Nancy Huston

Nancy Huston

(2008)
Biografia
Naixement	16 setembre 1953 (71 anys) Calgary (Canadà)
Formació	Sarah Lawrence College High Mowing School (en) Queen Elizabeth High School (en)
Activitat
Ocupació	lingüista, novel·lista, traductora, escriptora
Activitat	1981 -
Nom de ploma	Louise Beausire
Obra
Obres destacables (1996) Instruments des ténèbres (2006) Lignes de faille
Família
Cònjuge	Tzvetan Todorov (1981–2014)
Fills	Léa Todorov
Premis
(17 octubre 2022)  Comanador de les Arts i les Lletres (2019)  prix Esprits libres (fr) , per l'obra Lèvres de pierre (fr) (2010)  doctor honoris causa per la Universitat d'Ottawa (2007)  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja (2006)  Premi Femina, per l'obra Lignes de faille (2006)  Prix Roman France Télévisions (en) (2000)  doctor honoris causa per la Universitat de Mont-real (1997)  grand prix des lectrices de Elle Québec (fr) (1997)  premi del Llibre Inter (1996)  Premi Goncourt des Lycéens, per l'obra Instruments des ténèbres (1993)  premi del Governador General  Oficial de l'Orde del Canadà

Nancy Huston (1953, Calgary, Alberta, Canadà) és una escriptora canadenca de llengua francesa i anglesa que viu a França des de la dècada dels setanta.^[1]

Arriba a França als 20 anys i fou alumna de Roland Barthes. Participà en el Moviment d'Alliberament de les dones (MLF), període en què escriu assaigs. Després va començar a escriure novel·les com: Les Variations Goldberg al 1981. Amb Cantique des plaines escriu per primera vegada en la seua llengua materna i torna al país d'origen.

Tradueix les seues novel·les del francés a l'anglés. Nancy Huston és també música: toca la flauta i el clavicèmbal. La música ha estat una font d'inspiració per a moltes novel·les seues.

Nancy Huston viu a París amb els seus dos fills. És vídua de Tzvetan Todorov.^[2]

• 1981: Les Variations Goldberg
• 1985: Histoire d'Omaya
• 1989: Trois fois septembre
• 1993: Cantique des plaines
• 1994: La Virevolte
• 1996: Instruments des ténèbres
• 1998: L'Empreinte de l'ange
• 1999: Prodige
• 2001: Douce agonie
• 2003: Une adoration
• 2006: Lignes de faille
• 2010: Infrarouge

• 2002: Angela et Marina
• 2009: Jocaste reine
• 2011: Klatch avant le ciel

• 1979: Jouer au papa et à l'amant
• 1980: Dire et interdire: éléments de jurologie
• 1982: Mosaïque de la pornographie
• 1990: Journal de la création
• 1995: Tombeau de Romain Gary
• 1995: Pour un patriotisme de l'ambiguïté
• 1996: Désirs et réalités: textes choisis (1978-1994)
• 1999: Nord Perdu, Douze France
• 2000: Limbes
• 2004: Professeurs de désespoir
• 2004: Âmes et corps : textes choisis (1981-2003)
• 2007: Passions d'Annie Leclerc
• 2008: L'Espèce fabulatrice
• 2012: Reflets dans un œil d'homme

• 1984: À l'amour comme à la guerre
• 1986: Lettres parisiennes

• 1992: Véra veut la vérité
• 1993: Daura demandi des détails
• 1998: Els Souliers d'or
• 2011: Ultraviolet

• 2000: Pérégrinations Goldberg (amb Freddy Eichelberger (clavicèmbal) i Michel Godard (músic). Naïve Records.
• 2013: Le Mâle entendu (amb Jean-Philippe Viret (b), Édouard Ferlet (p), Fabrice Moreau (d)), Mélisse Productions.

• 2009: Tentative de Renaissance

• 1993: Une enfance d'ailleurs
• 2000: Préface à l'Évangile selon Saint Matthieu
• 2001: Visages de l'aube
• 2007: participació en la traducció de Chants de Jalousie de Göran Tunström
• 2008: Lisières (text), fotografies de Mahiai Mangiuela, Biro éditeur, coll. KB
• 2011: Poser nue (text), sanguines de Guy Oberson, Biro&Cohen éditeurs, coll. KB

Nancy Huston ha escrit els guions dels films Voleur de vie (1998) i Emporte-moi (1999), pel·lícula en què interpreta el paper de la professora.^[3] El 1995 participa en el film de Jean Chaboy Sans raison apparente.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nancy Huston

• Biografia.
• Retrat. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
• Cites i material biogràfic. Arxivat 2009-03-01 a Wayback Machine.
• Notes de lectura.
• Crònica sobre Lignes de Failles Arxivat 2020-08-09 a Wayback Machine..