Quartet de corda núm. 3 (Brahms)
Brahms cap el 1875 | |
Títol original | String Quartet No. 3 |
---|---|
Forma musical | Sonata |
Tonalitat | Si♭ major |
Compositor | J. Brahms |
Creació | 1875 |
Data de publicació | 1876 |
Catalogació | Op. 67 |
Opus | 67 |
Instrumentació | violí, viola i violoncel |
Estrena | |
Estrena | 30 octubre 1876 |
Escenari | Berlín , Alemanya |
El Quartet de corda núm. 3 en si♭ major, Op. 67, fou compost per Johannes Brahms durant l'estiu de 1875 i publicat per Fritz Simrock.[1] Va ser estrenat el 30 d'octubre de 1876 a Berlín.[2] L'obra, instrumentada per a dos violins, viola, i violoncel, té quatre moviments:
- Vivace
- Andante
- Agitato (Allegretto non troppo) — Trio — Coda
- Poco Allegretto con Variazioni
Brahms va compondre el quartet a Ziegelhausen, prop de Heidelberg, i el va dedicar al professor Theodor Wilhelm Engelmann, un violoncel·lista aficionat que va acollir Brahms en una visita a Utrecht. Brahms, en aquell temps, era el director artístic de la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena. L'obra és encantadora i alegre, "una mica inútil", va dir Brahms, "per evitar enfrontar-se al rostre seriós d'una simfonia", referint-se a la seva Simfonia núm. 1 que havia d'estrenar una setmana més tard.
La ironia d'aquest quartet és que, tot i que està dedicat a Engelmann que era violoncel·lista, en tot el quartet no hi ha cap melodia per al violoncel. Els violins tenen la melodia en molts moments de l'obra i en el tercer moviment, Agitato, la melodia està en la veu de la viola. En una carta a Engelmann sobre el quartet, Brahms li diu: "Aquest quartet s'assembla bastant a la seva dona –molt delicada, però brillant! ... No hi ha un solo de violoncel, sinó un de viola pel que potser voldreu canviar d'instrument pel seu bé!".[3] En fer això, Brahms afavoreix instruments de registre més central, com el clarinet o la trompa, i té consciència de la baixa popularitat de la viola; aquí destaca el seu estrany sentit de l'humor, suggerint que Engelmann canviï el violoncel per la viola.
Referències
- ↑ Geiringer, Karl. Brahms: His Life and Work. Nova York: Da Capo Press, 1984, p. 119, 234–5. ISBN 0-306-80223-6.
- ↑ «Klassika: Johannes Brahms (1833–1897): Streichquartett Nr. 3» (en alemany). Klassika, die deutschsprachigen Klassikseiten. [Consulta: 18 juliol 2009].
- ↑ «String Quartet in B flat major, Op 67 (Brahms) - from CDA67552 - Hyperion Records - MP3 and Lossless downloads». [Consulta: 2 octubre 2017].
Enllaços externs
- Interpretació del Quartet de corda núm. 3 pel Borromeo String Quartet al Museu Isabella Stewart Gardner (en format MP3).