Nippon Budokan
Nippon Budokan | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ja) 日本武道館 | |||
Dades | ||||
Tipus | Sala multifuncional, budokan, estadi i edifici | |||
Arquitecte | Mamoru Yamada | |||
Empresa constructora | Takenaka Corporation | |||
Construcció | 31 gener 1962 | |||
Obertura | 3 octubre 1964 | |||
Cronologia | ||||
state funeral of Shinzō Abe (en) | ||||
Muhammad Ali contra Antonio Inoki | ||||
Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 | ||||
Campionat del Món de voleibol femení de 1967 | ||||
espectacles al Nippon Budokan | ||||
3 octubre 1964 | cerimònia d'inauguració | |||
20 octubre 1964 – 23 octubre 1964 | Judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1964 | |||
valor desconegut – 19 setembre 1964 | construcció | |||
Mesura | 42 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | parc de Kitanomaru (Japó) | |||
Localització | 〒102-8321 東京都千代田区北の丸公園2番3号 | |||
Banyat per | Ushigafuchi i fossat Chidori-ga-fuchi | |||
| ||||
Activitat | ||||
Capacitat màxima | 14.471 | |||
Ocupant | Associació de Budo del Japó Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 | |||
Lloc web | nipponbudokan.or.jp | |||
El Nippon Budokan (日本武道館, Nippon Budōkan, «lloc d'arts marcials del Japó») és un pavelló cobert per a esdeveniments ubicat al districte toquiota de Chiyoda.
Ubicat dins del parc de Kitanomaru, entre el palau de Kokyo i el santuari de Yasukuni, el Nippon Budokan fon construït l'any 1964 per a la competició de judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1964, en els quals fon deport olímpic per primera volta: projectat per l'arquitecte nipó Mamoru Yamada, que s'inspirà en la planta octogonal del Yumedono de Hôryû-ji, el Budokan fa quaranta-dos metres d'alçada, compta amb vora quinze mil localitats i costà 5,6 milions de dòlars. D'ençà, el Budokan ha acollit competicions d'aikido, judo, karate, kendo, kyūdō, naginata i shōrinji kenpō, a més de lluita lliure, kickboxing i K-1; no obstant això, el Nippon Budokan és conegut internacionalment com a sala de concerts des que els Beatles hi actuaren l'any 1966.[1]
El Nippon Budokan acollirà les competicions de judo i karate dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020.[2]
Cronologia
En l'olimpíada del 1964, Anton Geesink guanyà l'or contra l'equip japonés; el 1967 acollí el Campionat del Món de voleibol femení, guanyat pel Japó.[3]
-
Rètol del Budokan
-
Remat de la teulada
-
Vista interior de l'entrada
-
Anunci d'un concert en 2019
-
Un concert en 2014
Concerts
Quant a concerts, els primers foren els del grup anglés The Beatles l'any 1966, precedit per un debat públic que posava objeccions al fet que un grup de música estranger usara un lloc destinat a les arts marcials tradicionals japoneses: un grup de manifestants amenaçà d'interrompre l'actuació, que al remat es dugué a terme amb un públic tot assentat, acostumat a escoltar en silenci i a aplaudir només al final de cada cançó.[4]
P. | Artistes | Títol | Estil |
---|---|---|---|
2003 | Bryan Adams | Live at the Budokan | rock |
2001 | Asia | Asia Enso Kai (Live in Tokyo) | rock prog. |
1996 | Blur | Live at the Budokan | britpop |
1975 | The Carpenters | Live in Japan | pop |
1978 | Cheap Trick | Cheap Trick at Budokan | rock |
1994 | Budokan II | rock | |
1998 | At Budokan: The Complete Concert | rock | |
1980 | Eric Clapton | Just One Night | blues |
1977 | Deep Purple | Last Concert in Japan | rock dur |
1972 | Made in Japan | rock dur | |
2004 | Dream Theater | Live at Budokan | rock prog. |
1979 | Bob Dylan | Bob Dylan at Budokan | rock |
2017 | Debbie Gibson | Live In Tokyo: The Possibilities World Tour | pop |
1978 | Ian Gillan Band | Live at the Budokan | rock dur |
1984 | Dave Grusin | Dave Grusin and the NY-LA Dream Band | jazz |
2014 | Il Divo | Live in Japan | òpera |
1981 | Quincy Jones | Live at Budokan | soul |
2009 | Loudness | Live Loudest at the Budokan '91 | heavy |
1984 | Gary Moore | We Want Moore! | rock dur |
1997 | Mr. Big | Live at Budokan | rock dur |
2009 | Mr. Big | Back to Budokan | rock dur |
2002 | Ozzy Osbourne | Live at Budokan | rock |
1982 | MSG | One Night at Budokan | rock dur |
2003 | Pearl Jam | 3/3/03 – Tokyo, Japan | rock |
1978 | Pink Lady | Bye Bye Carnival | J-pop |
1979 | Pink Lady | Live in Budoukan | J-pop |
1996 | Princess Princess | The Last Live | pop |
1977 | Rainbow | On Stage | rock dur |
1997 | Ringo Starr | and His Third All-Starr Band - Volume 1 | pop |
1992 | Tin Machine | Tin Machine Live: Oy Vey, Baby | rock |
1980 | Sadao Watanabe | How's Everything | jazz |
1993 | Yellow Magic Orchestra | Live at the Budokan 1980 | electrònica |
El Budokan apareix en les primeres pàgines del manga Joc d'heroïnes, en el vessant de sala de concert.
Ubicació
El lloc del Nippon Budokan, que no compta amb aparcament, és accessible en cotxe, taxi o metro: per l'estació de Kudanshita passen les línies de Toei Shinjuku (S-05), Hanzōmon (Z-06) i Tōzai (T-07); els ascensors i els vàters de l'estació estan adaptats per a discapacitats, encara que la rampa d'accés al parc és prou costeruda.[5]
Referències
- ↑ Antoine Legastelois. «Nippon Budokan 日本武道館» (en francés). Vivre le Japon, 12-11-2015. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Nippon Budokan» (en anglés). JNTO. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ Nicolas Messner. «Nippon Budokan, Where the Judo Legend is Written» (en anglés). International Judo Federation, 14-08-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «The Beatles. Nippon Budokan». Google Sites. [Consulta: 26 novembre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nippon Budokan» (en anglés). Accessible Japan. [Consulta: 26 novembre 2019].