Poble Espanyol de Barcelona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu  | |||
| Arquitecte | Francesc Folguera i Ramon Reventós | |||
| Construcció | 1929 | |||
| Obertura | 1929 | |||
| Construcció | 1926-29 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Historicisme | |||
| Superfície | 49.000 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona, Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Montjuïc (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Marquès de Comillas, 13-27 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41191 | |||
| Id. Barcelona | 1770 | |||
| Activitat | ||||
| Fundador | Josep Puig i Cadafalch i Ramon Reventós i Farrarons | |||
| Lloc web | poble-espanyol.com | |||
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona. Es tracta d'un atractiu turístic de la ciutat amb art contemporani, arquitectura, artesania i gastronomia en un mateix entorn. El recinte està integrat per 117 edificis a escala real, que componen un veritable poble ibèric amb els seus carrers, cases, places, teatre, escola, restaurants i tallers artesans. És un conjunt arquitectònic protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
El Poble Espanyol està ubicat al Parc de Montjuïc del districte de Sants-Montjuic, delimitat per l'Avinguda Marquès de Comillas, l'Avinguda Muntanyana i el carrer de la Foixarda. Disposa d'una única façana exterior afrontada a l'Avinguda Marquès de Comillas, on té l'accés principal.[1]
Construït per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, tenia com a objectiu recrear un “poble ideal” que contingués les principals característiques dels diferents pobles peninsulars. L'obra, de caràcter provisional, ha sobreviscut reexidament a l'exposició que el va justificar.[1] En aquesta agrupació es van reproduir carrers, places i més d'un centenar d'edificis, juxtaposats harmònicament. Es van reproduir edificis representatius de quinze regions d'Espanya. Morfològicament està urbanitzat com una població i disposa dels següents elements: una muralla defensiva, baluards i portal, església, campanar, monestir, plaça major, ajuntament, places i carrers, fonts, etc.[1]
Destaquen les muralles que encerclen el recinte, les quals tenen un accés únic en la zona més propera al carrer a través d'un baluard de dues torres. Un cop a dins, es passa a través dels porxos d'un edifici i s'arriba a la plaça major, porxada pels seus quatre costats i presidida per un ajuntament. A partir d'aquí, es presenten una varietat de recorreguts caracteritzats per la disposició aparentment desendreçada de petits carrers i places. El recorregut passa per una església i per un reguitzell d'edificis de diferents tipologies, materials i colors. Al final del recorregut, en la cota més alta, es pot accedir a un monestir que representa un model romànic mitjançant la reproducció de diferents parts de diversos monestirs romànics.[1]
La topografia escollida, aprofitant el pendent de la muntanya de Montjuïc, ajuda a percebre els diferents espais urbans des de diferents nivells de cota.[1] Tipològicament els edificis no estan reproduïts, sinó interpretats dins d'una estructura urbana amb una escala i alçada reguladora que ajuda a integrar els diferents estils en un conjunt harmònic.[1]
Artísticament cal destacar el curós treball dels materials que s'utilitza en les parts dels edificis exposades a la vista. La resta de parts, les que no són protagonistes de l'ambientació, estan realitzades sense decoracions i són d'aspecte funcional.[1]
El conjunt es considera historicista tenint en compte l'objectiu principal de reproduir els models arquitectònics i urbans al més mimèticament possible, modificant-los només per raons tècniques o d'harmonització de cada peça dins del global.[1]
El Poble Espanyol compta amb 117 edificis de quinze de les actuals comunitats autònomes d'Espanya: Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella - La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, País Valencià, Extremadura, Galícia, Illes Balears, Madrid, Múrcia, Navarra i País Basc. No hi ha cap edifici de les actuals comunitats autònomes de La Rioja i Illes Canàries. Les Illes Canàries no compten amb representació perquè els quatre professionals responsables del projecte no van poder visitar-les per raons de pressupost.[2]
Història
El recinte va ser construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional, amb la idea d'esdevenir una síntesi de la riquesa arquitectònica i cultural d'Espanya. La idea va ser impulsada per l'arquitecte català Puig i Cadafalch i el projecte va ser realitzat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, amb la participació del crític d'art Miquel Utrillo i del pintor Xavier Nogués.[3]
Els quatre professionals van fer diferents viatges per la Península per recollir el material iconogràfic que necessitaven. Durant el recorregut van fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre projectar el que volien.[4] En total, els artistes van visitar mil sis-centes poblacions amb l'objectiu de construir no una col·lecció d'obres mestres de l'arquitectura espanyola, sinó un recinte que fos una síntesi de l'essència arquitectònica i cultural d'Espanya.
El recinte tenia una vida programada de sis mesos, els mateixos que durava l'exposició. Tanmateix, l'èxit de públic va permetre que es conservés i que segueixi obert fins a l'actualitat.[5] El nom assignat en un principi era el de Iberona però la dictadura de Primo de Rivera el va rebatejar com a Poble Espanyol.[6]
Museu Fran Daurel
El Museu Fran Daurel és una col·lecció privada oberta al públic que acull més de 295 obres d'autors clau de l'art contemporani català i espanyol: Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Barceló, Guinovart i Amat, entre molts altres. Pintures, escultures, tapissos, dibuixos i peces de ceràmica es concentren en aquest museu que inclou, a més, un jardí escultòric –amb 41 escultures de gran format–en què l'art i la natura es combinen harmònicament, És gestionat per la Fundació Fran Daurel.[7]
L'activitat ceramista de Pablo Picasso es concentra entre el 1947 i el 1962. Durant aquests anys, l'artista malagueny no es limita només a aprendre i utilitzar la tècnica tradicional de fer ceràmica, sinó que inclou una lectura personal, és a dir, utilitza procediments inventats per ell mateix. Les peces que es poden contemplar al Museu Fran Daurel són sobretot dels anys 50 i 60. A través de la ceràmica, Picasso expressa tota mena de sentiments, especialment alegria. D'una banda, perquè ja havia passat la Segona Guerra Mundial i d'altra, pel naixement dels seus dos fills, Paloma i Claude. Aquesta alegria es percep en els rostres humans somrients i en la presència d'animals d'inspiració infantil (composicions senzilles i esquemàtiques i colors primaris).
Activitats
El Poble Espanyol té una sala de teatre que acull, periòdicament, espectacles per als més menuts. Cada diumenge s'hi pot veure una proposta de teatre, dansa, música, pallassos o titelles que canvia cada mes. El teatre compta, a més, amb el Col·legi de Teatre de Barcelona.
A més dels espectacles que cada setmana tenen lloc al teatre, el Poble Espanyol proposa altres activitats per a nens i nenes que tenen lloc en diversos espais del recinte: tallers (cada diumenge al matí), TOT Festival de titelles (a final de març), mostra de pessebres vivents per Nadal i diverses festes familiars al llarg de l'any (Carnestoltes, Santa Eulàlia, Festa Major, festes de la Mercè…).
Dins del recinte se celebren diverses festes gastronòmiques, concerts a l'estiu, espectacles de flamenc, esdeveniments privats (casaments, celebracions), activitats infantils i festivals, entre d'altres. A més a més, al seu interior hi treballen de forma regular una trentena d'artesans, els quals mostren en viu la fabricació dels seus productes, tals com vidre, cuir, ceràmica, joies, màscares, cistelleria, guitarres espanyoles, etc. També compta amb establiments de restauració. El recinte del Poble Espanyol és de vianants.
Galeria d'imatges
-
Porta d'Àvila, entrada principal a Poble Espanyol -
Edificis de Poble Espanyol
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Poble Espanyol de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
- ↑ Canela, Mercè. Un paseo por el Poble Espanyol. Barcelona: Beta Editorial S.A., 1998, p. 12. ISBN 84-7091-369-7 [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ Canela, Mercè. Un paseo por el Poble Espanyol. Barcelona: Beta Editorial S.A., 1998, p. 8. ISBN 84-7091-369-7 [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol. Barcelona: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 2021 [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Poble Espanyol. «Historia del Pueblo Español». [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Diario Crítico. «Las cuatro columnas». [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ Puig, Arnau «Col·leccionisme i fundacions» (paper). Revista Bonart. Bonart Publicacions, febrer i març 2014, pàg. 26-39 [Consulta: 13 juliol 2014].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poble Espanyol de Barcelona |
- «Poble Espanyol de Barcelona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Lloc web del Poble Espanyol
- Museu Fran Daurel Arxivat 2015-09-21 a Wayback Machine.
- Col·legi de Teatre de Barcelona
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Poble Espanyol
