Mar de Flores
| ||||
| Tipus | Mar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Índic | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Indonèsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Indonèsia | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 5.140 m | |||
| Superfície | 240.000 km² | |||
La mar de Flores és una petita mar situada a la zona sud-oriental dels arxipèlags d'Indonèsia. Limita al sud amb la cadena de les Illes Petites de la Sonda [1][2] on hi ha l'illa de Flores (Indonèsia), de la qual rep el nom. A l'oest limita amb la mar de Java,[3] al nord amb l'illa de Cèlebes i al nord-est i l'est amb la mar de Banda.[4][5][6]
La zona sud-oest d'aquesta mar es reconeix sovint com una mar separada, la mar de Bali, que té una superfície aproximada de 115.000 km². La conca de Flores és una conca submarina de gran profunditat que hi ha al centre d'aquesta mar, que arriba fins als 5.140 metres de profunditat.[4] La mar de Flores es troba en una regió sísmicament molt inestable, amb molts volcans actius en les illes situades al sud, el més alt dels quals fa 1,949 m i es troba a la vora de Sangeang a l'illa de Sumbawa. Vers l'est a les costes predominen els esculls de corall.
Els corrents superficials flueixen vers els sud o l'oest. Els sediments del fons són principalment material volcànic barrejat amb fang de globigerina, un tipus de foraminífers.
Hi ha importants ports pesquers a la costa sud de Cèlebes i a la costa nord de Sumbawa.
Origen del nom
El nom d'aquesta mar és el mateix que l'illa homònima. A diferència de la majoria de les illes de l'arxipèlag indonesi del qual forma part, el nom modern de l'illa de Flores li ho van donar els portuguesos, Cap de les Flors, el terme portuguès per a la part oriental de l'illa. Aquesta part de l'illa, originalment anomenada Cap Kopondai, va ser nomenada així pels portuguesos a causa dels arbres en flor Delonix règia que es troben allí.[7] El nom original de Flores era Nipa, en referència a la serp.
Geografia
Els mars que voregen el mar de Flores són el mar de Bali (a l'oest), el mar de Java (al nord-oest) [8] i el mar de Banda (a l'est i al nord-est).[9][10]
L’oceà Índic i el Mar de Savu es troben al sud, però estan separats del mar de Flores per diverses illes.
Les illes que voregen aquest mar són les Illes de la Sonda Menor i Célebes (Sulawesi).
Extensió
El mar té 5.140 m de profunditat.[4] L’Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Flores com una de les aigües de l’arxipèlag de les Índies Orientals. L'OHI defineix els seus límits de la següent manera:[11]
| « | Al nord. La costa sud de Cèlebes [ Sulawesi ] des del punt oest de la badia de Laikang (5° 37′ S, 119° 30′ E / 5.617°S,119.500°E) fins a Tanjong Lassa (120°28'E).
A l'est. El límit occidental del mar de Banda entre Flores i Celebes [una línia des del punt nord de Flores] (8° 04′ S, 122° 52′ E / 8.067°S,122.867°E) a l'illa de Kalaotoa (7° 24′ S, 121° 52′ E / 7.400°S,121.867°E) i a través de la cadena d'illes que hi ha entre aquesta i la punta sud de Salayer, a través d'aquesta illa i a través de l'estret fins a Tanjong Lassa, Cèlebes (5° 37′ S, 120° 28′ E / 5.617°S,120.467°E)]. Al sud. Les costes nord de Flores, Komodo, Banta i una línia fins a Tanjong Naroe el punt nord-est de Sumbawa, des d'allí al llarg de la seva costa nord fins a Tanjong Sarokaja (8° 22′ S, 117° 10′ E / 8.367°S,117.167°E). A l'oest. Una línia des de Tg Sarokaja fins a l'illa Western Paternoster (7° 26′ S, 117° 08′ E / 7.433°S,117.133°E) des d'allí fins a l'illa de Postiljon del nord-est (6° 33′ S, 118° 49′ E / 6.550°S,118.817°E) i fins al punt oest de la badia de Laikang, Celebes. |
» |
Fauna i flora marina
La mar de Flores és conegut per la seva rica biodiversitat i els seus impressionants paisatges submarins, aquest ecosistema marí ofereix una plètora de meravelles. Aquesta vasta massa d'aigua, és un intricat tapís d'esculls de coral, vibrants espècies de peixos i captivadors ecosistemes marins.
Esculls de coral i hàbitats marins
La Mar de Flores compta amb una impressionant varietat d'esculls de coral, que actuen com a jardins submarins replets de vida. Aquests esculls proporcionen refugi, zones de reproducció i alimentació a una gran diversitat d'organismes marins. Des de corals durs de vius colors fins a delicats ventalls de mar que es bressolen amb els corrents, aquestes estructures submarines creen un entorn tant per als bussejadors com per a la vida marina.
Espècies de peixos
En la mar de Flores, una àmplia varietat d'espècies de peixos ballen entre els corals. Acolorits peixos lloro, esmunyedissos cavallets marins i bancs de vibrants peixos d'escull contribueixen al caleidoscopi de colors que caracteritza aquestes aigües. La mar de Flores també alberga espècies de major grandària, com barracudes, neros i pagres.
Un dels atractius de la mar de Flores és la presència de gràcils mantes gegants. Aquestes majestuoses criatures, amb la seva imponent envergadura, es llisquen sense esforç per l'aigua. A més de mantess, la mar de Flores alberga altra carismàtica megafauna marina, com tortugues marines, dofins i fins i tot algun tauró balena.
Formació geològica
La Mar de Flores deu la seva existència a les dinàmiques forces tectòniques que han donat forma a l'arxipèlag indonesi. La convergència de diverses plaques tectòniques ha donat lloc a la formació de profundes fosses, volcans submarins i una complexa xarxa d'illes i illots. Aquesta activitat geològica ha contribuït a la diversa topografia submarina i a les aigües riques en nutrients de la Mar de Flores.
Països riberencs
Principals illes
La Mar de Flores deu la seva existència a les dinàmiques forces tectòniques que han modelat l'arxipèlag indonesi. La convergència de diverses plaques tectòniques ha donat lloc a la formació de profundes fosses, volcans submarins i una complexa xarxa d'illes i illots. Aquesta activitat geològica ha contribuït a la diversa topografia submarina i a les aigües riques en nutrients de la Mar de Flores.
Les principals illes de la Mar de Flores són:
- Illa de Flores
- Illa de Sulawesi
Referències
- ↑ The Quarterly Journal of Science and the Arts, 2, 1817, pàg. 190–198 [Consulta: 22 juliol 2021].
- ↑ «Sunda Islands». Enciclopèdia Britànica, Volume 26.
- ↑ «Islands of Flores sea». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Islands of Flores sea». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. Arxivat de l'original el 7 desembre 2017. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «mar de Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Flores (island) Indonesia» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Steven K. Baum. «Glossary of Physical Oceanography and Related Disciplines». Texas A&M University, 17-08-2001. Arxivat de l'original el 18 octubre 2007. [Consulta: 9 octubre 2007].
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Carter, D. J.; Audley-Charles, M. G.; Barber, A. J. Journal of the Geological Society, 132, 2, 1976, pàg. 179–198. DOI: 10.1144/gsjgs.132.2.0179.
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 7 desembre 2017. [Consulta: 28 desembre 2020].
Vegeu també
Bibliografia addicional
- Baab, Karen L.; McNulty, Kieran P.; Harvati, Katerina «Homo floresiensis Contextualized: A Geometric Morphometric Comparative Analysis of Fossil and Pathological Human Samples». PLOS ONE, 7, 2013, pàg. e69119. Bibcode: 2013PLoSO...869119B. DOI: 10.1371/journal.pone.0069119. PMC: 3707875. PMID: 23874886.
- van den Bergh, Gerrit D.; Alloway, Brent V.; Storey, Michael; Setiawan, Ruly; Yurnaldi, Dida; Kurniawan, Iwan; Moore, Mark W.; Jatmiko; Brumm, Adam; Flude, Stephanie; Sutikna, Thomas; Setiyabudi, Erick; Prasetyo, Unggul W.; Puspaningrum, Mika R.; Yoga, Ifan «An integrative geochronological framework for the Pleistocene So'a basin (Flores, Indonesia), and its implications for faunal turnover and hominin arrival» (en anglès). Quaternary Science Reviews, octubre 2022, pàg. 107721. DOI: 10.1016/j.quascirev.2022.107721.
- Brown, P.; Sutikna, T.; Morwood, M. J.; Soejono, R. P.; Jatmiko, Wayhu; etal «A new small-bodied hominin from the Late Pleistocene of Flores, Indonesia». Nature , 7012, 27-10-2004, pàg. 1055–1061. Bibcode: 2004Natur.431.1055B. DOI: 10.1038/nature02999. PMID: 15514638.
- Morwood, M. J.; Brown, P. Jatmiko; Sutikna, T.; Wahyu Saptomo, E.; Westaway, K. E.; etal «Further evidence for small-bodied hominins from the Late Pleistocene of Flores, Indonesia». Nature, 437, 7061, 13-10-2005, pàg. 1012–1017. Bibcode: 2005Natur.437.1012M. DOI: 10.1038/nature04022. PMID: 16229067.
- Argue, Debbie; Groves, Colin P. «The affinities of Homo floresiensis based on phylogenetic analyses of cranial, dental, and postcranial characters». Journal of Human Evolution, 21-04-2017, pàg. 107–133. DOI: 10.1016/j.jhevol.2017.02.006. PMID: 28438318.
- Sutikna, Thomas; Tocheri, Matthew W.; Morwood, Michael J.; Saptomo, E. Wahyu; Jatmiko; Awe, Rokus Due; Wasisto, Sri; Westaway, Kira E.; Aubert, Maxime; Li, Bo; Zhao, Jian-xin; Storey, Michael; Alloway, Brent V.; Morley, Mike W.; Meijer, Hanneke J. M.; van den Bergh, Gerrit D.; Grün, Rainer; Dosseto, Anthony; Brumm, Adam; Jungers, William L.; Roberts, Richard G. «Revised stratigraphy and chronology for Homo floresiensis at Liang Bua in Indonesia». Nature, 7599, 2016, pàg. 366–369. Bibcode: 2016Natur.532..366S. DOI: 10.1038/nature17179. PMID: 27027286.
- «Indonesia (Urban City Population): Provinces & Cities - Statistics & Maps on City Population». Citypopulation.de. [Consulta: 15 setembre 2014].
- Frode F. Jacobsen. Routledge. Hadrami Arabs in Present-day Indonesia: An Indonesia-oriented Group with an Arab Signature, 2009, p. 30. ISBN 978-1-134-01852-9.
- Donohue, Mark «The Papuan Language of Tambora». Oceanic Linguistics, 2, 03-01-2008, pàg. 520–537. DOI: 10.1353/ol.2008.0014. ISSN: 1527-9421.
- «"Lost Kingdom" Discovered on Volcanic Island in Indonesia». National Geographic Society, 27-02-2006. [Consulta: 13 abril 2018].
- Noorduyn, J. «Makasar and the islamization of Bima». Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde, 2/3, 1987, pàg. 312–342. DOI: 10.1163/22134379-90003330. JSTOR: 27863842. «"Sumbawa is a Portuguese corruption, Cumbava or Cimbava, of the original name Sambawa - possibly deriving from Sham- bhawa (Van Naerssel 1938:92) 'related to Shambhu', i.e. God Shiva"»
- Ariefiandy, Achmad; Purwandana, Deni; Azmi, Muhammad; Nasu, Sanggar Abdil; Mardani, Juna; Ciofi, Claudio; Jessop, Tim S. «Human activities associated with reduced Komodo dragon habitat use and range loss on Flores» (en anglès). Biodiversity and Conservation, 2, febrer 2021, pàg. 461–479. DOI: 10.1007/s10531-020-02100-8. ISSN: 0960-3115.
- Veatch, E. Grace; Tocheri, Matthew W.; Sutikna, Thomas; McGrath, Kate; Wahyu Saptomo, E.; Jatmiko; Helgen, Kristofer M. «Temporal shifts in the distribution of murine rodent body size classes at Liang Bua (Flores, Indonesia) reveal new insights into the paleoecology of Homo floresiensis and associated fauna» (en anglès). Journal of Human Evolution, Maig 2019, pàg. 45–60. DOI: 10.1016/j.jhevol.2019.02.002.
- Meijer, Hanneke J.M.; Tocheri, Matthew W.; Due, Rokus Awe; Sutikna, Thomas; Saptomo, E. Wahyu; James, Helen F. «Continental-style avian extinctions on an oceanic island». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 2015, pàg. 163–170. Arxivat de l'original el 2018-10-15. DOI: 10.1016/j.palaeo.2015.03.041.
- Rhodes W. Fairbridge. Van Nostrand Reinhold Co. The Encyclopedia of Oceanography, 2000. ISBN 0-442-15070-9.
- National Geophysical Data Center. «Tsunami Events where Source Location Name includes bali sea». Natural hazards. [Consulta: 9 octubre 2007].
- «Discovery of biggest exposed fault on Earth solves mystery of how abyss formed» (en anglès). New Atlas, 29-11-2016. [Consulta: 25 agost 2019].
- «World's Largest Exposed Fault Covers Area Twice The Size Of Belgium» (en anglès). IFLScience. [Consulta: 25 agost 2019].
- Spalding, Mark D.; Fox, Helen E.; Allen, Gerald R.; Davidson, Nick; Ferdaña, Zach A.; Finlayson, Max; Halpern, Benjamin S.; Jorge, Miguel A.; Lombana, Al; Lourie, Sara A.; Martin, Kirsten D.; McManus, Edmund; Molnar, Jennifer; Recchia, Cheri A.; Robertson, James «Marine Ecoregions of the World: A Bioregionalization of Coastal and Shelf Areas». BioScience, 7, 2007, pàg. 573–583. DOI: 10.1641/B570707.
- Wildiaries. BLUE WHALES OF THE BANDA SEA & FORGOTTEN ISLANDSArxivat 2017-09-24 a Wayback Machine..
- Edwards J.. An Indo-Pacific Bottlenose Dolphin bow riding on the wake of a gigantic Blue Whale. Arxivat 2017-09-24 a Wayback Machine.
- Sarah. 2015. Sailing Through the Banda Sea. Small Girl Big Travels: Field Notes. Retrieved on 24 setembre 2017</ref> and Omura's whales.<ref>Ogata J. M.. 2017. Ambon – Banda Islands – Raja Ampat Arxivat 2019-04-02 a Wayback Machine.. Mermaid Liveaboards. Retrieved on 24 setembre 2017
- Wang, James C. F. Handbook on Ocean Politics and Law. Greenwood Press. New York. 1992