Macropygia
 Macropygia amboinensis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Columbiformes |
| Família | Columbidae |
| Subfamília | Columbinae |
| Gènere | Macropygia Swainson, 1837 |
| Nomenclatura | |
| Gènere | femení |
Macropygia és un gènere d'ocells de la família dels colúmbids (Columbidae ). El seus membre es coneixen com tórtora cucut.[1]
Descripció i distribució
Són de cua llarga, oscil·len entre 27 i 45 cm de longitud i tenen el plomatge marró. El gènere ara va des de l'Índia i la Xina a través d'Indonèsia i Filipines fins a Vanuatu i Austràlia, encara que es van originar a Amèrica del Nord i del Sud.[2]
Taxonomia
El gènere Macropygia va ser introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson.[3] El nom combina el grec antic «makros» que significa “llarg” o “profund” i «-pugios» que significa “carpó”.[4] L'espècie tipus és la tórtora cucut bruna (Macropygia phasianella).[5]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 15 espècies:[6]
- tórtora cucut becfina (Macropygia amboinensis).
- tórtora cucut rogenca (Macropygia emiliana).
- tórtora cucut de Mackinlay (Macropygia mackinlayi).
- tórtora cucut grossa (Macropygia magna).
- tórtora cucut becnegra (Macropygia nigrirostris).
- tórtora cucut bruna (Macropygia phasianella).
- tórtora cucut menuda (Macropygia ruficeps).
- tórtora cucut de les Andaman (Macropygia rufipennis).
- tórtora cucut de les Filipines (Macropygia tenuirostris).
- tórtora cucut barrada (Macropygia unchall).
- tórtora cucut sultà (Macropygia doreya).
- tórtora cucut de Enggano (Macropygia cinnamomea).
- tórtora cucut de Barusan (Macropygia modiglianii).
- tórtora cucut de Tanimbar (Macropygia timorlaoensis).
- tórtora cucut de Flores (Macropygia macassariensis).
Referències
- ↑ «Macropygia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 5 gener 2025].(català)
- ↑ Boyd, Bret M.; Nguyen, Nam-Phuong; Allen, Julie M.; Waterhouse, Robert M.; Vo, Kyle B. «Long-distance dispersal of pigeons and doves generated new ecological opportunities for host-switching and adaptive radiation by their parasites» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 289, 1970, 09-03-2022. DOI: 10.1098/rspb.2022.0042. ISSN: 0962-8452. PMC: PMC8905168. PMID: 35259992.
- ↑ Swainson, William; Swainson, William. On the natural history and classification of birds. v.2:c.2 (1836). Londres: John Taylor, 1836, p. 348–349.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 236. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 5 gener 2025].
- ↑ Schodde, Richard; Mason, Ian J. Aves: Columbidae to Coraciidae. Collingwood: CSIRO, 1997, p. 23. ISBN 978-0-643-06037-1.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Pigeons – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 5 gener 2025].
