Premis Oscar de 1951

Premis Oscar de 1951

34° 06′ 07″ N, 118° 19′ 34″ O / 34.1019°N,118.326°O / 34.1019; -118.326
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	20 març 1952
Número d'edició	24  (1951 )
← 1950 1952 →
Localització	Pantages Theatre (Califòrnia) Hollywood (Califòrnia) Califòrnia (EUA)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Danny Kaye
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1951 (en anglès: 24th Academy Awards) foren presentats el 20 de març de 1952 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Danny Kaye.

Curiositats

El premi a la millor pel·lícula recaigué en Un americà a París de Vincente Minnelli, que rebé 6 premis en total, els mateixos que A Place in the Sun de George Stevens, que aconseguí guanyar el de millor director. A Streetcar Named Desire d'Elia Kazan aconseguí nominacions en totes les categories d'actors, si bé Marlon Brando no aconseguí el premi a millor actor, que recaigué en Humphrey Bogart per La reina d'Àfrica de John Huston, esdevenint l'últim actor nascut al segle xix en aconseguir un premi Oscar.

Un Americà a París fou la segona pel·lícula en color en aconseguir el premi a millor pel·lícula, 12 anys després que ho feu Allò que el vent s'endugué de Victor Fleming, i la tercera pel·lícula musical en aconseguir el premi després de The Broadway Melody de Harry Beaumont (1929) i The Great Ziegfeld de Robert Z. Leonard (1936).

Quo Vadis de Mervyn Leroy aconseguí 8 nominacions, però no aconseguí cap premi.

Premis

Millor pel·lícula	Millor director
Un americà a París (Arthur Freed per Metro-Goldwyn-Mayer) Decision Before Dawn (Anatole Litvak i Frank McCarthy per20th Century Fox) A Place in the Sun (George Stevens per Paramount Pictures) Quo Vadis (Sam Zimbalist per Metro-Goldwyn-Mayer) A Streetcar Named Desire (Charles K. Feldman per Warner Bros.)	George Stevens per A Place in the Sun John Huston per La reina d'Àfrica Elia Kazan per A Streetcar Named Desire Vincente Minnelli per Un americà a París William Wyler per Detective Story
Millor actor	Millor actriu
Humphrey Bogart per La reina d'Àfrica com a Charlie Allnut Marlon Brando per A Streetcar Named Desire com a Stanley Kowalski Montgomery Clift per A Place in the Sun com a George Eastman Arthur Kennedy per Bright Victory com a Larry Nevins Fredric March per La mort d'un viatjant com a Willy Loman	Vivien Leigh per A Streetcar Named Desire com a Blanche DuBois Katharine Hepburn per La reina d'Àfrica com a Rose Sayer Eleanor Parker per Detective Story com a Mary McLeod Shelley Winters per A Place in the Sun com a Alice Tripp Jane Wyman per The Blue Veil com a LouLou Mason
Millor actor secundari	Millor actriu secundària
Karl Malden per A Streetcar Named Desire com a Harold "Mitch" Mitchell Leo Genn per Quo Vadis com a Petroni Kevin McCarthy per La mort d'un viatjant com a Biff Loman Peter Ustinov per Quo Vadis com a Neró Gig Young per Come Fill the Cup com a Boyd Copeland	Kim Hunter per A Streetcar Named Desire com a Stella Kowalski Joan Blondell per The Blue Veil com a Annie Rawlins Mildred Dunnock per La mort d'un viatjant com a Linda Loman Lee Grant per Detective Story com a Shoplifter Thelma Ritter per The Mating Season com a Ellen McNulty
Millor guió original	Millor guió adaptat
Alan Jay Lerner per Un americà a París Philip Dunne per David i Betsabé Clarence Greene and Russell Rouse per The Well Robert Pirosh per Go for Broke! Billy Wilder, Lesser Samuels i Walter Newman per Ace in the Hole	Michael Wilson i Harry Brown per A Place in the Sun (sobre hist. de Theodore Dreiser) James Agee i John Huston per La reina d'Àfrica (sobre hist. de C. S. Forester) Jacques Natanson i Max Ophüls per La ronda (sobre obra teatre de Arthur Schnitzler) Tennessee Williams per A Streetcar Named Desire (sobre obra teatre pròpia) Philip Yordan i Robert Wyler per Detective Story (sobre obra teatre de Sidney Kingsley)
Millor història	Millor curtmetratge d'animació
Paul Dehn i James Bernard per Seven Days to Noon Budd Boetticher i Ray Nazarro per Bullfighter and the Lady Alfred Hayes i Stewart Stern per Teresa Oscar Millard per The Frogmen Robert Riskin i Liam O'Brien per Here Comes the Groom	The Two Mouseketeers de Fred Quimby Lambert the Sheepish Lion de Walt Disney Rooty Toot Toot de Stephen Bosustow
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica	Millor banda sonora - Musical
Franz Waxman per A Place in the Sun Alfred Newman per David i Betsabé Alex North per La mort d'un viatjant Alex North per A Streetcar Named Desire Miklós Rózsa per Quo Vadis	Johnny Green i Saul Chaplin per Un americà a París Peter Herman Adler i Johnny Green per The Great Caruso Adolph Deutsch i Conrad Salinger per Show Boat Alfred Newman per On the Riviera Oliver Wallace per Alícia al país de les meravelles
Millor cançó original	Millor so
Hoagy Carmichael (música); Johnny Mercer (lletra) per Here Comes the Groom ("In the Cool, Cool, Cool of the Evening") Bert Kalmar, Harry Ruby i Oscar Hammerstein II (música i lletra) per The Strip ("A Kiss to Build a Dream On") Lionel Newman (música); Eliot Daniel (lletra) per Golden Girl ("Never") Burton Lane (música); Alan Jay Lerner (lletra) per Noces reials ("Too Late Now") Nicholas Brodszky (música); Sammy Cahn (lletra) per Rich, Young and Pretty ("Wonder Why")	Douglas Shearer per The Great Caruso John O. Aalberg per Camí a Broadway Gordon Sawyer per I Want You Leslie I. Carey per Bright Victory Nathan Levinson per A Streetcar Named Desire
Millor direcció artística - Blanc i Negre	Millor direcció artística - Color
Richard Day; George James Hopkins per A Streetcar Named Desire Jean d'Eaubonne per La ronde Cedric Gibbons i Paul Groesse; Edwin B. Willis i Jack D. Moore per Too Young to Kiss Lyle R. Wheeler i John DeCuir; Thomas Little i Paul S. Fox per House on Telegraph Hill Lyle R. Wheeler i Leland Fuller; Thomas Little i Fred J. Rode per Fourteen Hours	Cedric Gibbons i Preston Ames; Edwin B. Willis i Keogh Gleason per Un americà a París Hein Heckroth per The Tales of Hoffmann William A. Horning, Cedric Gibbons i Edward Carfagno; Hugh Hunt per Quo Vadis Lyle R. Wheeler i George Davis; Thomas Little i Paul S. Fox per David i Betsabé Lyle R. Wheeler i Leland Fuller; Joseph C. Wright; Thomas Little i Walter M. Scott per On the Riviera
Millor fotografia - Blanc i Negre	Millor fotografia - Color
William C. Mellor per A Place in the Sun Norbert Brodine per The Frogmen Robert Burks per Estranys en un tren Franz Planer per La mort d'un viatjant Harry Stradling per A Streetcar Named Desire	Alfred Gilks i John Alton per Un americà a París Charles Rosher per Show Boat John F. Seitz i W. Howard Greene per When Worlds Collide Leon Shamroy per David i Betsabé Robert Surtees i William V. Skall per Quo Vadis
Millor vestuari - Blanc i Negre	Millor vestuari - Color
Edith Head per A Place in the Sun Lucinda Ballard per A Streetcar Named Desire Charles LeMaire i Renie per The Model and the Marriage Broker Walter Plunkett i Gile Steele per Kind Lady Edward Stevenson i Margaret Furse per The Mudlark	Orry-Kelly, Walter Plunkett i Irene Sharaff per Un americà a París Hein Heckroth per The Tales of Hoffmann Charles LeMaire i Edward Stevenson per David i Betsabé Herschel McCoy per Quo Vadis Helen Rose i Gile Steele per The Great Caruso
Millor muntatge	Millors efectes especials
William Hornbeck per A Place in the Sun Adrienne Fazan per Un americà a París Chester Schaeffer per The Well Dorothy Spencer per Decision Before Dawn Ralph E. Winters per Quo Vadis	When Worlds Collide (Paramount)
Millor documental	Millor curtmetratge documental
Kon-Tiki d'Olle Nordemar I Was a Communist for the F.B.I. de Bryan Foy	Benjy de Fred Zinnemann One Who Came Back d'Owen Crump The Seeing Eye de Gordon Hollingshead
Millor curtmetratge, un carret	Millor curtmetratge, dos carrets
World of Kids de Robert Youngson Ridin' the Rails de Jack Eaton The Story of Time de Robert G. Leffingwell	Nature's Half Acre de Walt Disney[1] Balzac (Les Films du Compass) Danger Under the Sea de Tom Mead

Oscar Honorífic

• Gene Kelly – en reconeixement de la seva versatilitat com a actor, cantant, ballarí, director, i específicament pels seus èxits brillants en l'art de la coreografia en el cinema. [estatueta]
• Rashōmon d'Akira Kurosawa (Japó) – votat per la Junta de Governadors com la pel·lícula en llengua estrangera més destacada als Estats Units el 1951. [estatueta. Premi Especial]

Premi Irving G. Thalberg

• Arthur Freed

Presentadors

• Lucille Ball (millors curtmetratges)
• Charles Brackett (Premi Honorífic a Gene Kelly)
• Leslie Caron (Premi Honorífic a pel·lícula de parla no anglesa)
• Marge i Gower Champion (millor direcció artística)
• Cyd Charisse (millor so)
• Ronald Colman (millor actriu)
• Sally Forrest (millors efectes especials)
• Zsa Zsa Gabor (millor vestuari)
• Greer Garson (millor actor)
• Jesse L. Lasky (millor pel·lícula)
• Claire Luce (millors guió original, adaptat i història)
• Joseph L. Mankiewicz (millor director)
• George Murphy (Premis Científics i Tècnics)
• Donald O'Connor (premis musicals)
• Janice Rule (millors documentals)
• George Sanders (millor actriu secundària)
• Constance Smith (millor muntatge)
• Claire Trevor (millor actor secundari)
• Vera-Ellen (millor fotografia)
• Darryl F. Zanuck (Premi Irving G. Thalberg)

Actuacions

• Kay Brown
• Dick Haymes
• Howard Keel i Jane Powell
• Jane Wyman

Múltiples nominacions i premis

Notes

Enllaços externs

• (anglès) Academy Awards Database
• (anglès) IMDB