Manuel de Irujo Ollo

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Manuel de Irujo Ollo

Irujo amb Manuel de Lekuona
Nom original	(es) Manuel de Irujo
Biografia
Naixement	25 setembre 1891 Estella (Navarra)
Mort	1r gener 1981 (89 anys) Pamplona (Navarra)
Ministre sense cartera
4 de setembre de 1936 – 16 de maig de 1937
← Nou càrrec Desaparegut →
5 d'abril de 1938 – 1 de febrer de 1939
← Nou càrrec Desaparegut →
Ministre de Justícia
16 de maig de 1937 – 11 de desembre de 1937
← Joan Garcia Oliver Mariano Fructuoso Ansó Zungarren →
Diputat a les Corts de la República
7 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Guipúscoa
Senador per Navarra
2 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca Universitat de Deusto
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Nacionalista Basc
Família
Pare	Daniel Irujo
Germans	Pello Irujo Ollo i Andrés de Irujo
Parents	Manuel Aranzadi Irujo (cosí germà)
Signatura
Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Nacionalista Basc 10 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Nacionalista Basc 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa Senador al Senat espanyol

Manuel de Irujo Ollo (Lizarra, 25 de setembre de 1891 – Bilbao, 1 de gener de 1981) va ser un polític i advocat navarrès, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona República Espanyola.

Biografia

Era fill de Daniel Irujo Urra, advocat que va defensar dos cops en judici Sabino Arana. Va estudiar en el Col·legi dels Jesuïtes d'Orduña, on es va graduar en 1907 de batxillerat. En 1910 es va llicenciar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Deusto i en 1912 en la de Dret. En 1916 es va casar amb Aurelia Pozueta Aristizabal, amb qui tindria una filla, Miren. Envidua en 1918.

Fou diputat foral de Navarra en 1921 i 1930, diputat a Corts per Guipúscoa a les eleccions de 1933 i 1936. En 1936 va defensar el posicionament del seu partit a favor de la Segona República i contra la revolta militar. Entre setembre de 1936 i maig de 1937 va ser ministre sense cartera en el Govern de Francisco Largo Caballero amb la funció d'intentar restablir el funcionament d'una justícia elemental en la zona republicana. Aquesta funció la va continuar com a Ministre de Justícia en el govern de Negrín fins a desembre de 1937. Des del seu càrrec col·laborà amb Lluís Vila i d'Abadal i altres membres d'UCD que ajudaven a fugir religiosos perseguits en contacte amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.

Va abandonar el càrrec, entre altres raons, per la repressió que el govern va portar a terme contra el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), però va quedar com a ministre sense cartera fins a agost de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar en el Regne Unit. Allí va ser ministre del govern republicà en l'exili i president del Consell Nacional Basc. Per la seva tasca en la construcció europea en 1972 va ser nomenat president d'honor del Consell Federal Peninsular del Moviment Europeu.

Va tornar a Espanya en 1977, any que va ser escollit senador per Navarra a les llistes del Front Autonòmic en les eleccions generals espanyoles de 1977. A les eleccions al Parlament de Navarra de 1979 va ser escollit membre del Parlament de Navarra com cap de llista de la coalició Nacionalistes Bascos, sent el seu primer president. Autor, entre altres obres, de Inglaterra y los vascos e Instituciones políticas vascas (1945).

Enllaços externs

• Biografia de Manuel de Irujo en el número 11 d'Eurobask Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., revista del Consell Basc del Moviment Europeu, pg. 34.
• Fitxa monogr'afica sobre Manuel de Irujo a Euskomedia, amb un vídeo biogràfic i accés al seu arxiu personal.
• Biografia de Manuel de Irujo Ollo a l'Enciclopedia digital del País Vasco "Auñamendi"
• Fitxa del Congrés dels Diputats
• Fitxa del Senat

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Garcia Oliver	Ministre de Justícia 1937	Succeït per: Mariano Fructuoso Ansó Zungarren