Pseudolaueïta
 Pseudolaueïta | |
|---|---|
 Cristall de pseudolaueïta procedent de Hagendorf | |
| Fórmula química | Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | pseudo- i laueïta  |
| Localitat tipus | Pegmatita de Hagendorf, Hagendorf, Waidhaus, Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.03 |
| Dana | 42.11.10.3 |
| Heys | 19.12.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,59 Å; b = 7,42 Å; c = 10,16 Å; β = 104,43° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | taronja-groc a groc àmbar |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,463 g/cm³ (mesurada); 2,51 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,626 nβ = 1,650 nγ = 1,686 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Plae |
| Referències | [1] |
La pseudolaueïta és un mineral de la classe dels fosfats. Fou anomenada així l'any 1956 per Hugo Strunz per la seva composició química similar a la de la laueïta.[2] El mineral està relacionat amb el grup de la laueïta, però realment no en forma part en no ser realment un polimorf de la laueïta.
Característiques
La pseudolaueïta és un fosfat de fórmula química Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudolaueïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, nissonita, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
S'ha trobat en incrustacions i reemplaçaments de cristalls de stewartita en un complex pegmatític granític zonat.[3] S'han trobat exemplars a Alemanya, Portugal i els EUA[4]
Referències
- ↑ «Pseudolaueite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Strunz, H. «Pseudolaueit, ein neues Mineral» (en alemany). Die Naturwissenschaften, 43, 6, 1956, pàg. 128–128. DOI: 10.1007/BF00621563. ISSN: 0028-1042.
- ↑ «Pseudolaueite Mineral Data» (en anglès). Web Mineral. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Pseudoaleuite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-26. [Consulta: 27 desembre 2019].