipus de motorMotor dièsel de 8 cilindres V8[3]
Potència màxima240 CV a 2.100 rpm[1]
SuspensióBarres de torsió[1]
Prestacions
Vel. carretera62 km/h[1]
Vel. a l'aigua5-6 km/h
Autonomia carretera500 km[2]
Capacitat de càrrega2.000 kg (al vehicle) i 6.500 kg (a remolc)
Armament
PrimariMetralladora PKT de 7,62 mm[1]
Blindatge i defenses
Blindatge en buc7-14 mm d'acer[1]
NBQ (Nuc-Biol-Quím)Sí

L'MT-LB és un vehicle blindat de combat amfibi d'origen soviètic per al transport d'artilleria i tropes, introduït a finals de la dècada dels 60.[1]

Aquest model està lleugerament blindat, amb un gruix de 7-14 mm d'acer, i va armat amb una metralladora PKT de 7,62 mm. Per desplaçar-se fa servir un motor dièsel YaMZ-238V,[2] que li permet assolir velocitats de 62 km/h amb un abast de 500 km per carretera.[1] Inicialment era un vehicle dissenyat per arrossegar peces d'artilleria i desplaçar els seus servidors, però amb el temps l'MT-LB ha estat emprat en una gran varietat de rols, inclòs el transport de fins a onze soldats.[1]

El desenvolupament de l'MT-LB va començar a la dècada dels 60 per substituir els tractors d'artilleria AT-P. El disseny va ser ràpid, gràcies a l'ús de parts estandarditzades, i la fabricació en sèrie va començar a principis dels 70.[4] A causa del seu cost reduït i la seva fiabilitat a camp a través es va convertir ràpidament en un vehicle clau de les Forces Armades de la Unió Soviètica. S'estima que se n'han produït més de 12.000 unitats[3] i s'han dissenyat 80 variants per a rols diferents.[5] L'any 2022 era un vehicle que continuava en actiu a diferents arsenals arreu del món, particularment a antics estats del Pacte de Varsòvia.[3]

Desenvolupament

El disseny de l'MT-LB va començar a la dècada dels 60, amb l'objectiu de substituir el tractor d'artilleria AT-P (i els menys habituals AT-L, AT-S i AT-T). El tractor AT-P va ser dissenyat per Astrov, buró OKB-40, de Mitisxi i fou fabricat entre 1954 i 1962. Aquest blindat, en combat, s'esperava que operés a la vora del front. Tot i això, el compartiment de tropa on anaven els servidors de les peces d'artilleria era descobert, deixant els artillers en una posició vulnerable a foc d'armes lleugeres o fragments de metralla.[6]

Blindats MT-LB durant la desfilada del 28è aniversari de la fundació de la RDA.

El primer resultat del projecte fou un tractor no blindat fet d'alumini, denominat MT-L, basat en el xassís del tanc lleuger amfibi PT-76.[2][3] El desenvolupament continuaria amb l'addició de blindatge i per accelerar-ne el progrés es van fer servir components estandarditzats, especialment parts de la suspensió i el motor de camió YaMZ-238V de 240 CV.[2][4] El resultat fou un vehicle barat i fiable, que fou acceptat en servei el 1968. Va rebre la denominació de MT-LB, del rus Многоцелевой Тягач Легкий Бронированный, literalment vehicle tractor lleugerament blindat polivalent. La producció en sèrie va començar a principis dels 70 a la planta de tractors de Khàrkiv però més endavant també seria fabricat sota llicència a Bulgària i Polònia.[5] L'MT-LB també ha estat exportat a diferents estats d'arreu del món.[4]

Característiques

El buc de l'MT-LB és d'acer soldat, amb un gruix de blindatge d'entre 7 i 14 mm, amb un perfil baix i allargat. El compartiment de la tripulació, al davant, té el motor just rere seu, i està connectat amb el compartiment de la tropa al darrere de tot. Aquests blindats tenen una disposició semblant a la de la majoria de blindats soviètics. El conductor s'assenta al frontal esquerra i té un parabrisa, amb una protecció abatible, i a sobre seu té una escotilla i tres periscopis. A dreta del conductor hi ha el comandant del vehicle, que disposa d'un altre parabrisa protegit, una escotilla i dos periscopis. En combat el comandant també ha de servir la torreta, que està lleugerament endavant i a la dreta.[7] Generalment el conductor i el comandant disposen d'aparells de visió nocturna i tot el vehicle té protecció contra agents NBQ.[8]

Vista frontal d'un MT-LB ucraïnès, on es poden apreciar les escotilles i la torreta del vehicle.

L'armament principal de l'MT-LB és una metralladora PKT muntada a la torreta, que disposa de 2.500 cartutxos del calibre 7,62 mm.[3] La tripulació i la tropa estan connectats per un estret passadís. El compartiment de tropa està equipat amb seients de tela, muntats als laterals del vehicle, amb capacitat per 11 soldats. Per entrar i sortir, la tropa té dues portes al darrere del buc i dues escotilles a sobre seu. Cada porta del darrere disposa d'una espitllera per disparar i cada lateral té un espitllera per observar i una altra per disparar.[7][3]

El sistema de tracció està compost per sis rodes de rodament, una roda motriu davantera i una roda dentada al darrere. Les rodes estan connectades a una suspensió per barres de torsió estàndard. El motor del vehicle és un dièsel de 8 cilindres en V, model YaMZ-238V de 179 kW a 2.100 rpm, ubicat al centre-esquerra del vehicle, rere el conductor.[2][1] Aquest conjunt permet que l'MT-LB assoleixi velocitats de 62 km/h per carretera i tingui un abast d'uns 500 km. La capacitat de càrrega de l'MT-LB és d'uns 2.000 kg a dins del vehicle i 6.500 kg en un tràiler o arrossegant una peça d'artilleria. El vehicle també té capacitats amfíbies limitades: abans d'entrar a l'aigua s'ha d'abatre una planxa frontal per millorar la flotació i s'han d'activar les bombes de sentina. A l'aigua s'impulsa mitjançant les erugues del blindat a una velocitat màxima de 4-6 km/h.[2]

Un blindat MT-LB o BTR-50 egipci creuant el canal de Suez durant la Guerra del Yom Kippur.[9]

Operadors

Els primers operadors de l'MT-LB foren les Forces Armades de la Unió Soviètica i els membres del Pacte de Varsòvia, que el van adoptar en grans quantitats. L'MT-LB va ser un èxit per la seva versatilitat, bona mobilitat camp a través i pel seu baix cost. En comparació amb el BMP-1, que havia estat introduït aproximadament al mateix temps, l'MT-LB era molt més assequible i s'especula que podria haver estat una 'assegurança' en cas que el BMP-1 fos un fracàs.[2] Durant aquesta etapa l'MT-LB fou emprat en la majoria d'enfrontaments on va participar la Unió Soviètica, destacant especialment la guerra afgano-soviètica.[10]

Durant la Guerra Freda, la Unió Soviètica va subministrar nombrosos blindats als estats simpatitzats amb l'òrbita comunista com Egipte, Síria, Iraq. Alguns d'aquests MT-LB han participat en el conflicte arabo-israelià.[9] També es van exportar MT-LB a altres estats com Nigèria, Bangladesh, Angola, Mongòlia o Iugoslàvia.[3]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, els MT-LB es van repartir entre els diferents nous estats. Molts estats han mantingut en actiu aquests blindats des d'aleshores. Els MT-LB han participat a la majoria de conflictes posteriors a la zona com la Guerra de l'Alt Karabakh, el Conflicte russo-textxè o la Invasió russa d'Ucraïna del 2022.

Blindats MT-LB azerbaidjanesos destruïts per forces armènies durant la Guerra de l'Alt Karabakh, fotografiats el 2005.

Altres estats formats després de la URSS van decidir desmantellar-los o vendre els seus estocs de MT-LB. Per exemple, Alemanya va vendre 460 MT-LB a Suècia, que els va denominar Pbv 401. Els EUA van aconseguir diversos MT-LB, que té en actiu per fer simulacions d'enfrontaments contra forces hostils.[3]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Foss, 2003, p. 411.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Zaloga, 1979, p. 49.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «MT-LB (M1970)». MilitaryFactory. MilitaryFactory Staff Writer, 27-02-2022. [Consulta: 10 setembre 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Burgess, 1995, p. III-46.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tucker-Jones, 2021, p. 148.
  6. ↑ Burgess, 1995, p. III-45.
  7. ↑ 7,0 7,1 Tucker-Jones, 2021.
  8. ↑ Foss, 2003, p. 412.
  9. ↑ 9,0 9,1 Tucker-Jones, 2013.
  10. ↑ Estat major rus. Lester W. Grau; Michael A. Gress (traductors). The Soviet-Afghan War: How a Superpower Fought and Lost. University Press of Kansas, 2002, p. 364. ISBN 9780700611867 [Consulta: 10 setembre 2022]. 

Bibliografia

  • Burgess, L. K. «Soviet/Russian Armor and Artillery Design Practices: 1945-1995» p. 576, 1995. [Consulta: 10 setembre 2022].
  • Foss, Christopher F. The Encyclopedia of Tanks and Armoured Fighting Vehicles. Londres: Spellmount Publishers Ltd, 2003, p. 544. ISBN 1-86227-188-7 [Consulta: 10 setembre 2022]. 
  • Tucker-Jones, Anthony. Armoured Warfare in the Arab-Israeli Conflicts: Rare Photographs from Wartime Archives (Images of War). Pen & Sword Military, 2013, p. 179. ISBN 9781848848054 [Consulta: 10 setembre 2022]. 
  • Tucker-Jones, Anthony. Tank Battles of the Cold War, 1948–1991. Yorkshire – Philadelphia: Pen and Sword Military, 2021, p. 256. ISBN 978-1-52677-801-7 [Consulta: 10 setembre 2022]. 
  • Zaloga, Steven J. Modern Soviet Armor Combat Vehicles of the USSR and Warsaw Pact Today. Regne Unit: Prentice-Hall, 1979, p. 88. ISBN 0-13597-856-4 [Consulta: 10 setembre 2022]. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MT-LB