Malaltia de Rendu-Osler-Weber

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Rendu-Osler-Weber
modifica
Tipusmalaltia autosòmica dominant, malaltia vascular i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimWilliam Osler, Henri Rendu i Frederick Parkes Weber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSMAD4 (en) Tradueix, ENG, ACVRL1 (en) Tradueix i GDF2 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LA90.00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I78.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9448.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM187300, 600376, 601101, 615506 i 187300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9303 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000837 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine957067 i 2048472 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013683 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica Modifica el valor a Wikidata
Orphanet774 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0039445 i C0039445 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1270 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome o malaltia de Rendu-Osler-Weber, o telangièctasi hemorràgica hereditària (HHT de l'anglès hereditary haemorrhagic telangiectasia),[1] és un rar trastorn genètic autosòmic dominant que es caracteritza per la formació de vasos sanguinis anormals (telangiectàsies) a la pell[2] i membranes mucoses,[3] i sovint en òrgans com com els pulmons,[4] la melsa,[5] l'ull,[6] el fetge[7] i el cervell.[8]

Pot causar hemorràgies nasals freqüents i copioses,[9] sagnat agut i crònic de l'aparell digestiu,[10] alteracions del sistema portal hepàtic,[11] hepatitis hipòxica fatal,[12] hemorràgia subaracnoidal,[13] edema cerebral difús i hèrnia transtentorial per encefalopatia hepàtica,[14] hematoma hepàtic,[15] anèmia,[16] pancitopènia,[17] hipoxèmia infantil,[18] ascites,[19] cirrosi congestiva,[20] dispnea greu amb cianosi,[21] hemotòrax durant la gestació,[22] insuficiència cardíaca,[23] hemoptisi recurrent,[24] diversos problemes obstètrics i neonatals,[25] crisis de dolor per periostitis radial hiperdensa,[26] abscessos cerebrals familiars,[27] fístula arteriovenosa espinal,[28] fístula arteriovenosa pulmonar,[29] aneurismes intracranials,[30] esquizencefàlia (un defecte en el còrtex),[31] embòlia paradoxal (originada en el sistema venós però que oclou una artèria),[32] hipertensió arterial pulmonar[33] i altres complicacions greus derivades de l'afectació multiorgànica. El tractament se centra en la reducció de l'hemorràgia per lesions de vasos sanguinis i, de vegades, la cirurgia,[34] l'escleroteràpia[35] o altres procediments mèdics orientats a eliminar les malformacions arteriovenoses als òrgans.[36] El sagnat crònic requereix sovint suplements de ferro i, ocasionalment, transfusions de sang.[37] En certs casos, l'admistració d'agents anfifibrinolítics (un grup de medicaments que ajuden a la coagulació de la sang) i antiangiogènics pot per beneficiosa.[38] El bevacizumab és una eina terapeútica usada en individus amb HHT que tenen la funció hepàtica molt alterada o anèmia refractària al tractament convencional.[39]

La malaltia de Rendu-Osler-Weber es produeix en una de cada 5.000-8.000 persones a Amèrica del Nord.[40] A Espanya té una prevalença estimada de 16,8 casos/100.000 habitants i una taxa de mortalitat del 0,16 per cent anual, amb notables diferències entre províncies.[41]

La malaltia porta els noms de Sir William Osler, Henri Jules Louis Marie Rendu i Frederick Parkes Weber, que la van descriure a finals del segle xix i principis del segle xx.[42]

Genètica

La síndrome de Rendu-Olser-Weber té un patró d'herència autosòmic dominant, per tant una persona afectada presentarà un dels dos al·lels mutats, i tindrà una probabilitat del 50 per cent de transmetre l'al·lel a la seva descendència.[43] S'ha descrit que l'homozigosi pel al·lel mutat és letal en models preclínics murins,[44] per tant es força probable que també ho sigui en humans. La telangièctasi hemorràgica hereditària té una expressió genètica variable i dependent de l'edat. A causa de l'acció de gens reguladors els individus d'una mateixa família, encara que tinguin una mutació idèntica, poden desenvolupar lesions en diferents territoris corporals o presentar quadres clínics de la malaltia d'una gravetat molt dispar.[45]

Actualment es reconeixen 5 tipus genètics,[46] tot i que només tres han estat relacionat amb tres gens. D'aquests tres més del 80% dels casos corresponen a mutacions en el gen ENG (HHT tipus 1) o en el gen ACVRL1 (HHT tipus 2).[47] Respectivament, ambdós gens codifiquen el correceptor i el receptor de BMP9, una citocina de la família de la via de senyalització de TGF-β, que està relacionada amb la maduració dels vasos sanguinis.[48] El tercer gen és el MADH4, que codifica la proteïna intracel·lular SMAD4, que forma part de la via canònica de senyalització de la família de TGF-β.[49]

L'expressió del gen ENG o del ACVRL està restringida només a endoteli, per la qual cosa explicaria que no hi hagués cap altra patologia associada. En canvi, l'expressió de MADH4 és més ubiqua i, per tant, els individus amb aquesta mutació poden patir poliposi juvenil.[50]

Fisiopatologia

Es creu que l'aparició de les malformacions arteriovenoses (AVM, de l'anglès arterio-venous malformation) es pot donar per dos motius diferents. Un primer mecanisme seria la pèrdua local de l'al·lel no mutat, cosa que es coneix com a hipòtesi de Knudson.[51] Per tant, aquella regió perdria la capacitat de maduració dels vasos i es generarien aquestes malformacions. El segon mecanisme es basa en l'equilibri de senyals proliferatives i senyals maduradors. En aquelles regions on les senyals proliferatives fossin més fortes en comparació a les maduradors i tenint en compte que l'individu afectat només té un al·lel funcional, es generaria una descompensació, provocant que el vas no madures correctament, generant les malformacions arteriovenoses.[52] Tots els gens que estan relacionats amb l'aparició de HHT formen part de la via de senyalització de la superfamilia del factor de creixement transformant beta.[53] Concretament, el gen ACVRL codifica el receptor ALK1[54] i el gen ENG codifica el seu coreceptor, l'endoglina.[55] Aquestes dues proteïnes es troben en la membrana de les cèl·lules endotelials i s'uneixen específicament a dues citocines anomenades BMP9 i BMP10.[56] Degut a la presència de BMP9, el complex format per ALK1 i endoglina s'activa i activa a un grup de proteïnes anomenades SMAD, que es troben dins de la cèl·lula. Això és, aquest receptor es capaç d'activar a SMAD1 a SMAD5 i SMAD8, que seguidament s'uniran a SMAD4.[54] Aquest complex viatjarà fins al nucli, on actuarà de factor de transcripció, activant gens que entre d'altres, aturaran la proliferació i promouran la unió entre les cèl·lules endotelials.[57][58][59] Les mutacions en ACVRL, ENG i MADH4 provoquen que aquesta via de senyalització no funcioni correctament i que la seva activació sigui més reduïda, impedint així l'activació dels mecanismes moleculars implicats en la maduració del vas.[60]

Referències

  1. ↑ Locke, T; Gollamudi, J; Chen, P «Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia (HHT)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Des 12; NBK578186 (rev), pàgs: 17. PMID: 35201714 [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. ↑ Orizaga y Quiroga, TL; Villarreal Martínez, A; Jaramillo Moreno, G; Ocampo-Candiani, J «Síndrome de Osler-Weber-Rendu y su relación con la dermatología» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2019 Set; 110 (7), pp: 526-532. DOI: 10.1016/j.ad.2018.11.007. ISSN: 2173-5778. PMID: 30975431 [Consulta: 11 febrer 2024].
  3. ↑ Di Cosola, M; Cazzolla, AP; Scivetti, M; Testa, NF; Lo Muzio, L; Favia, G; et al «Síndrome de Rendu-Osler-Weber o Telangiectasia Hemorrágica Hereditaria (HHT): Descripción de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). Av Odontoestomatol, 2005 Nov-Des; 21 (6), pp: 297-303. DOI: 10.4321/S0213-12852005000600003. ISSN: 2340-3152 [Consulta: 16 febrer 2024].
  4. ↑ Dupuis-Girod, S; Cottin, V; Shovlin, CL «The Lung in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). Respiration, 94, 4, 8-2017, pp: 315-330. DOI: 10.1159/000479632. ISSN: 1423-0356. PMID: 28850955 [Consulta: 11 febrer 2024].
  5. ↑ Takamatsu, S; Sato, K; Kato, S; Nagano, H; et al «Splenic Involvement in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). Case Rep Med, 2016 Oct 11; 2016, pp: 3212947. DOI: 10.1155/2016/3212947. PMC: 5078661. PMID: 27807449 [Consulta: 16 febrer 2024].
  6. ↑ Abdolrahimzadeh, S; Formisano, M; Marani, C; Rahimi, S «An update on the ophthalmic features in hereditary haemorrhagic telangiectasia (Rendu-Osler-Weber syndrome)» (en anglès). Int Ophthalmol, 2022 Jun; 42 (6), pp: 1987-1995. DOI: 10.1007/s10792-021-02197-y. PMC: 9156511. PMID: 35034241 [Consulta: 6 maig 2024].
  7. ↑ Xu, L; Xu, F; Wang, Q; Ke, X «Hereditary hemorrhagic telangiectasia with liver cirrhosis: a case report» (en anglès). BMC Gastroenterol, 2021 Set 6; 21 (1), pp: 343. DOI: 10.1186/s12876-021-01913-3. PMC: 8422673. PMID: 34488642 [Consulta: 11 febrer 2024].
  8. ↑ Drapé, E; Anquetil, T; Larrivée, B; Dubrac, A «Brain arteriovenous malformation in hereditary hemorrhagic telangiectasia: Recent advances in cellular and molecular mechanisms» (en anglès). Front Hum Neurosci, 2022 Nov 24; 16, pp: 1006115. DOI: 10.3389/fnhum.2022.1006115. PMC: 9729275. PMID: 36504622 [Consulta: 11 febrer 2024].
  9. ↑ Vincent Wu, Lee, JM; Vozoris, NT; Faughnan, ME «Weekly epistaxis duration as an indicator of epistaxis severity in hereditary hemorrhagic telangiectasia-Preliminary results from a randomized controlled trial» (en anglès). Laryngoscope Investig Otolaryngol, 2021 Abr 8; 6 (3), pp: 370-375. DOI: 10.1002/lio2.561. PMC: 8223446. PMID: 34195356 [Consulta: 11 febrer 2024].
  10. ↑ Jackson, SB; Villano, NP; Benhammou, JN; Lewis, M; et al «Gastrointestinal Manifestations of Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia (HHT): A Systematic Review of the Literature» (en anglès). Dig Dis Sci, 2017 Oct; 62 (10), pp: 2623-2630. DOI: 10.1007/s10620-017-4719-3. PMC: 5641264. PMID: 28836046 [Consulta: 11 febrer 2024].
  11. ↑ Wu, JL; Zhao, ZZ; Chen, J; Zhang, HW; Luan, Z; Li, CY; Zhao, YM; Jing, YJ; et al «Hereditary hemorrhagic telangiectasia involving portal venous system: A case report and review of the literature» (en anglès). World J Gastrointest Surg, 2023 Oct 27; 15 (10), pp: 2367-2375. DOI: 10.4240/wjgs.v15.i10.2367. PMC: 10642469. PMID: 37969701 [Consulta: 22 febrer 2024].
  12. ↑ Henrion, J; Deltenre, P; Peny, MO; Dumoulin, P; et al «Fatal hypoxic hepatitis in a patient with hereditary hemorrhagic telangiectasia (Rendu-Osler-Weber's disease)» (en anglès). Acta Gastroenterol Belg, 2010 Gen-Mar; 73 (1), pp: 61-64. ISSN: 1784-3227. PMID: 20458853 [Consulta: 4 abril 2024].
  13. ↑ Sancho Saldaña, A; Lambea Gil, Á; Sánchez Marín, B; Gazulla, J «Convexity subarachnoid haemorrhage secondary to hereditary haemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Neurologia (Engl Ed), 2020 Jul-Ag; 35 (6), pp: 432-433. DOI: 10.1016/j.nrl.2018.04.005. ISSN: 2173-5808. PMID: 29898856 [Consulta: 6 maig 2024].
  14. ↑ Mylavarapu, C; Lu, AJ; Burns, EA; Samorajski, J; et al «Diffuse Cerebral Edema and Impending Herniation Complicating Hepatic Encephalopathy in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). Case Rep Med, 2022 Feb 18; 2022, pp: 2612544. DOI: 10.1155/2022/2612544. PMC: 8881178. PMID: 35222647 [Consulta: 29 març 2024].
  15. ↑ Petrovic, I; Pavlek, G; Romic, M; Grgic, D; Romic, I «Rupture of suppurated liver hematoma into the anterior abdominal wall in a patient with Rendu-Osler-Weber syndrome» (en anglès). Cir Cir, 2020; 88 (Supl 2), pp: 66-70. DOI: 10.24875/CIRU.20000342. ISSN: 2444-054X. PMID: 33284276 [Consulta: 11 febrer 2024].
  16. ↑ Kobayashi, T; Ishiyama, S; Ono, Y «Osler-Weber-Rendu Disease: Unexpected Cause of Anemia» (en anglès). Intern Med, 2023 Mar 15; 62 (6), pp: 955-956. DOI: 10.2169/internalmedicine.0135-22. PMC: 10076148. PMID: 35989270 [Consulta: 11 febrer 2024].
  17. ↑ Binello, N; Gasbarrini, A; Gaetani, E «Pancytopenia in a Patient with Rendu-Osler-Weber Syndrome and Uncommon Vascular Abnormalities» (en anglès). Case Rep Hematol, 2016 Oct 10; 2016, pp: 3016402. DOI: 10.1155/2016/3016402. PMC: 5075613. PMID: 27803822 [Consulta: 4 abril 2024].
  18. ↑ Ramírez Balza, O; García-Guereta, L; Rubio Vidal, MD; del Cerro Marín, MJ; Parrón Pajares, M «Síndrome de Rendu-Osler-Weber: causa infrecuente de hipoxemia en la infancia» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2010 Nov; 73 (5), pp: 272-276. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.06.007. ISSN: 1695-9531. PMID: 20813596 [Consulta: 6 març 2024].
  19. ↑ Thandassery, RB; Patel, RS; Grewal, P «Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia and Refractory Ascites» (en anglès). ACG Case Rep J, 2020 Oct 14; 7 (10), pp: e00458. ISSN: 2326-3253. PMC: 7556362. PMID: 33134402 [Consulta: 11 febrer 2024].
  20. ↑ Leitão, P; Carvalho A; Guerra C; Gonçalves, J; Ramos, I «Congestive cirrhosis in Osler-Weber-Rendu syndrome: A rare case report» (en anglès). Radiol Case Rep, 2017 Nov 6; 13 (1), pp: 51-54. DOI: 10.1016/j.radcr.2017.10.011. PMC: 5851303. PMID: 29552242 [Consulta: 4 abril 2024].
  21. ↑ Dunphy, L; Talwar, A; Patel, N; Evans, A «Hereditary haemorrhagic telangiectasia and pulmonary arteriovenous malformations» (en anglès). BMJ Case Rep, 2021 Gen 8; 14 (1), pp: e238385. DOI: 10.1136/bcr-2020-238385. PMC: 7799076. PMID: 33419752 [Consulta: 11 febrer 2024].
  22. ↑ Raiya, S; Athavale, A; Nair, J; Deshmukh, H «Hereditary hemorrhagic telangiectasia with hemothorax in pregnancy» (en anglès). Lung India, 2017 Mar-Abr; 34 (2), pp: 206-207. DOI: 10.4103/0970-2113.201301. PMC: 5351372. PMID: 28360478 [Consulta: 11 febrer 2024].
  23. ↑ Blum, A; Shalabi, R «Osler-Weber-Rendu (OWR) Disease and Heart Failure» (en anglès). Clin Med Cardiol, 2009 Nov 25; 3, pp: 121-123. DOI: 10.4137/cmc.s3636. PMC: 2872581. PMID: 20508772 [Consulta: 4 abril 2024].
  24. ↑ Khoja, AM; Jalan, RK; Jain, DL; Kajale, OV «Osler-Weber-Rendu disease: A rare cause of recurrent hemoptysis» (en anglès). Lung India, 2016 Maig-Jun; 33 (3), pp: 313-316. DOI: 10.4103/0970-2113.180878. PMC: 4857569. PMID: 27185997 [Consulta: 11 febrer 2024].
  25. ↑ Delagrange, L; Dupuis, O; Fargeton, AE; Bernard, L «Obstetrical and neonatal complications in hereditary haemorrhagic telangiectasia: A retrospective study» (en anglès). BJOG, 2023 Feb; 130 (3), pp: 303-311. DOI: 10.1111/1471-0528.17303. PMC: 10092409. PMID: 36156839 [Consulta: 7 març 2024].
  26. ↑ del Toro Ravelo, LM; Acosta Suárez, R; Gómez Conde, SY; Chia Proenza, D; Rivadeneira Jácome, JF «Enfermedad de Rendu-Osler-Weber con presentación inusual» (en castellà). Rev Cuba Reumatol, 2022 Maig-Ag; 24 (2), pp: e1002. ISSN: 1817-5996 [Consulta: 9 abril 2024].
  27. ↑ Tørring, PM; Lauridsen, MF; I Dali C; Andersen PE, et al «Familial cerebral abscesses caused by hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Clin Case Rep, 2017 Abr 13; 5 (6), pp: 805-808. DOI: 10.1002/ccr3.785. PMC: 5457996. PMID: 28588815 [Consulta: 26 febrer 2024].
  28. ↑ Spangler, J; Watsjold, B; Ilgen, JS «Spinal Arteriovenous Fistula, A Manifestation of Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia: A Case Report» (en anglès). Clin Pract Cases Emerg Med, 2020 Ag; 4 (3), pp: 417-420. DOI: 10.5811/cpcem.2020.5.47086. PMC: 7434259. PMID: 32926701 [Consulta: 3 març 2024].
  29. ↑ Ishikawa, T; Takamori, S; Kohno, M; Miura, N; et al «Lobectomy for Pulmonary Arteriovenous Fistula in a Patient With Rendu-Osler-Weber Disease: A Case Report» (en anglès). In Vivo, 37, 6, 12-2023, pp: 2854-2858. DOI: 10.21873/invivo.13402. PMC: 10621465. PMID: 37905648 [Consulta: 6 març 2024].
  30. ↑ Perez Akly, MS; Vazquez, C; Besada, CH; Rodriguez, MJ; Conde, MF; et al «Prevalence of Intracranial Aneurysms in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia: Report from a Single Reference Center» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2022 Jun; 43 (6), pp: 844-849. DOI: 10.3174/ajnr.A7505. PMC: 9172960. PMID: 35589139 [Consulta: 3 març 2024].
  31. ↑ Gaines, JJ; Gilbert, BC; Gossage, JR; Parker, W; et al «Schizencephaly in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2022 Nov; 43 (11), pp: 1603-1607. DOI: 10.3174/ajnr.A7677. PMC: 9731247. PMID: 36265891 [Consulta: 28 febrer 2024].
  32. ↑ Baby, N; Kunnathuparambil, SG; Varghese, P; Kuriakose, AM «Paradoxical Embolism in a Case of Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia: Case Report with Literature Review» (en anglès). Neurol India, 2020 Maig-Jun; 68 (3), pp: 665-668. DOI: 10.4103/0028-3886.288990. ISSN: 1998-4022. PMID: 32643684 [Consulta: 13 febrer 2024].
  33. ↑ Vorselaars, VMM; Hosman, AE; Westermann, CJJ; Snijder, RJ; Mager, JJ; et al «Pulmonary Arterial Hypertension and Hereditary Haemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). Int J Mol Sci, 2018 Oct 17; 19 (10), pp: 3203. DOI: 10.3390/ijms19103203. PMC: 6213989. PMID: 30336550 [Consulta: 13 febrer 2024].
  34. ↑ Felli, E; Addeo, P; Faitot, F; Nappo, G; et al «Liver transplantation for hereditary hemorrhagic telangiectasia: a systematic review» (en anglès). HPB (Oxford), 2017 Jul; 19 (7), pp: 567-572. DOI: 10.1016/j.hpb.2017.03.005. ISSN: 1477-2574. PMID: 28427830 [Consulta: 11 febrer 2024].
  35. ↑ Boyer, H; Fernandes, P; Le, C; Yueh, B «Prospective randomized trial of sclerotherapy vs standard treatment for epistaxis due to hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Int Forum Allergy Rhinol, 2015 Maig; 5 (5), pp: 435-440. DOI: 10.1002/alr.21484. PMC: 4756906. PMID: 25643928 [Consulta: 11 febrer 2024].
  36. ↑ Macri, A; Wilson, AM; Shafaat, O; Sharma, S «Osler-Weber-Rendu Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Ag 8; NBK482361 (rev), pàgs: 4. PMID: 29493983 [Consulta: 11 febrer 2024].
  37. ↑ Garg, N; Khunger, M; Gupta, A; Kumar, N «Optimal management of hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). J Blood Med, 2014 Oct 15; 5, pp: 191-206. DOI: 10.2147/JBM.S45295. PMC: 4206399. PMID: 25342923 [Consulta: 11 febrer 2024].
  38. ↑ Hammill, AM; Wusik, K; Kasthuri, RS «Hereditary hemorrhagic telangiectasia (HHT): a practical guide to management» (en anglès). Hematology Am Soc Hematol Educ Program, 2021 Des 10; 2021 (1), pp: 469-477. DOI: 10.1182/hematology.2021000281. PMC: 8791148. PMID: 34889398 [Consulta: 22 abril 2024].
  39. ↑ Vázquez, C; Gonzalez, ML; Ferraris, A; Bandi, JC; Serra, MM «Bevacizumab for treating Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia patients with severe hepatic involvement or refractory anemia» (en anglès). PLoS One, 2020 Feb 7; 15 (2), pp: e0228486. DOI: 10.1371/journal.pone.0228486. PMC: 7006931. PMID: 32032395 [Consulta: 13 maig 2024].
  40. ↑ Dupuis-Girod, S; Bailly, S; Plauchu, H «Hereditary hemorrhagic telangiectasia: from molecular biology to patient care» (en anglès). J Thromb Haemost, 8, 7, 3-2010, pp: 1447–1456. DOI: 10.1111/j.1538-7836.2010.03860.x. ISSN: 1538-7836. PMID: 20345718 [Consulta: 11 febrer 2024].
  41. ↑ Ortega-Torres, A; Sánchez-Díaz, G; Villaverde-Hueso, A; Posada de la Paz, M; Alonso-Ferreira, V «Mortalidad atribuida a telangiectasia hemorrágica hereditaria y variabilidad geográfica en España (1981-2016)» (en castellà). Gac Sanit, 2020 Gen-Feb; 34 (1), pp: 37-43. DOI: 10.1016/j.gaceta.2018.08.004. ISSN: 1578-1283. PMID: 30600115 [Consulta: 18 febrer 2024].
  42. ↑ Gibbs, DD «Rendu-Osler-Weber disease: a triple eponymous title lives on» (en anglès). J R Soc Med, 1986 Des; 79 (12), pp: 742-743. DOI: 10.1177/014107688607901219. PMC: 1290578. PMID: 3543350 [Consulta: 11 febrer 2024].
  43. ↑ McDonald, J; Stevenson, DA «Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia» (en anglès). GeneReviews® [Internet] (Adam MP, Feldman J, Mirzaa GM, Pagon RA, Wallace SE, et al; Eds.) University of Washington, Seattle, 2021 Nov 24; NBK1351 (rev), pàgs: 30. PMID: 20301525 [Consulta: 25 març 2023].
  44. ↑ Arthur, HM; Roman, BL «An update on preclinical models of hereditary haemorrhagic telangiectasia: Insights into disease mechanisms» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2022 Set 29; 9, pp: 973964. DOI: 10.3389/fmed.2022.973964. PMC: 9556665. PMID: 36250069 [Consulta: 26 febrer 2024].
  45. ↑ Serra, MM «Telangiectasia Hemorragica Hereditaria (Síndrome de Rendu Osler Weber)» (en castellà). Rev Hosp Ital B Aires, 2014 Jun; 34 (2), pp: 41-50. ISSN: 2314-3312 [Consulta: 16 abril 2024].
  46. ↑ Shovlin, CL; Simeoni, I; Downes, K; Frazer, ZC; Megy, K; Bernabeu-Herrero, ME; Shurr, A; Brimley, J; Patel, D; Kell, L; Stephens, J; Turbin, IG; Aldred, MA; et al «Mutational and phenotypic characterization of hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Blood, 2020 Oct 22; 136 (17), pp: 1907-1918. DOI: 10.1182/blood.2019004560. PMC: 7717479. PMID: 32573726 [Consulta: 19 març 2024].
  47. ↑ Abdalla, SA; Letarte, M «Hereditary haemorrhagic telangiectasia: current views on genetics and mechanisms of disease» (en anglès). J Med Genet, 43, 2, 01-02-2006, pp: 97–110. DOI: 10.1136/jmg.2005.030833. ISSN: 1468-6244. PMID: 15879500 [Consulta: 11 febrer 2024].
  48. ↑ David, L; Mallet, C; Mazerbourg, S; Feige, JJ; Bailly, S «Identification of BMP9 and BMP10 as functional activators of the orphan activin receptor-like kinase 1 (ALK1) in endothelial cells» (en anglès). Blood, 2007 Mar 1; 109 (5), pp: 1953-1961. DOI: 10.1182/blood-2006-07-034124. ISSN: 1528-0020. PMID: 17068149 [Consulta: 11 febrer 2024].
  49. ↑ McDonald, J; Wooderchak-Donahue, W; VanSant Webb, C; Whitehead, K; et al «Hereditary hemorrhagic telangiectasia: genetics and molecular diagnostics in a new era» (en anglès). Front Genet, 2015 Gen 26; 6, pp: 1. DOI: 10.3389/fgene.2015.00001. PMC: 4306304. PMID: 25674101 [Consulta: 11 febrer 2024].
  50. ↑ Chang, W; Renaut, P; Pretorius, C «SMAD4 juvenile polyposis syndrome and hereditary haemorrhagic telangiectasia presenting in a middle-aged man as a large fungating gastric mass, polyposis in both upper and lower GI tract and iron deficiency anaemia, with no known family history» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Des 22; 13 (12), pp: e236855. DOI: 10.1136/bcr-2020-236855. PMC: 7757541. PMID: 33370972 [Consulta: 11 febrer 2024].
  51. ↑ Snellings, DA; Gallione, CJ; Clark, DS; Vozoris, NT; et al «Somatic Mutations in Vascular Malformations of Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia Result in Bi-allelic Loss of ENG or ACVRL1» (en anglès). Am J Hum Genet, 2019 Nov 7; 105 (5), pp: 894-906. DOI: 10.1016/j.ajhg.2019.09.010. PMC: 6848992. PMID: 31630786 [Consulta: 11 febrer 2024].
  52. ↑ Govani, FS; Shovlin, CL «Hereditary haemorrhagic telangiectasia: a clinical and scientific review» (en anglès). Eur J Hum Genet, 17, 7, 7-2009, pp: 860–871. DOI: 10.1038/ejhg.2009.35. PMC: 2986493. PMID: 19337313 [Consulta: 11 febrer 2024].
  53. ↑ Fernandez- Lopez, A; Sanz-Rodriguez, F; Blanco, FJ; Bernabéu, C; Botella, LM «Hereditary hemorrhagic telangiectasia, a vascular dysplasia affecting the TGF-beta signaling pathway» (en anglès). Clin Med Res, 4, 1, 3-2006, pp: 66-78. DOI: 10.3121/cmr.4.1.66. PMC: 1435660. PMID: 16595794 [Consulta: 28 febrer 2024].
  54. ↑ 54,0 54,1 Roman, BL; Hinck, AP «ALK1 signaling in development and disease: new paradigms» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 74, 24, 04-09-2017, pp: 4539–4560. DOI: 10.1007/s00018-017-2636-4. PMC: 5687069. PMID: 28871312 [Consulta: 13 febrer 2024].
  55. ↑ UniProt «Endoglin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2021 Set 29; P17813 -EGLN_HUMAN- (rev), pàgs: 30 [Consulta: 25 març 2024].
  56. ↑ Tillet, E; Bailly, S «Emerging roles of BMP9 and BMP10 in hereditary hemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Front Genet, 2015 Gen 8; 5, pp: 456. DOI: 10.3389/fgene.2014.00456. PMC: 4288046. PMID: 25620979 [Consulta: 2 maig 2024].
  57. ↑ Alsina-Sanchís, E; García-Ibáñez, Y; Figueiredo, AM; Riera-Domingo, C; Figueras, A; Matias-Guiu, X; Casanovas, O; et al «ALK1 Loss Results in Vascular Hyperplasia in Mice and Humans Through PI3K Activation» (en anglès). Arterioscler Thromb Vasc Biol, 38, 5, 01-05-2018, pp: 1216–1229. DOI: 10.1161/ATVBAHA.118.310760. ISSN: 1524-4636. PMID: 29449337 [Consulta: 11 febrer 2024].
  58. ↑ Ola, R; Dubrac, A; Han, J; Zhang, F; Fang, JS; Larrivée, B; Lee, M; Urarte, AA; Kraehling, JR; Genet, G; Hirschi, KK; Sessa, WC; Canals, FV; et al «PI3 kinase inhibition improves vascular malformations in mouse models of hereditary haemorrhagic telangiectasia» (en anglès). Nat Commun, 2016 Nov 29; 7, pp: 13650. DOI: 10.1038/ncomms13650. PMC: 5141347. PMID: 27897192 [Consulta: 2 maig 2024].
  59. ↑ Akla, N; Viallard, C; Popovic, N; Lora Gil, C; et al «BMP9 (Bone Morphogenetic Protein-9)/Alk1 (Activin-Like Kinase Receptor Type I) Signaling Prevents Hyperglycemia-Induced Vascular Permeability» (en anglès). Arterioscler Thromb Vasc Biol, 38, 8, 01-08-2018, pp: 1821–1836. DOI: 10.1161/ATVBAHA.118.310733. ISSN: 1524-4636. PMID: 29880487 [Consulta: 22 febrer 2024].
  60. ↑ Prigoda, NL; Savas, S; Abdalla, SA; Piovesan, B; Rushlow, D; Vandezande, K; et al «Hereditary haemorrhagic telangiectasia: mutation detection, test sensitivity and novel mutations» (en anglès). J Med Genet, 2006 Set; 43 (9), pp: 722-728. DOI: 10.1136/jmg.2006.042606. PMC: 2564570. PMID: 16690726 [Consulta: 22 febrer 2024].

Bibliografia

Enllaços externs