Mauricio Carlos de Onís y Mercklein
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 setembre 1790 Dresden |
Mort | 24 novembre 1861 (71 anys) Cantalapiedra (província de Salamanca) |
Ministre d'Estat | |
20 de juliol de 1840 – 29 d'agost de 1840 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, polític |
Maurici Carlos de Onís y Mercklein (Dresden, 17 de setembre de 1790 - Cantalapiedra, 24 de novembre de 1861) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
Era fill del diplomàtic Luis de Onís González Vara, qui en 1819, va signar amb els Estats Units el Tractat Adams-Onís. Diplomàtic de carrera, aquesta va ser la raó del seu naixement al Regne de Saxònia). La seva mare era l'alemanya Federica Von Mercklein. Va iniciar la seva carrera com a agregat de l'ambaixada espanyola a Londres, ocupant després en 1809, la secretaria de l'ambaixada a Berlín i va intervenir en el Tractat de Pau amb França després del derrocament de Bonaparte.
En 1816 casa amb la seva cosina Carolina de Onís i és assignat a la Primera Secretaria de Despatx d'Estat. A partir de 1833 comença la seva vida política afiliant-se al Partit Progressista. En 1834 i 1836 fou elegit diputat per Salamanca.[1] En 1839 fou escollit senador per Salamanca i en 1847 és nomenat Senador vitalici.[2] En 1839 se li va assignar la cartera d'Estat. En 1843 es converteix en President del Senat d'Espanya i com a tal va prendre el jurament de la coronació d'Isabel II, del marit de la qual era tutor legal.[3][4]
Referències
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Cadenas y Vinent, Vicente de. Extracto de los Expedientes de la Orden de Carlos III (1771-1847). 9, 1986 [Consulta: 17 març 2010].
- ↑ Biografia a wikisalamanca
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José del Castillo y Ayensa |
Ministre d'Estat (juliol-agost) 1840 |
Succeït per: Juan Antoine y Zayas |
Precedit per: Álvaro Gómez Becerra |
President del Senat d'Espanya 1843- 1844 |
Succeït per: José María Moscoso de Altamira Quiroga |