Manuel Cobo del Rosal
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 desembre 1934 Granada (Espanya) |
Mort | 25 gener 2017 (82 anys) Madrid |
Rector de la Universitat de València | |
21 desembre 1976 – 1979 ← José Báguena Candela – Joaquín Colomer Sala → | |
Procurador a Corts | |
12 juliol 1976 – 30 juny 1977 ← Rafael Báguena Candela – Supressió del càrrec → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Valladolid Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Bonn |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | jurista, polític, professor d'universitat, advocat, escriptor |
Ocupador | Universitat de Valladolid Universitat Complutense de Madrid Universitat de La Laguna |
Premis | |
Manuel Cobo del Rosal (Granada, 29 de desembre de 1934 - 25 de gener de 2017) fou un advocat i catedràtic de Dret penal espanyol.
Biografia
Llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid el 1956, s'especialitza en Dret penal i, criminologia i Dret processal penal amb estudis de postgrau a les Universitats de Roma i Bonn. És deixeble a Espanya de Juan del Rosal, catedràtic de Dret Penal en la Universitat de Valladolid i posteriorment de la Universitat Complutense de Madrid i de l'Escola Judicial.
Impartí classe a la Universitat de Valladolid com a professor ajudant fins a 1957, i el 1963 obtingué plaça de Professor Adjunt de Dret Penal en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid, de la qual el 1976-1977 finalment arriba a convertir-se en Catedràtic de Dret penal així com director del seu Institut de Criminologia.
Després d'exercir, per elecció democràtica el càrrec de Rector de la Universitat de València el 1976,[1] va passar a ser Director General d'Universitats i, seguidament, entre 1979 i 1981 va ser Secretari d'Estat per a les Universitats en el Ministeri d'Educació.[2] Sota els Governs del PSOE, i abans de la UCD entre 1982 i 1985, va ser President del Tribunal de Defensa de la Competència amb rang de Secretari d'Estat en el Ministeri d'Economia d'Espanya.
Durant la seva carrera, va compatibilitzar la càtedra universitària amb l'exercici de l'advocacia, i entre els molts casos que ha defensat hi ha els cèlebres Cas Naseiro,[3] operació Nécora, la defensa de Pedro Pacheco Herrera (1988)[4] o la causa seguida contra Rafael Vera[5] i va portar l'acusació en nom de KIO,[6] el procediment de major quantia econòmica que s'ha tramitat a Espanya, aconseguint innombrables condemnes. També ha estat advocat de Monzer Al Kassar.
És autor de nombrosos manuals i tractats de Dret penal, Criminologia i Dret processal penal, tenint innombrables condecoracions espanyoles i estrangeres i és Comanador de l'ordre dels palmells acadèmics de França i diferents doctorats honoris causa d'Universitats públiques.
Reconeixement
El 18 de febrer de l'any 2011 se li va concedir la Medalla al Mèrit Constitucional per decret del Rei d'Espanya. També posseeix l'Orde de Sant Ramon de Penyafort, entre moltes altres distincions.
Compta amb Medalles d'Or de les següents Universitats: Alacant, Politècnica de Madrid, Alcalá de Henares, Menéndez y Pelayo, San Marcos de Lima (Perú), Acadèmic de ciències penals de Mèxic, medalla d'or de la Facultat de Dret de Granada, etc.
Referències
- ↑ Los profesores Cobo, Gomar y Viña, en la terna para el Rectorado de Valencia a El País, 19 de maig de 1976
- ↑ Manuel Cobo del Rosal, El País, 14 de març de 1981
- ↑ Los defensores piden que se destruyan las cintas grabadas en el 'caso Naseiro', El País, 11 de juny de 1992
- ↑ Pacheco afirma que la sentencia aporta mucho a la libertad de expresión, El País, 21 de gener de 1988
- ↑ El defensor de Vera denuncia al portavoz de la Asociación de la Magistratura, El País, 5 de març de 1998
- ↑ KIO refuerza su equipo jurídico con Mingarro, Bajo y Cobo del Rosal, El País, 22 d'abril de 1993
Enllaços externs
- Notícies sobre Manuel Cobo del Rosal a El País
- Entrevista a testimonios para la historia
- El letrado Manuel Cobo del Rosal se jubila tras una larga carrera, profesional
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Báguena Candela |
Rector de la Universitat de València 1976-1979 |
Succeït per: Joaquín Colomer Sala |