Neale Andrew Fraser (Melbourne, Austràlia, 3 d'octubre de 1933 — 2 de desembre) va ser un tennista australià actiu durant les dècades 1950 i 1960, i se'l va considerar el millor tennista l'any 1959.
En la seva trajectòria va guanyar la «triple corona» en un torneig de Grand Slam, és a dir, les tres modalitats en el mateix torneig. Ho va aconseguir en el U.S. Championships els anys 1959 i 1960, fita que cap més tennista masculí ha pogut igualar des de llavors. Va acumular un total de dinou títols de Grand Slam: tres individuals, onze de dobles masculins i cinc de dobles mixts.
Va formar part de l'equip australià de Copa Davis i també en fou el capità durant molts anys. Com a jugador va aconseguir quatre títols de Copa Davis (1959, 1960, 1961, 1962).
Biografia
Fill de l'advocat i polític australià Archibald Fraser.[1]
Va ser condecorat com a Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic l'any 1974 i va rebre l'Orde d'Austràlia el 1988.[2][3] Va ser inclòs a l'International Tennis Hall of Fame l'any 1984 i va rebre la màxima distinció de la International Tennis Federation l'any 2008, el Phillippe Chartier Award.[4]
Torneigs de Grand Slam
Individual: 7 (3−4)
Resultat
|
Núm.
|
Any
|
Torneig
|
Oponent
|
Marcador
|
Finalista |
1. |
1957 |
Australian Championships |
Ashley Cooper |
3−6, 11−9, 4−6, 2−6
|
Finalista |
2. |
1958 |
Wimbledon Championships |
Ashley Cooper |
6−3, 3−6, 4−6, 11−13
|
Finalista |
3. |
1959 |
Australian Championships (2) |
Alex Olmedo |
1−6, 2−6, 6−3, 3−6
|
Guanyador |
1. |
1959 |
US Championships |
Alex Olmedo |
6−3, 5−7, 6−2, 6−4
|
Finalista |
4. |
1960 |
Australian Championships (3) |
Rod Laver |
1−6, 2−6, 6−3, 3−6
|
Guanyador |
2. |
1960 |
Wimbledon Championships |
Rod Laver |
6−4, 3−6, 9−7, 7−5
|
Guanyador |
3. |
1960 |
US Championships (2) |
Rod Laver |
6−4, 6−4, 10−8
|
Dobles masculins: 18 (11−7)
Resultat
|
Núm.
|
Any
|
Torneig
|
Parella
|
Oponents
|
Marcador
|
Finalista |
1. |
1954 |
Australian Championships |
Clive Wilderspin |
Rex Hartwig
Mervyn Rose |
3−6, 4−6, 2−6
|
Finalista |
2. |
1954 |
Wimbledon Championships |
Ken Rosewall |
Rex Hartwig
Lew Hoad |
5−7, 4−6, 3−6
|
Guanyador |
1. |
1957 |
Australian Championships |
Lew Hoad |
Mal Anderson
Ashley Cooper |
6−3, 8−6, 6−4
|
Finalista |
3. |
1957 |
Wimbledon Championships (2) |
Lew Hoad |
Budge Patty
Gardnar Mulloy |
10−8, 4−6, 4−6, 4−6
|
Guanyador |
2. |
1957 |
US Championships |
Ashley Cooper |
Gardnar Mulloy
Budge Patty |
4−6, 6−3, 9−7, 6−3
|
Guanyador |
3. |
1958 |
Wimbledon Championships |
Ashley Cooper |
Roy Emerson
Bob Mark |
7−5, 6−8, 3−6, 6−3, 7−5
|
Finalista |
4. |
1958 |
Wimbledon Championships (3) |
Ashley Cooper |
Sven Davidson
Ulf Schmidt |
4−6, 4−6, 6−8
|
Guanyador |
4. |
1958 |
Internationaux de France |
Ashley Cooper |
Robert Howe
Abe Segal |
3−6, 8−6, 6−3, 7−5
|
Finalista |
5. |
1959 |
Internationaux de France |
Roy Emerson |
Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola |
3−6, 2−6, 12−14
|
Guanyador |
5. |
1955 |
Wimbledon Championships (2) |
Roy Emerson |
Rod Laver
Bob Mark |
8−6, 6−3, 14−16, 9−7
|
Guanyador |
6. |
1959 |
US Championships (2) |
Roy Emerson |
Earl Buchholz
Alex Olmedo |
3−6, 6−3, 5−7, 6−4, 7−5
|
Finalista |
6. |
1960 |
Australian Championships (2) |
Roy Emerson |
Rod Laver
Bob Mark |
6−1, 2−6, 4−6, 4−6
|
Guanyador |
7. |
1960 |
Internationaux de France (2) |
Roy Emerson |
Jose Luis Arilla
Andrés Gimeno |
6−2, 8−10, 7−5, 6−4
|
Guanyador |
8. |
1960 |
US Championships (3) |
Roy Emerson |
Rod Laver
Bob Mark |
9−7, 6−2, 6−4
|
Guanyador |
9. |
1961 |
Wimbledon Championships (3) |
Roy Emerson |
Bob Hewitt
Fred Stolle |
6−4, 6−8, 6−4, 6−8, 8−6
|
Guanyador |
10. |
1962 |
Australian Championships (2) |
Roy Emerson |
Bob Hewitt
Fred Stolle |
4−6, 4−6, 6−1, 6−4, 11−9
|
Guanyador |
11. |
1962 |
Internationaux de France (3) |
Roy Emerson |
Wilhelm Bungert
Christian Kuhnke |
6−3, 6−4, 7−5
|
Finalista |
7. |
1973 |
Wimbledon Championships (4) |
John Cooper |
Jimmy Connors
Ilie Năstase |
6−3, 3−6, 4−6, 9−8, 1−6
|
Dobles mixts: 7 (5−2)
Resultat
|
Núm.
|
Any
|
Torneig
|
Parella
|
Oponents
|
Marcador
|
Guanyador |
1. |
1956 |
Australian Championships |
Beryl Penrose |
Mary Bevis Hawton
Roy Emerson |
6−2, 6−4
|
Finalista |
1. |
1957 |
Wimbledon Championships |
Althea Gibson |
Darlene Hard
Mervyn Rose |
4−6, 5−7
|
Guanyador |
2. |
1958 |
US Championships |
Margaret Osborne |
Maria Bueno
Alex Olmedo |
6−3, 3−6, 9−7
|
Finalista |
2. |
1959 |
Wimbledon Championships (2) |
Maria Bueno |
Darlene Hard
Rod Laver |
4−6, 3−6
|
Guanyador |
3. |
1959 |
US Championships (2) |
Margaret Osborne |
Janet Hopps
Bob Mark |
7−5, 13−15, 6−2
|
Guanyador |
4. |
1960 |
US Championships (3) |
Margaret Osborne |
Maria Bueno
Antonio Palafox |
6−3, 6−2
|
Guanyador |
5. |
1962 |
Wimbledon Championships |
Margaret Osborne |
Ann Haydon-Jones
Dennis Ralston |
2−6, 6−3, 13−11
|
Palmarès
Equips: 7 (5−2)
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Equip
|
Oponents
|
Marcador
|
Guanyador
|
1.
|
26 de desembre − 28 de desembre de 1957
|
Copa Davis, Melbourne, Austràlia
|
Gespa
|
Malcolm Anderson
Ashley Cooper
Mervyn Rose
|
Barry Mackay
Gardnar Mulloy
Victor Seixas
|
3−2
|
Finalista
|
1.
|
29 de novembre − 31 de desembre de 1958
|
Copa Davis, Brisbane, Austràlia
|
Gespa
|
Malcolm Anderson
Ashley Cooper
|
Butch Buchholz
Barry Mackay
Alex Olmedo
Hamilton Richardson
|
2−3
|
Guanyador
|
2.
|
28 − 31 d'agost de 1959
|
Copa Davis, Forest Hills, Estats Units (2)
|
Gespa
|
Roy Emerson
Rod Laver
Bob Mark
|
Tut Bartzen
Butch Buchholz
Barry Mackay
Alex Olmedo
|
3−2
|
Guanyador
|
3.
|
26 − 28 de desembre de 1960
|
Copa Davis, Sydney, Austràlia (3)
|
Gespa
|
Roy Emerson
Rod Laver
Bob Mark
|
Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola
Sergio Tacchini
|
4−1
|
Guanyador
|
4.
|
26 − 28 de desembre de 1961
|
Copa Davis, Melbourne (4)
|
Gespa
|
Roy Emerson
Rod Laver
Fred Stolle
|
Sergio Jacobini
Nicola Pietrangeli
Orlando Sirola
Sergio Tacchini
|
5−0
|
Guanyador
|
5.
|
26 − 28 de desembre de 1962
|
Copa Davis, Brisbane (5)
|
Gespa
|
Roy Emerson
Ken Fletcher
Rod Laver
|
Mario Llamas
Rafael Osuna
Antonio Palafox
|
5−0
|
Finalista
|
2.
|
26 − 28 de desembre de 1963
|
Copa Davis, Adelaida, Austràlia (2)
|
Gespa
|
Roy Emerson
John Newcombe
Fred Stolle
|
Frank Froehling
Chuck McKinley
Dennis Ralston
Marty Riessen
|
2−3
|
Trajectòria
Individual
Torneig |
1952 |
1953 |
1954 |
1955 |
1956 |
1957 |
1958 |
1959 |
1960 |
1961 |
1962 |
1963 |
1964 |
1965 |
1966 |
1967 |
1968 |
1969 |
1970 |
1971 |
1972 |
1973 |
1974 |
1975 |
Títols |
V − D
|
Australian Championships
|
3R
|
2R
|
2R
|
3R
|
SF
|
F
|
SF
|
F
|
F
|
A
|
SF
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
3R
|
A
|
A
|
A
|
3R
|
1R
|
1R
|
1R
|
0 / 15
|
29 − 15
|
Internationaux de France
|
A
|
A
|
3R
|
A
|
A
|
QF
|
QF
|
SF
|
QF
|
A
|
SF
|
A
|
A
|
2R
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
0 / 7
|
20 − 7
|
Wimbledon
|
A
|
A
|
2R
|
1R
|
QF
|
SF
|
F
|
QF
|
G
|
4R
|
SF
|
A
|
A
|
3R
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
1R
|
1R
|
2R
|
1R
|
1 / 14
|
38 − 13
|
US Championships
|
A
|
A
|
4R
|
4R
|
SF
|
3R
|
SF
|
G
|
G
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
2 / 7
|
32 − 5
|
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin
|
Dobles masculins
Referències
Enllaços externs