Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac, segons un gravat del segle XVIII
Nom original	(grc) Νικόμαχος Γερασηνός
Biografia
Naixement	(grc) Νικόμαχος c. 60 dC Jerash (Província romana de Síria)
Mort	c. 120 (59/60 anys) Lloc desconegut
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	Matemàtiques
Període	Imperi Romà
Influències	Aristòtil

Nicòmac (en grec antic: Νικόμαχος Γερασηνός, llatí: Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa a la província romana de Síria (actual Jerash (Jordània). És conegut per les seves obres, Introducció a l'Aritmètica i Manual d'Harmonia, que són una font molt important pel coneixement de les matemàtiques i la música a l'Antiguitat.

Vida

No se sap res de la seva vida, a part que era nadiu de Gèrasa, a l'Orient proper.^[1] Va viure en temps de l'emperador Tiberi, al segle i, i era força conegut pels seus contemporanis com un membre prominent de l'escola neopitagòrica.^[2]

Obra

Va escriure sobre aritmètica i música, i potser també sobre altres temes. Boeci va escriure una obra sobre aritmètica que era reproducció de l'obra de Nicòmac.

Les obres seves que es conserven són:^[3]

• Ἀριθμητικης εἰσααγωγῆζ, Introducció a l'aritmètica, que es conserva en grec i en una traducció al llatí de Boeci, i que resulta ser un dels pocs documents (sinó l'únic) que tenim de la teoria de nombres de la Grècia clàssica.^[4] Entre d'altres aportacions, en aquest llibre es defineixen per primer cop els concepts de nombre abundant i nombre deficient.^[5] La transmissió d'aquest llibre a l'àrab va ser la font de diferents tractats d'aritmètica medievals, entre els quals el del filòsof hebreu barceloní Abraham Bar Hiyya.^[6]
• Ἐγχειρίδιον ἁρμονικῆς, Manual d'Harmonia, escrit en forma de carta a una dona noble.^[7]
• La seva Introducció a la música està perduda, però es considera que és la font principal del primer llibre de De institutione musica de Boeci.

I les obres perdudes de les quals es coneix el títol són:

• θεολογούμενα ἀριθμητικῆς, La Teologia dels Nombres, que és possible reconstruir parcialment a partir d'altres fonts i que parla de les facultats, la dignitat i les propietats místiques dels nombres.^[8]
• γεωμετρίκή εισαγωγή, Introducció a la geometria.^[9]
• τέχνη ἀριθμητικὴ, Art numèric.
• περὶ ἑορτῶν Αἰγυπψίων, Sobre les festes egípcies.^[10]

Alguns historiadors li atribueixen una Biografia de Pitàgoras^[11] i, tot i que no existeix cap prova evident, podria ser possible que l'hagués escrit.^[12]

Referències

Bibliografia

• Garrido Domené, Fuensanta. «Nicómaco de Gerasa». A: Los teóricos menores de la música griega (en castellà). Barcelona: Editorial Cérix, 2016, p. 87-342. ISBN 978-84-608-7915-2. 
• Kappraff, Jay «The Arithmetic of Nicomachus of Gerasa and its Applications to Systems of Proportion» (en anglès). Nexus Network Journal. Springer, Volum 2, Num. 1-2, 2000, pàg. 41-56. DOI: 10.1007/s00004-999-0007-7. ISSN: 1590-5896 [Consulta: 27 juliol 2013].
• Mathiesen, Thomas J. «Antiquity and the Middle Ages». A: Gracyk, Theodore i Kania, Andrew (eds.). The Rouledge Companion to Philosophy and Music (en anglès). Nova York: Routledge, 2011, p. 257 i ss.. ISBN 978-0-415-48603-3. 
• Stopple, Jeffrey. A Primer of Analytic Number Theory (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-81309-3. 
• Zonta, Mauro; Freudenthal, Gad «Nicomachus of Gerasa in Spain, circa 1100: Abraham Bar Ḥiyya's Testimony» (en anglès). Aleph, Volum 9, Num. 2, 2009, pàg. 189-224. ISSN: 1565-1525.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòmac de Gèrasa

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicòmac de Gèrasa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tarán, Leonardo. «Nichomachus of Gerasa» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juliol 2013].
• Toomer, G.J.; Netz, Reviel. «Nicomachus (3)» (en anglès). Oxford Classical Dictionary, 2016. [Consulta: 27 febrer 2024].