Plantago
 plantatge gros  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Plantago L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Plantago major |
El plantatge, nom científic Plantago, és un gènere de plantes amb flor de l'ordre de les lamials (Lamiales).[1]
Els noms genèrics en català són:
- herba pucera
- plantatge
- saragatona
Tot i ser molt variable segons les espècies, el gènere té alguns trets comuns.[2] La inflorescència és en espiga, amb bràctees amb un nervi central verd amb voravius escariosos.[2] Les flors a l'extrem de tiges de 5-40 cm tenen forma de corol·la, amb calze amb 4 sèpals soldats a la base, escariosos, amb nervi central verd; i corol·la amb 4 pètals formant un tub escariós. Té quatre estams amb filaments llargs en plena floració, amb anteres d’un groc blanquinós, amb el connectiu prolongat per una punxeta.[2] Ovari bilocular. Fruit en càpsula (pixidi) s’obrint transversalment, ovoide, amb llavors naviculades de color marró més o menys clar o vermellós, brillants.[2] Es polinitzen pel vent.
Origen del nom
El nom corrent de la planta en llàti clàssic era plantago, (genitiu plantaginis)[3] i va ser triat per Linnaeus per al nom científic. La mateixa paraula va evolucionar normalment per donar la paraula catalana «plantatge» com moltes paraules llatines amb el sufix -(a)go -(a)ginis com per exemple imago → imatge. És un dels sufixos llatíns molt productiu per a formar paraules agrícoles.[4] L'arrel del mot és planta, igual que en català, «planta del peu».[5]
Usos
Algunes plantatges s'han utilitzat en la medicina popular.[6] Certes espècies, sobretot la saragatona de l'Índia (Plantago ovata) es cultiven per a la producció de la glicoproteïna mucílag amb propietats d'emol·lient i són prometedores, com que es poden conrear en sols pobres o salins.[7] En la indústria alimentaria el mucilag es fa servir com a agent gelificant. A l'horticultura es pot fer servir per la seva capacitat de retenir l'aigua quan es sembra gespa o transplanta arbres.[7]
La saragatona de l'Índia s'utilitza a la medicina ayurvèdica per al tractament de problemes gastrointestinals.
Taxonomia
És un gènere gran, amb unes 200 espècies. Cal destacar:
- Plantago afra – saragatona, afrontallauradors, herba pucera
- Plantago africana
- Plantago aitchisonii
- Plantago albicans - herbafam, pa eixut
- Plantago alpina - pedrenca alpina
- Plantago amplexicaulis
- Plantago arborescens
- Plantago arenaria - saragatona d'arenal, plantatge arenari, pucera,
- Plantago argentea - plantatge argentí
- Plantago aristata
- Plantago asiatica
- Plantago aucklandica
- Plantago bigelovii
- Plantago canescens
- Plantago coreana
- Plantago cordata
- Plantago coronopus - cervina, banya de cérvol, manetes del Senyor, plantatge estelat, cornicelis
- Plantago crassifolia - pedrenca de fulla carnosa
- Plantago cretica
- Plantago elongata
- Plantago erecta
- Plantago eriopoda
- Plantago erosa
- Plantago fernandezia
- Plantago fischeri
- Plantago gentianoides
- Plantago glabrifolia
- Plantago grayana
- Plantago hawaiiensis
- Plantago hedleyi
- Plantago heterophylla
- Plantago hillebrandii
- Plantago himalaica
- Plantago incisa
- Plantago krajinai
- Plantago lagopus - morro d'ovella
- Plantago lanceolata - plantatge de fulla estreta, cinc-venes, herba de cinc costures
- Plantago lanigera
- Plantago longissima
- Plantago macrocarpa
- Plantago major - plantatge gros, cua de rata
- Plantago maritima - pedrenca marina
- Plantago maxima
- Plantago media - plateret, herba dels ocells, cua de rata
- Plantago melanochrous
- Plantago moorei -
- Plantago musicola
- Plantago nivalis
- Plantago nubicola (syn. Bougueria nubicola)
- Plantago obconica
- Plantago ovata - saragatona de l'Índia
- Plantago pachyphylla
- Plantago palmata
- Plantago patagonica
- Plantago polysperma
- Plantago princeps
- Plantago purshii -
- Plantago pusilla
- Plantago raoulii
- Plantago rapensis
- Plantago remota
- Plantago reniformis
- Plantago robusta
- Plantago rugelii -
- Plantago rupicola
- Plantago schneideri
- Plantago sempervirens (syn. Plantago cynops) - botja gangrenosa, afrontallauradors, apagafocs, matafoc o plantatge de ca
- Plantago sparsiflora
- Plantago spathulata
- Plantago subulata – pedrenca de prat, herba de les set sagnies
- Plantago subnuda
- Plantago tanalensis
- Plantago taqueti
- Plantago tenuiflora - saragatona fina
- Plantago triandra
- Plantago triantha
- Plantago tweedyi
Galeria
-
Plantago alpina -
Plantago lanceolata -
Plantago lanceolata -
Plantago nivalis -
flor de la Plantago lanceolata -
Plantago coronopus -
Plantago media stepposa -
Plantago maritima
Referències
- ↑ «Plantago». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Plantatge». Jardi Botanic Gombrèn. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «plantago». A: Diccionari Llatí-Català, 1993 (2007), p. 1056. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Holton, David «Medieval and Modern Greek». The Classical Review, 35, 1, 1985, pàg. 97–99. ISSN: 0009-840X.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «planta I,9 plantatge». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 717-718. ISBN 9788441225169.
- ↑ Ferran Turmo i Gort, Ferran. «Herbes - El plantatge». Plantes del nostre entorn. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Hanson et alii, 2021.
Bibliografia
- Cho, Y.; Mower, J. P., Qiu, Y.-L. & Palmer, J. D. (2004). Mitochondrial substitution rates are extraodinarily elevated and variable in a genus of flowering plants. Proceedings of the National Academy of Science 101: 17741-17746
- Dagar, J. C.; Kumar, Y.; Tomar, O. S. «Cultivation of medicinal isabgol (Plantago ovata) in alkali soils in semiarid regions of Northern India» (en anglès). Land Degradation & Development, 17, 3, 2006, pàg. 275–283. DOI: 10.1002/ldr.700. ISSN: 1099-145X.
- Rahn, K. (1996). A phylogenetic study of the Plantaginaceae. Botanical Journal of the Linnean Society 120: 145-198
- Rønsted, N.; Chase, M. W.; Albach, D. C. & Bello, M. A. (2002). Phylogenetic relationships within Plantago (Plantaginaceae): evidence from nuclear ribosomal ITS and plastid TrnL-F sequence data. Botanical Journal of the Linnean Society 139: 323-338
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plantago |
- Grieve, Margaret. «Common Plantain» (en anglès). Mrs. Grieve's Herbal, 1931.
- Hanson, C.V.; Oelke, E.A.; Putnam, D.H.; Oplinger, E.S. «Psyllium» (en anglès). Alternativ Field Crops Manual, 2021.
- «Plantain» (en anglès). Edible Plants. Northern Bushcraft.