Partit del Poder Popular (Corea del Sud)
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | PPP i 국힘 ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia | conservadorisme nacionalista populisme de dreta liberalisme econòmic conservadorisme social anticomunisme ![]() | ||||
Alineació política | dreta ![]() | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Partit de la Llibertat de Corea Nou Partit Conservador En Endavant pel Futur 4.0 Partit Popular ![]() | ||||
Creació | 17 febrer 2020: De facto | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Unió Internacional Demòcrata ![]() | ||||
Membres | 3.489.924 (2020) ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Assemblea Nacional de Corea del Sud (2020) | |||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Lloc web | peoplepowerparty.kr ![]() | ||||
El Partit del Poder Popular (PPP; en coreà: 국민의힘), anteriorment conegut com a Partit del Futur Unit (en coreà: 미래통합당; PFU), és un partit polític conservador i de dretes a Corea del Sud. Controla la presidència de Corea del Sud i és el segon partit més important de l'Assemblea Nacional. El PPP, juntament amb el seu rival històric, el Partit Demòcrata, formen els dos partits polítics més grans de Corea del Sud.
Història
Fundació i primers anys
Fruit de l'escàndol polític que va portar a la destitució de la Presidenta Park Geun-hye al 2017,[1] el Partit Saenuri, principal força conservadora del país, va patir una forta crisi interna amb la marxa de diversos sectors. Aquests s'agruparien i fundarien el Partit Bareunmirae,[2] però després dels pobres resultats a les eleccions locals de 2018,[3] diverses figures del mateix s'escindirien formant noves organitzacions: Endavant pel Futur 4.0[4] i el Nou Partit Conservador.[5]
Tant el Partit Saenuri com aquestes noves formacions acordarien fusionar-se establint un nou partit de dretes,[6] el Partit del Futur Unit.[7] El Congrés d'Unificació es celebraria el 17 de febrer de 2020, escollint al líder del Saenuri Hwang Kyo-ahn com a primer President de la formació.
A les primeres eleccions legislatives del mateix any, es presentarien en coalició amb el Partit Corea del Futur, aconseguint 103 diputats, 84 com a propis,[8] el que suposava una dura derrota i la pèrdua d'escons clau com el de l'exalcalde de Seül Oh Se-hoon o el del propi President Hwang Kyo-ahn, que presentaria la seva renuncia.[9] Tanmateix, l'any següent el Partit Corea del Futur anunciaria la seva integració dins del PFU,[10] recuperant paulatinament el suport de l'electorat conservador.[11] A l'agost, el partit modificaria el seu nom a Poder Popular,[12] modificant-se posteriorment a l'actual Partit del Poder Popular,[13] declarant que pretenien esdevenir un partit centrista i pragmàtic.[14]
A les eleccions parcials de 2021, el partit aconseguiria les alcaldies de Seül, retornant al poder Oh Se-hoon, i de Busan, les dos principals ciutats del país,[15] el que suposava una important empenta de cara a les eleccions presidencials de 2022. En aquestes, presentarien al candidat Yoon Suk-yeol,[16] que havia estat Fiscal General des del 2019, amb un paper clau en la condemna de l'expresidenta Park Geun-hye i en el cas de l'ex-ministre Cho Kuk.
Presidència de Yoon Suk-yeol
Finalment, a les eleccions presidencials Yoon Suk-yeol aconseguiria la victòria per un petit marge de 0.73%.[17] Al 2022 també aconseguirien ampliar la seva presència a l'Assemblea Nacional mitjançant les eleccions parcials, passant de 106 a 110 diputats, una victòria contundent a les eleccions locals, i una nova integració dins el partit, el Partit Popular.
Posteriorment el llavors president del partit, Lee Jun-seok, seria destituït per adoptar una posició crítica cap a Yoon Suk-yeol, que anava ampliant el control intern de l'organització, impulsant candidats afins i atacant als crítics amb la seva gestió.[18][19] En la darrera etapa de les primàries quedarien quatre candidats: Ah-ram Cheon, del sector crític, Hwang Kyo-ahn, considerat de línia dura, Ahn Cheol-soo, percebut com a moderat, i Kim Gi-hyeon, diputat pro-Yoon. El 8 de març de 2023 el darrer candidat, Kim Gi-hyeon, seria escollit com a nou president del partit, amb una nova direcció controlada pel sector del president.[20] L'ex-president del PPP Lee Jun-seok trencaria amb el partit a principis de 2024 creant el Partit Nova Reforma, amb l'objectiu de presentar-se a les properes eleccions legislatives.[21]
Més endavant, després de la fallida llei marcial del 3 de desembre de 2024, sis partits de l'oposició van proposar un impeachment contra el president Yoon. Tanmateix, el PPP es va oposar formalment tot i les crítiques internes al President.[22] A la votació a l'Assemblea Nacional del 7 de desembre de 2024, només 3 dels 108 diputats del partit hi van participar, forçant així que la moció quedés descartada per falta de quòrum.[23]
Resultats electorals
President
Any | Candidat | Vots | % | Resultat |
---|---|---|---|---|
2022 | Yoon Suk Yeol | 16,394,815 | 48,56 / 100 |
Electe |
Eleccions legislatives
Any | Líder | Circum. | Llista | Escons | Pos. | Govern | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Escons | +/- | Vots | % | Escons | +/- | No. | +/– | ||||
2020 | Hwang Kyo-ahn | 11,915,277 | 41.46 | 84 / 253 |
Nou | 103 / 300 |
Nou | 2n | Oposició | ||||
2024 | Han Dong-hoon (Interí) |
13,179,769 | 45.73 | 90 / 254 |
![]() |
108 / 300 |
![]() |
2nd | Minoria |
Eleccions Locals
Any | Líder | Governadors | Regidors (provincials i metropolitans) | Alcaldes | Regidors |
---|---|---|---|---|---|
2022 | Lee Jun-seok | 12 / 17 |
540 / 872 |
145 / 226 |
1.435 / 2.987 |
Eleccions Parcials
Any | Líder | Diputats | Governadors | Alcaldes | Regidors (provincials i metropolitans) | Regidors |
---|---|---|---|---|---|---|
2020 | Hwang Kyo-ahn | N/D | N/D | 3 / 8 |
10 / 17 |
17 / 33 |
2021 | Kim Chong-in | N/D | 2 / 2 |
2 / 2 |
5 / 8 |
6 / 9 |
2022 (I) | Lee Jun-seok | 4 / 5 |
N/D | N/D | N/D | N/D |
2022 (II) | 5 / 7 |
N/D | N/D | N/D | N/D | |
2023 (I) | Kim Gi-hyeon | 0 / 1 |
N/D | 0 / 1 |
2 / 2 |
2 / 4 |
2023 (II) | N/D | N/D | 0 / 1 |
N/D | N/D | |
2024 (I) | Han Dong-hoon | N/D | N/D | 1 / 2 |
3 / 17 |
7 / 26 |
2024 (II) | Han Dong-hoon | N/D | N/D | 2 / 4 |
N/D | N/D |
Referències
- ↑ «[전문 자유한국당 "헌법재판소 대통령 탄핵 인용 결정 겸허하게 수용"]» (en coreà), 10-03-2017. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 조선일보. «바른정당, 무릎 꿇고 사죄하며 창당대회» (en coreà), 22-07-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «[지방선거 결과③ ‘바른미래당’ ·· 왜 망했나]» (en coreà), 14-06-2018. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «이언주 의원 `미래를 향한 전진4.0` 공식 창당» (en coreà), 19-01-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 장나래. «새보수당 창당 “총선서 80석 목표”…한국당 “보수통합 동참을”» (en coreà), 05-01-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «한국당, 새보수·전진당과 합당…신당명 ‘미래통합당’» (en coreà), 13-02-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «보수통합신당 당명 '미래통합당'으로 결정» (en coreà). Monthly Chosun.
- ↑ «통합당, 보수정당史 최악의 참패», 16-04-2020. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 조선비즈. «[속보황교안 통합당 대표직 사퇴… "총선 결과 책임지겠다"]» (en coreà), 18-03-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «통합-한국 5월내 합당, 재보궐까지 김종인 비대위(종합)». yna.
- ↑ Younghee Yang «고등학교 국어교과와 타 교과의 통합 방향 -사회언어학의 관점에서-». KOREAN EDUCATION, null, 119, 6-2019, pàg. 7–36. DOI: 10.15734/koed..119.201906.7. ISSN: 1226-6736.
- ↑ «통합, 새 당명 '국민의힘'으로 낙점…모레 확정(종합)». yna.
- ↑ 조선비즈. «지금부터 '국민의힘'…김종인 체제 출범 99일만 새 당명⋅새 출발(종합)» (en coreà), 16-03-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «통합당 → 국민의힘당, 중도 정당으로 노선변경 선언» (en coreà). [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «서울·부산시장 보궐선거, 국민의힘 압승으로 막 내려».
- ↑ «윤석열, 국민의힘 대선후보 확정…원내경험無 여야후보 맞대결 구도» (en coreà), 05-11-2021. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «윤석열 48.56% 당선 확정, 이재명 47.83%» (en coreà), 10-03-2022. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ 송채경화,선담은. «국힘 전대 새 변수, 당심 기댄 극우 후보들 도전에 ‘컷오프’ 관심» (en coreà), 27-12-2022. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 기자, 유설희. «[단독 윤 대통령, 국민의힘 전당대회 “당원투표 100%가 낫지 않냐” 사석 발언]» (en coreà), 15-12-2022. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «[3보 국민의힘 새 대표에 김기현…"하나로 똘똘 뭉쳐 총선압승"]». yna.
- ↑ «New Reform Party Launches with Former PPP Chief Lee Jun-seok as its Chief» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 임재희,정봉비. «[영상 촛불의 경고…“탄핵 반대 여당, 대통령과 공범 택했다”]» (en coreà), 05-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ Jung-youn, Park Ga-young;Choi Si-young;Lee. «Fury and frustration at failed impeachment spread overseas» (en anglès), 07-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].