Maria Schell
(1957) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Maria Margarete Anna Schell 15 gener 1926 Viena (Àustria) |
Mort | 26 abril 2005 (79 anys) Preitenegg (Àustria) |
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
Sepultura | Caríntia |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de cinema, biògrafa, escriptora, actriu de teatre |
Activitat | 1942 – 1996 |
Família | |
Cònjuge | Horst Hächler Veit Relin (1966–1988) |
Fills | Marie Theres Kroetz-Relin ( Veit Relin) |
Pares | Hermann Ferdinand Schell i Margarethe Noé von Nordberg |
Germans | Immy Schell, Carl Schell i Maximilian Schell |
Premis | |
|
Maria Margarethe Anna Schell (Viena, 15 de gener de 1926 - Preitenegg, Àustria, 26 d'abril de 2005) va ser una actriu austro-suïssa. Fou una de les principals estrelles del cinema d'Alemanya durant les dècades del 1950 i 1960. El 1954 va guanyar el Premi a la interpretació femenina del Festival de Cinema de Canes pel seu paper a Die Letzte Brücke, de Helmut Käutner, i el 1956 al Festival de Venècia va guanyar la Copa Volpi per la millor interpretació femenina pel seu paper a Gervaise.[1][2]
Filmografia seleccionada[3]
- Die letzte Brücke (1954, ‘L'últim pont’)
- Gervaise (1955)
- Le notti bianche (1957)
- The Brothers Karamazov (1957)
- Rose Bernd (1957)
- The Hanging Tree (1959), al costat de Gary Cooper
- Cimarron (1960), amb Glenn Ford
- Ich bin auch nur eine Frau (‘Només sóc una dona’, 1962)
- Le diable par la queue (1968)
- The Odessa File (1974)
- Cross of Iron (1976)
- Superman (1978).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Schell |
- ↑ Maria Schell a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «Mor Maria Schell, la gran estrella del cinema europeu de la postguerra». Vilaweb, 28-04-2005. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Maria Schell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.