Montroydita
 Montroydita | |
|---|---|
 Cristalls de montroydita (taronja fosc) i kleinita (taronja clars) sobre calcita. | |
| Fórmula química | HgO |
| Epònim | Montroyd Sharp (en)   |
| Nom IUPAC | òxid de mercuri(II) |
| Localitat tipus | Terlingua district (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.07 |
| Dana | 4.2.6.1 |
| Heys | 7.5.12 |
| Propietats | |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic llarg {001}; rarament cristalls aplanats {111} |
| Estructura cristal·lina | a = 5.52Å, b = 6.6Å, c = 3.52Å |
| Color | vermell intens, vermell marronós a marró; en la llum transmesa taronja vermellós a groc pàl·lid |
| Macles | sovint |
| Exfoliació | perfecta a {001} |
| Tenacitat | es pot tallar, és flexible però no elàstic |
| Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria a adamantina |
| Color de la ratlla | groc-marró |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 11,22 a 11,23 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2.370; nβ = 2.500; nγ = 2.650 |
| Birefringència | δ = 0,280 |
| Pleocroisme | en seccions gruixudes, vermell-taronja intens a marró grogós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mtyd |
| Referències | [1] |
La montroydita[2] és un mineral de la classe dels òxids. Va ser descoberta l'any 1903, i el seu nom fa honor a Montroyd Sharp, un propietari del jaciment de mercuri de Terlingua, Texas, EUA.[3]
Característiques
La montroydita és un mineral de mercuri i oxigen, químicament és òxid de mercuri(II), de fórmula HgO i de color entre taronja vermellós i marró. Té una densitat alta (11,22 a 11,23 g/cm³), i cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma cristalls llargs i prismàtics {001}, rarament aplanats {111}. Les cares terminals sovint presenten estries. També es troba de manera massiva, en pols o en bandes. Els cristalls sovint es troben doblegats o maclats. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montroydita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: swedenborgita, brownmil·lerita, srebrodolskita, litargiri, romarchita i massicot.
Formació i jaciments
És un mineral que es troba en dipòsits hidrotermals de mercuri. Es troba en associació amb altres minerals, com mercuri, cinabri, metacinabri, calomelans, eglestonita, terlinguaita, mosesita, kleinita, edgarbaileyita, guix, calcita o dolomita.[4]
Referències
- ↑ «Montroydite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 novembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Montroydite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ «Montroydite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 novembre 2014].