Polypodium vulgare
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | rizoma de Polypodium vulgare i planta comestible |
| Taxonomia | |
| Superregne | Archaeplastida |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Polypodiaceae |
| Gènere | Polypodium |
| Espècie | Polypodium vulgare L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Polypodium vulgare o herba de les humors fredes[2] és una espècie de falguera de la família de les polipodiàcies d'àmplia distribució a Amèrica del Nord, Europa, Àfrica i Àsia. Present als Països Catalans.[3]
Característiques
Aquesta espècie té un rizoma arrossegant prou gruixut que s'estén sobre les roques i els troncs dels arbres, a més de créixer a terra. Les frondes, perennes i d'uns 30 cm de longitud, neixen en pecíols sarmentosos de similar longitud. Les pinnes (folíols) són a vegades dentades i poden tornar-se crestades. Sorus (grups d'esporangis) arrodonits, a vegades amb pèls glandulars, disposats en dues files als costats del nervi central de cada segment foliar, de color ataronjat que després acaba en marró. Madura a l'estiu.
Hàbitat
Habita en zones rocoses i ombrívoles, boscos, murs, preferint els llocs rics en matèria orgànica i àcids.
Usos
Tradicionalment, el polipodi s'ha emprat en bronquitis, asma, problemes de fetge i restrenyiment. Actualment, hi ha millors opcions encara dins de la fitoteràpia per a tots aquests problemes.
Referències
- ↑ «Polypodium vulgare a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ DCVB
- ↑ «Polypodium vulgare L.». [Consulta: 3 novembre 2022].
Bibliografia
- Penas A. et alii. (1991): Plantas Silvestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8
