Miquel Oltra i Hernàndez
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1911  Simat de la Valldigna (la Safor) |
| Mort | 31 octubre 1982 (70 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós cristià |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Orde religiós | Franciscans |
Miquel Oltra i Hernàndez (Benifairó de la Valldigna,(la Safor) 1911 - València, 1982) fou un franciscà valencià.
Estudià al seminari franciscà de Benissa. Fou novici en el convent de Sant Esperit de Gilet. El 1933 donat que estava en perill, es traslladà amb altres franciscans a Alemanya, i conclogué a Münster els seus estudis teològics, essent ordenat sacerdot el 1935. El mateix 1935 es doctorà a la Universitat de Múnic. Durant la Guerra Civil espanyola, serví com a capellà. Després de la Guerra Civil, tornà a Alemanya, per a completar els seus estudis. A la seua tornada a Espanya fou predicador i docent. El 1947 fou traslladat a San Francisco el Grande a Madrid, i escrigué a la revista Verdad y Vida. Tingué una participació activa en congressos i com a articulista. Després de la II Guerra Mundial organitzà des d'Espanya distintes campanyes de recollida de roba i aliments per a la població alemanya. Posteriorment, realitzà treball social en el poblat d'Orcasitas. Així mateix, intercedí per a aconseguir el retorn a Espanya dels supervivents de la Divisió Blava, que romangueren presoners a l'URSS. El 1961 fou nomenat vicari provincial de València i director del col·legi de Carcaixent. En els anys 1960 instituí la Hermandad Universitaria i el 1966 la Hermandad Sacerdotal Española. Té un carrer dedicat a Madrid.