Pablo González Velázquez
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1664 Andújar (Província de Jaén) |
Mort | 1727 (62/63 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Família | |
Fills | Luis González Velázquez, Alejandro González Velázquez, Antonio González Velázquez |
Pablo González Velázquez (Andújar, 1664-Madrid, 1727) fou un escultor barroc andalús instal·lat i amb activitat a la vila de Madrid, esdevingué l'iniciador d'una dinastia d'artistes amb els seus fills.
Biografia
Les poques dades biogràfiques que es coneixen sobre la seva vida les dona l'historiador Juan Agustín Ceán Bermúdez. Pablo va néixer a la localitat andalusa d'Andújar (Jaén) l'any 1664. No obstant això, es traslladà a Madrid i és on exerceix la seva professió i on obtingué un notable renom com a escultor.[1] Es casà amb Ana Virete, matrimoni que tingué almenys tres fills: Luis (1715), Alejandro (1719) i Antonio (1723), tots ells destacats artistes, pel que es considera a Pablo iniciador d'una notable dinastia d'artistes madrilenys.[2] Sembla que el 1724, probablement per les seves condicions com a escultor retratista,[2] el rei Lluís I va voler nomenar-lo escultor de cambra, però que Pablo refusà el càrrec a causa de la seva avançada edat,[1] si bé segons Jesús Urrea, amb tota seguretat fou la prematura mort del monarca el que truncaria aquesta carrera a palau.[2] Moriria pocs anys després, el 1727.[1]
Obres
Les seves obres són llistades per Ceán Bermúdez. La gran majoria eren a Madrid:[1]
- San Judas Tadeo de l'església de San Juan de Dios.
- San Luis Obispo, en pedra, a la portada de l'església de San Luis.
- Baix relleu de la portada de l'església de la Santa Cruz.
- Part de l'escultura del retaule major de l'església de San Felipe el Real.
- San Joaquín i Santa Ana de mida natural de l'església dels Irlandesos.
- Estàtues del retaule major del convent de Monges Calatravas.
- Escultura de la custòdia de la processó de la Minerva de l'església de San Sebastián.
Només en cita una fora de Madrid, concretament a Aranjuez:
- San Antonio de l'església d'Alpagés.
De totes elles s'han conservat l'escultura en pedra San Luis Obispo (1716), si bé avui està adossada a la façana de l'església del Carmen, així com les diverses escultures dels retaules en què va col·laborar amb altres artistes contemporanis, com José Benito Churriguera a l'església de San Felipe el Real el 1723. També han sobreviscut les estàtues San Joaquín i Santa Ana dels Irlandesos, que durant molts anys van ser atribuïdes a altres autors i foren identificades quan entraren al Museu Nacional d'Escultura, i les del convent de Monges Calatravas. No s'han conservat, en canvi, les estàtues San Judas Tadeo ni una estàtua custòdia que feu per a la processó de la Minerva de l'església de San Sebastián, ambdues de Madrid, i ni el San Antonio que tallà per a l'església d'Alpagés (Aranjuez).[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ceán Bermúdez, Juan Agustín. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España (en castellà). Madrid: Reial Acadèmica de Belles Arts de San Fernando, 1800, p. 226-227.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Urrea Fernández, Jesús «Una propuesta para el escultor Pablo González Velázquez». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 1977, pàg. 484-488.