Organització del Poble del Sud-Oest Africà
(en) South-West Africa’s Peoples Organization  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic socialdemocràcia antiimperialisme nacionalisme d'esquerres nacionalisme africà | ||||
| Alineació política | centreesquerra esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 19 abril 1960, Windhoek | ||||
| Fundador | Andimba Toivo ya Toivo i Sam Nujoma | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Socialista | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Sam Nujoma Hifikepunye Pohamba | ||||
| Secretària general | Sophia Shaningwa | ||||
| Assemblea Nacional de Namíbia | 63 / 104 | ||||
| Consell Nacional de Namíbia | 28 / 42 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | swapoparty.org.na | ||||
L'Organització del Poble del Sud-Oest Africà (originalment en anglès: South West African People's Organisation, SWAPO) és un partit polític namibià.[1]
A les últimes eleccions legislatives, celebrades el 28 de novembre de 2014, va obtenir el 86,73% dels vots populars i 77 dels 96 escons. Des del 26 de novembre de 2017, el president de Namíbia, Hage Geingob, també exerceix de president del SWAPO.
Història
SWAPO fou fundada, com molts altres grups africans, com una organització d'alliberament: després de la Primera Guerra Mundial, l'Àfrica del Sud-oest Alemanya fou entregada en mandat a Sud-àfrica per la Lliga de Nacions en nom del Regne Unit. El govern sud-africà, a poc a poc, transformà el mandat en ocupació militar i governà el territori com una de les seves províncies.
SWAPO com a moviment d'alliberament
SWAPO era un moviment amb base Ovambo al nord de Namíbia. Fou fundada com a moviment d'alliberament el 1960 de la unió dels grups Ovambo People’s Congress (OPC) fundat el 1957 per Hermann Andima Toivo ja Toivo (1924), Andreas Shipanga, Soloman Mifinawe, Emil Appolus i Jariretundo Kozonguizi, i l'Ovambo Peoples Organisation (OPO) fundada per Sam Nujoma el 1958. Aviat s'enfrontà a altres grups com la South West Africa National Union (SWANU), de base herero.
SWAPO fou essencialment una organització militar. Emprant la tàctica guerrillera contra les tropes sudafridanes. Tenia la base a Zàmbia i des del 1975, a Angola, on SWAPO era aliada amb els marxistes del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Sud-àfrica va dur a terme moltes campanyes militars contra el MPLA des de Namíbia.
Controvèrsia amb el moviment
S'ha dit que el SWAPO, durant el període d'exili, fou responsable de violació dels drets humans contra els seus efectius i contra els presoners que havien fet. Les narracions dels detinguts començà amb els atacs duts a terme pels sud-africans que van fer creure la direcció del SWAPO que tenien espies a l'interior del moviment. Molts membres del grup foren empresonats, torturats i interrogats.
Independència
Quan Namíbia va obtenir la independència el 1990, SWAPO esdevé el partit polític dominant, i el seu cap, Sam Nujoma, escollit primer President de Namíbia. Nujoma va fer canviar la constitució per a presentar-se un tercer mandat el 1999, però el 2004 fou substituït pel candidat presidencial del SWAPO Hifikepunye Pohamba, descrit per alguns com al dofí de Nujoma. Nujoma, però, es mantindrà com a president del SWAPO fins al 2007.[2] L'any 2014, el candidat presidencial del SWAPO fou Hage Geingob qui fou el vicepresident del partit.
Resultats electorals
Presidencials
| Any | Candidat | Vots | % | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1994 | Sam Nujoma | 370,452 | 76.34% | Electe |
| 1999 | 414,096 | 76.82% | Electe | |
| 2004 | Hifikepunye Pohamba | 625,605 | 76.45% | Electe |
| 2009 | 611,241 | 75.25% | Electe | |
| 2014 | Hage Geingob | 772,528 | 86.73% | Electe |
| 2019 | 464,703 | 56.3% | Electe |
Assemblea Nacional
| Any | Lider | Vots | % | Escons | +/– | Pos. | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1989 | Sam Nujoma | 384,567 | 57.33% | 41 / 72 |
 41
|
1r
|
Majoria |
| 1994 | 370,452 | 76.34% | 53 / 72 |
12
|
= 1r | Supermajoria | |
| 1999 | 414,096 | 76.82% | 55 / 78 |
2
|
= 1r | Supermajoria | |
| 2004 | 625,605 | 76.44% | 55 / 78 |
= | = 1r | Supermajoria | |
| 2009 | Hifikepunye Pohamba | 611,241 | 75.25% | 54 / 72 |
 1
|
= 1r | Supermajoria |
| 2014 | 785,671 | 86.73% | 77 / 96 |
23
|
= 1r | Supermajoria | |
| 2019 | Hage Geingob | 536,861 | 65.45% | 63 / 96 |
14
|
= 1r | Majoria |
Consell Nacional
| Any | Escons | +/– | Pos. | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1992 | 19 / 26 |
19
|
1r
|
Supermajoria |
| 1998 | 21 / 26 |
2
|
= 1r | Supermajoria |
| 2004 | 24 / 26 |
3
|
= 1r | Supermajoria |
| 2010 | 24 / 26 |
= | = 1r | Supermajoria |
| 2015 | 40 / 42 |
16
|
= 1r | Supermajoria |
| 2020 | 28 / 42 |
12
|
= 1r | Supermajoria |
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
