Període dels Regnes Combatents (Xina)
Història de la Xina | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
ANTIGA | |||||||
3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
Zhou Occidental | |||||||
Zhou Oriental | |||||||
Primaveres i Tardors | |||||||
Regnes Combatents | |||||||
IMPERIAL | |||||||
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
Han Occidental | |||||||
Dinastia Xin | |||||||
Han Oriental | |||||||
Tres Regnes 220–280 | |||||||
Wei, Shu i Wu | |||||||
Dinastia Jin 265–420 | |||||||
Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
Jin Oriental | |||||||
D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
Dinastia Sui 581–618 | |||||||
Dinastia Tang 618–907 | |||||||
( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
Song del Sud | Jin | ||||||
Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
MODERNA | |||||||
República de la Xina 1912–1949 | |||||||
República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC. Fou una època de convulsió i de canvis (de la mateixa manera que l'anterior, anomenada període de Primaveres i Tardors) i és considerada normalment la segona part de la dinastia Zhou. La divisió de la Xina en diversos estats va propiciar la competència entre ells, fent prosperar la filosofia, la literatura i la ciència. Moltes tradicions es van abandonar i es generaren noves idees. El comerç i les ciutats van créixer fins a nivells que no s'havien vist abans. De fet, moltes de les ciutats xineses actuals es van fundar durant aquest període.
El fet de dividir l'època que transcorre des del 770 aC fins a la unificació de la Xina per la dinastia Qin (221 aC) en dos períodes (de les Primaveres i Tardors i dels Regnes Combatents), sembla provenir de la tradició creada sota la dinastia Han. Saber quan i per què es va establir aquesta divisió ha ocasionat polèmica entre els historiadors, ja que no es troba cap esdeveniment rellevant que la justifiqui: per exemple, el llibre d'història més important de la dinastia Song, el Zizhi Tongjian, la situa l'any 403 aC, el que fa més de 70 anys de diferència amb la tradició.
El període dels Regnes Combatents fou un període de confusió. Els emperadors de la dinastia Zhou havien perdut la capacitat de cohesió i els nobles de les diferents regions s'autoproclamaren emperadors independents. Al començament d'aquest període hi havia prop de 16 estats feudals, a més dels pobles nòmades del nord i de les diverses tribus de l'oest, que també tingueren un paper important en la política d'aquesta època. A mitjans d'aquest període encara quedaven set d'aquests estats que lluitaven per l'hegemonia del país. Finalment, el regne de Qin esdevingué el més fort i va sotmetre els altres sis. La unificació de la Xina feta pels Qin és considerada com la fi de l'antiguitat xinesa i l'inici de l'imperi xinès.[1]
El nom del període deriva d'una obra històrica anomenada Crònica dels estats combatents, compilada al començament de la dinastia Han. El seu inici és discutit, i per uns comença el 475 aC després del període de Primaveres i Tardors, i per altres el 403 aC, amb la divisió de Jin.
Cultura
El Període dels Regnes Combatents va ser una quan els senyors de la guerra annexionaren els estats petits al voltant seu i consolidaren el seu poder. El seu procés va començar en el període de les Primaveres i Tardors, i pel segle III aEC, set estats importants s'havia convertit en els poders dominants a la Xina. Un altre indicador que reflecteix el canvi en el poder va ser el canvi en el títol utilitzat pels governants dels estats. S'adreçaven inicialment com "Ducs" (公), un senyal respecte que eren vassalls dels sobirans xinesos (el Rei de la Dinastia Zhou), però més tard es van anomenar a si mateixos "Reis" (王), posant-se a la par amb els sobirans xinesos.
El Període dels Regnes Combatents va veure la proliferació del treball del ferro a la Xina, reemplaçant el bronze com el tipus dominant de metall usat en la guerra. Zones tals com Shu (avui en dia Sichuan) i Yue, l'actual Zhejiang) van ser portades dins de l'esfera cultural xinesa durant aquest temps. Diferents filosofies, conegudes com les Cent Escoles de Pensament, van ser desenvolupades en aquest període. Les escoles més notables de pensament són les de Mencius, Sun Tzu, Lao Zi, Zhuang Zi, Han Feizi, Xun Zi i Mozi. El comerç també va esdevenir important, i alguns mercaders tenien un poder considerable en la política.
La guerra en el Període dels Regnes Combatents era també diferent de la del període de Primaveres i Tardors, ja que la majoria dels exèrcits feien ús de la infanteria i la cavalleria en les batalles, i l'ús de carruatges va esdevenir menys estès. L'ús d'infanteria massiva va fer la guerra més sagnant i reduí la importància de l'aristocràcia; cosa que al mateix temps feu als reis més despòtics. D'aquest període endavant, mentre que els diversos estats competien entre ells per mobilitzar els seus exèrcits a la guerra, els nobles xinesos pertanyien a la classe culta, en comptes de a la classe guerrera com havia estat fins al moment.
Aquest període és també notable pel desenvolupament de complexes burocràcies i governs centralitzats, així com un sistema jurídic clarament establert. El desenvolupament en l'organització política i militar va ser la base del poder de l'Estat de Qin, que va conquerir els altres estats i va unificar-los sota l'Imperi Qin en el 221 aC.
Llista dels regnes combatents
- Estat de Chu
- Estat de Han
- Estat de Qi
- Estat de Qin
- Estat de Shu
- Song
- Liang
- Estat de Yan
- Yue
- Estat de Zhao
- Estat de Zou
Vegeu també
Referències
- ↑ Folch, M. Dolors.. La Construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3.