Naamà
  | |
| Tipus | personatge bíblic humà |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Gènesi 4 |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Noè |
| Mare | Sil·là |
| Pare | Lèmec |
| Germans | Tubal-Caín, Jabal i Jubal |
| Altres | |
| Equivalent | Naamah, Naamah i muller de Noah |
Naamà (en hebreu נַעֲמָה בת-לֶמֶך Na'amah bat Lemech), en el capítol quart del Gènesi, era la filla que Lèmec havia tingut amb la seva segona dona Sil·là i era germana de Tubal-Caín. També era germanastra de Jabal i Jubal, fills d'Adà. Era descendent de Caín, fill d'Adam.
Gordon Wenham apunta que «no està clar el motiu pel qual [Naamà] és esmentada específicament»,[1] mentre que R. R. Wilson suggereix que el narrador simplement volia oferir una genealogia equilibrada explicant que les dues mullers de Lèmec van tenir dos fills cadascuna.[2]
Segons la mitologia jueva, després de l'expulsió del Jardí de l'Edèn, Adam es va enemistar amb Eva i va dormir sol durant 130 anys. En aquest temps, Naamà sovintejava l'alcova d'Adam juntament amb Lilit, la seva primera esposa. Va mantenir relacions amb Adam, de les quals van néixer Asmodeu i altres dimonis.