Premi Jean-Vigo

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Jean-Vigo
Tipuspremi cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
EpònimJean Vigo Modifica el valor a Wikidata
Vigència1951 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps1951 Modifica el valor a Wikidata - 
FundadorClaude Aveline Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Lloc webprixjeanvigo.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000548
Facebook: prixjean.vigo.7 Modifica el valor a Wikidata

El Premi Jean-Vigo (en francès Prix Jean-Vigo) és un premi de cinema francès que es concedeix des de 1951.

Presentació

El premi pren el nom del director francès Jean Vigo, que va morir el 1934 als vint-i-nou anys.

El premi Jean-Vigo sembla haver estat imaginat per Armand-Jean Cauliez, professor, biògraf i historiador del cinema, i després fundat el 1951 per Claude Aveline, marmessor de Jean Vigo,[1] envoltat d'alguns amics i familiars del cineasta, Jacques Becker, Jean Cocteau, Paul Gilson, Georges Sadoul,i Luce Vigo, aleshores de vint anys. Sota l'impuls notable d'Agnès Varda, l'any 1959 es va crear l'associació Prix Jean-Vigo.[2]

Des de 1960, cada any s'atorguen dos premis Jean-Vigo al Centre Pompidou: un a l'autor o autors d'un llargmetratge, l'altre per a un curtmetratge. L'autor-director és el guanyador del premi, no la seva pel·lícula.

El jurat està format per membres de l'associació i convidats cooptats, cada any, per unanimitat a l'assemblea general anual.

Les pel·lícules a “competició” han de ser de producció francesa o de coproducció majoritàriament francesa i haver estat enllestides, com a molt aviat, després de la data de la cerimònia de lliurament dels premis Jean-Vigo de l'any anterior.

Els premis Jean-Vigo reconeixen la independència d'esperit, la qualitat i l'originalitat dels cineastes.[3] En lloc d'aclamar l'excel·lència d'una pel·lícula, el jurat vol fixar-se en un autor del futur, descobrir a través d'ell una passió i un regal. El “Vigo” no és un premi de consagració sinó un premi d'ànim, de confiança.[4]

Guanyadors

Fins al 1959

Des de 1960

Llargmetratges

Curtmetratges

  • 1960 : ...Enfants des courants d'air d'Édouard Luntz
  • 1961 : no atorgat
  • 1962 : 10 juin 1944 de Maurice Cohen
  • 1963 : La Jetée de Chris Marker
  • 1964 : La Saint-Firmin de Robert Destanque
  • 1965 : Fait à Coaraze de Gérard Belkin
  • 1966 : no atorgat
  • 1967 : no atorgat
  • 1968 : Désirée de Fernand Moszkowicz
  • 1969 : Le Deuxième Ciel de Louis Roger
  • 1970 : La Passion selon Florimond de Laurent Gomes
  • 1971 : Les Derniers Hivers de Jean-Charles Tacchella
  • 1972 : no atorgat
  • 1973 : Le Soldat et les Trois Sœurs de Pascal Aubier
  • 1974 : Septembre chilien de Bruno Muel et Théo Robichet
  • 1975 : La Corrida de Christian Broutin
  • 1976 : Caméra de Christian Paureilhe
  • 1977 : no atorgat
  • 1978 : no atorgat
  • 1979 : Nuit féline de Gérard Marx
  • 1980 : no atorgat
  • 1981 : no atorgat
  • 1982 : Lourdes, l'hiver de Marie-Claude Treilhou
  • 1983 : La Fonte de Barlaeus de Pierre-Henri Salfati
  • 1985 : Épopine ou le Fer à repasser de Michel Chion
  • 1986 : Poussière d'étoiles d'Agnès Merlet
  • 1987 : Pondichéry, juste avant l'oubli de Joël Farges
  • 1988 : Elle et lui de François Margolin
  • 1989 : Le Porte-plume de Marie-Christine Perrodin
  • 1990 : Elli Fat Mat de Michel Such
  • 1991 : La Vie des morts d'Arnaud Desplechin
  • 1992 : Des filles et des chiens de Sophie Fillières
  • 1993 : Faits et Gestes d'Emmanuel Descombes
  • 994 : 75 centilitres de prière de Jacques Maillot
  • 1995 : Tous à la manif de Laurent Cantet
  • 1996 : no atorgat
  • 1997 : Soyons amis ! de Thomas Bardinet
  • 1998 : Les Corps ouverts de Sébastien Lifshitz
  • 1999 : Le Bleu du ciel de Christian Dor
  • 2000 : Les Filles de mon pays d'Yves Caumon
  • 2001 : Ce vieux rêve qui bouge d'Alain Guiraudie
  • 2002 : L'Arpenteur de Michel Klein i Sarah Petit
  • 2003 : La Coupure de Nathalie Loubeyre
  • 2004 : La nuit sera longue d'Olivier Torres
  • 2005 : La Peau trouée de Julien Samani
  • 2006 : De sortie de Thomas Salvador
  • 2007 : Silêncio de F. J. Ossang
  • 2008 : Les Paradis perdus de Hélier Cisterne
  • 2009 : Montparnasse de Mikhael Hers
  • 2010 : La République de Nicolas Pariser
  • 2011 : La Dame au chien de Damien Manivel
  • 2012 : La Règle de trois de Louis Garrel i La Vie parisienne de Vincent Dietschy
  • 2013 : Le Quepa sur la vilni ! de Yann Le Quellec
  • 2014 : Inupiluk de Sébastien Betbeder
  • 2015 : Le Dernier des Céfrans de Pierre-Emmanuel Urcun
  • 2016 : Le Gouffre de Vincent Le Port
  • 2017 : Le Film de l'été d'Emmanuel Marre
  • 2018 : L'Amie du dimanche de Guillaume Brac
  • 2019 : Braquer Poitiers de Claude Schmitz
  • 2020 : Un adieu de Mathilde Profit
  • 2021 : Le Roi David de Lila Pinell
  • 2022 : Kindertotenlieder de Virgil Vernier

Referències

  1. ↑ Temple, Michael. Jean Vigo. Manchester University Press, 19 abril 2018. ISBN 9780719056321 [Consulta: 19 abril 2018]. 
  2. ↑ «Histoire du Prix Jean Vigo». www.prixjeanvigo.fr. [Consulta: 14 setembre 2022].
  3. ↑ «"Enorme" de Sophie Letourneur remporte le Prix Jean-Vigo» (en francès). [Consulta: 14 setembre 2022].
  4. ↑ AlloCine. «Prix Jean-Vigo 2018 : Un Couteau dans le coeur et Shéhérazade ex-aequo: Jean-François Stévenin, Vigo d'honneur» (en francès). [Consulta: 14 setembre 2022].
  5. ↑ Le Prix Jean Vigo au film "La Peur" de Damien Odoul, rtb.be, 15 de juny de 2015
  6. ↑ Albert Serra recibe en París el Premio Jean Vigo, El Periódico, 7 de juny de 2016
  7. ↑ Alice Diop recibe el Premio Jean Vigo, Cineuropa, 20 d'octubre de 2022

Enllaços externs