Porta NO controlada
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Cnot-compared-to-xor.svg/266px-Cnot-compared-to-xor.svg.png)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/CNOT-QuantumComputation.png/264px-CNOT-QuantumComputation.png)
En informàtica, la porta NOT controlada (també C-NOT o CNOT), la porta controlada X, la porta controlada de bits, la porta Feynman o la porta controlada Pauli-X és una porta de lògica quàntica que és un component essencial en la construcció d'un ordinador quàntic basat en portes. Es pot utilitzar per enredar i desenredar els estats de Bell. Qualsevol circuit quàntic es pot simular amb un grau arbitrari de precisió mitjançant una combinació de portes CNOT i rotacions de qubit únics.[1][2] La porta de vegades rep el nom de Richard Feynman que va desenvolupar una notació primerenca per als diagrames de portes quàntiques el 1986.[3][4][5]
El CNOT es pot expressar en la base Pauli com: En ser unitari i hermitià, CNOT té la propietat i , i és involutòria.
La porta CNOT es pot descompondre encara més com a productes de les portes de l'operador de rotació i exactament una porta d'interacció de dos qubits, per exemple En general, qualsevol porta unitària de qubit es pot expressar com a , on H és una matriu hermitiana, i llavors la U controlada és .
La porta CNOT també s'utilitza en la informàtica reversible clàssica. La porta CNOT opera en un registre quàntic que consta de 2 qubits. La porta CNOT gira el segon qubit (el qubit objectiu) si i només si el primer qubit (el qubit de control) és .
Abans | Després | ||
---|---|---|---|
Control | Objectiu | Control | Objectiu |
Si són els únics valors d'entrada permesos per als dos qubits, aleshores la sortida TARGET de la porta CNOT correspon al resultat d'una porta XOR clàssica. Arreglant CONTROL com , la sortida TARGET de la porta CNOT dona el resultat d'una porta NOT clàssica.
De manera més general, es permet que les entrades siguin una superposició lineal de . La porta CNOT transforma l'estat quàntic:
a:
Referències
- ↑ Barenco, Adriano; Bennett, Charles H.; Cleve, Richard; DiVincenzo, David P.; Margolus, Norman Physical Review A, 52, 5, 01-11-1995, pàg. 3457–3467. arXiv: quant-ph/9503016. Bibcode: 1995PhRvA..52.3457B. DOI: 10.1103/physreva.52.3457. ISSN: 1050-2947. PMID: 9912645.
- ↑ Nielsen, Michael A. Quantum Computation and Quantum Information (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0521632358. OCLC 43641333.
- ↑ Feynman, Richard P. (en anglès) Foundations of Physics, 16, 6, 1986, pàg. 507–531. Bibcode: 1986FoPh...16..507F. DOI: 10.1007/BF01886518. ISSN: 0015-9018.
- ↑ Samrin, S. Saniya; Patil, Rachamma; Itagi, Sumangala; Chetti, Smita C; Tasneem, Afiya (en anglès) Global Transitions Proceedings, 3, 1, 01-06-2022, pàg. 136–141. Bibcode: 2022GloTP...3..136S. DOI: 10.1016/j.gltp.2022.04.011. ISSN: 2666-285X [Consulta: free].
- ↑ Thapliyal, Himanshu; Ranganathan, Nagarajan 2009 IEEE Computer Society Annual Symposium on VLSI, 2009, pàg. 229–234. DOI: 10.1109/ISVLSI.2009.49.