Mendeixia[1] (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica. El seu nom prové del nom del seu fundador, Menteşe.
Originàriament era un beilicat vassall del beilicat dels germiyànides, però després del 1304 s'independitzà.
Els beis de Mendeixia se sotmeteren a l'Imperi Otomà per primer cop vers el 1390, sota el regnat de Bayezid I. Després del 1402, Tamerlan restaurà el beilicat a Menteşeoğlu İlyas Bey, però aquest tornà a sotmetre's als otomans el 1414, i fou incorporat de manera definitiva a l'Imperi Otomà el 1424.
Extensió territorial
Les principals ciutats dominades pel beilicat eren Beçin (Pedjin o Bardjin), Milas, Balat (Milet), Elmali, Finike, Kaş, Mağrı (Makir, Fehtiyye o Fethiye des del 1911), Muğla (Mughla), Çameli, Acıpayam, Tavas (Tawas), Bozdoğan i Çine (Čine). La ciutat d'Aydın (antigament Tralles) fou temporalment controlada per aquest beilicat i fou anomenada Güzelhisar. Posteriorment, caigué en poder del Beilicat d'Aydın-oğlu i fou reanomenada Aydın en honor del fundador de la dinastia. Els beis de Mendeixia també dominaren Rodes entre el 1300 i el 1314. Milas i Mughas en foren les capitals. En la descripció de Münedjim-bashi, esmenta com a part del beilicat les ciutats de Balat, Bozöyük, Milas, Pedjin, Mazin (Marin), Çine, Tawas, Burnaz, Makri, Köydjeghiz (moderna Köyceğiz) i Mughla, que n'era la capital. Ibn Battuta hi va estar el 1333 i descriu Milas con una de les ciutats més boniques d'Anatòlia, amb molts horts de fruiters, jardins i aigua, i amb bonics edificis i mesquites de nova construcció. Ibn Fadl Allah al-Umari diu que la dinastia Menteşe dominaven 50 viles i 200 fortaleses en temps d'Orkhan (vers 1320-1340) i que el país estava situat entre Dawaz (Tawas), Sakiz i Istanköy, cosa que determina junt amb altres indicacions, que la regió de Föke (Finike) a Lícia, en feia part.
Història
Els turcmans es van acostar a la zona a partir de la Batalla de Mantziciert el 1071, però els romans d'Orient aviat van restaurar-hi el seu domini expulsant les bandes que pasturaven a la regió. Però les incursions dels grups turcmans establerts a l'Anatòlia central i el Taure van continuar periòdicament al segle xii.
A la segona meitat del segle xiii, l'enfonsament del poder del Soldanat de Rum després de la Batalla de Köse Dağ (1243) va deixar més llibertat d'acció a les tribus frontereres i la pressió sobre els romans d'Orient no va parar de créixer. El 1261 la Cària fou ocupada. Els turcmans, curiosament, hi van arribar per mar i van ocupar el litoral, però aviat es van entendre amb les tribus que exercien pressió des de l'interior.
Joan, germà de l'emperador Miquel VIII (1259-1282), va anar a la zona a fer campanya contra els turcmans i va forçar els de l'interior a retirar-se cap a les seves bases a les muntanyes, però mai va provar de recuperar els ports que tenien els turcmans vinguts per mar. Probablement, Menteşe, el fundador epònim, era el senyor de la zona del litoral al golf de Mağrı o Makri (Fethiye o Fethiyye). El 1278, Miquel VIII va enviar un exèrcit manat pel seu fill Andrònic cap al sud-oest, i va fer alguns avanços a la regió fortificant Tralles (més tard, Aydın), però les valls del Meandre i la Cària ja estaven en poder dels turcmans i els esforços foren inútils. Menteşe va ocupar Tralles i Nyssa (Sultan-Hisar o Sultanhisar) i les va annexionar als seus dominis.
El 1291, durant el setge de Konya pels karamànides, l'il-kànidaGaykhatu va anar a Anatòlia per castigar els prínceps (begs) turcmans que no obeïen els mongols i, en aquesta incursió, l'exèrcit mongol va entrar als dominis de Menteşe, que foren saquejats. El 1296 i 1302, els romans d'Orient van fer desesperats intents de recuperar la zona, però foren rebutjats i el domini turc es va consolidar definitivament. Vers 1300 i fins al 1308 van dominar també Rodes.
El 1389, Baiazet I va pujar al tron otomà i el beg de Menteşe es va aliar amb el Beilicat de Karaman-oğlu i altres beilicats en contra seva. Els otomans no van tardar a ocupar Balat i Mughla (1390), però la dinastia va continuar a Milas i Pedjin. Després de la batalla d'Ankara el juliol del 1402, Tamerlà va restaurar la dinastia de Menteşe als territoris antics que havia perdut. El 1414, es van haver de declarar vassalls otomans i participar en la campanya de Mehmet I contra Djunayd d'Esmirna (beilicat d'Aydin-oğlu); el 1424, els otomans van annexionar el principat, que va esdevenir un sandjak de l'eyalat d'Anadolu.
Restaura el beilicat el 1402 fins a la seva mort el 1421. Els dos fills Layth i Ahmet van governar en rebel·lió contra la sobirania otomana fins al 1424, quan va caure altre cop sota domini otomà i fou annexionat.
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği)
centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar
Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan
Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ
Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment)
Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392)
1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461)
1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine
Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360)
1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike ·Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314)
Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360)
1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars
Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?)
1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas
Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341)
1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital:Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke
Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà