Quintin
Kintin | |||||
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Zona | zona de defensa i de seguretat de l'Oest | ||||
Regió | Bretanya | ||||
Departament | Costes d'Armor | ||||
Districte | districte de Saint-Brieuc | ||||
Cantó | cantó de Quintin | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.743 (2022) (879,17 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Saint-Brieuc unitat urbana de Quintin | ||||
Superfície | 3,12 km² | ||||
Altitud | 205 m-154 m-220 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 22800 | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | quintin.fr |
Quintin (en bretó Kintin) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament de Costes del Nord. L'any 1999 tenia 2.611 habitants.
Geografia
Des del punt de vista geològic, la ciutat està situada al principi del massís granític que porta el seu nom i que s'estén per tot el centre de Bretanya.
Estratègicament, Quintin és a l'encreuament de les vies que van de Saint-Brieuc a Quimper i les que van de Guingamp/Châtelaudren a Lorient. Per a guardar aquest nus de comunicacions, es va construir una fortalesa, tot i que gairebé sempre va restar inactiva.
El fort pendent del riu Gouët en aquest indret s'ha aprofitat per a crear un estany que servia de protecció a la fortalesa, així com de reserva d'aigua. Al segle xx, el molí que hi havia a l'estany es convertí en central hidroelèctrica que funcionà després de la Segona Guerra Mundial.
Història
La presència de menhirs al municipi demostra que és habitada des del neolític. Als inicis, Quintin estava situat a l'emplaçament de l'actual comuna de le Vieux-Bourg però, degut a una epidèmia de pesta, la ciutat es va moure.
Quintin es va crear, des de l'època romana, gràcies a la posició d'encreuament de vies de comunicació, tot i que es va desenvolupar sobretot als segles xvii i XVIII, degut al tèxtil i al comerç de teles de llí, que es van exportar sobretot a Espanya. També fou un centre monàstic. Aquesta importància es veu en els monuments i cases. El castell no està acabat, perquè els constructors van haver de parar la construcció per l'ordre d'un ministre francès que feu destruir tots els castells i fortaleses que podien fer ombra a l'autoritat del rei.
Demografia
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2009 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2.593 | 2.727 | 2.857 | 2.814 | 2.602 | 2.611 | 2797 | 2844 | |
Des de 1962: població sense dobles comptes |
Administració
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1929-1940 | Alfred Duault | PDP |
2001-2008 | Claude Morin | Divers droite |
2008- | Yves Briens | Divers gauche |
Llocs i Monuments
- Estany de Quintin.
- Parc de Roz-Maria. S. XVII-XVIII.
- Castell de Quintin. S. XVII.
- La roche longue. Menhir.
- Basílica. S. XIX.
- Porta des archives. Porta de les antigues muralles.
Art i museus
- Tallers del mestre vidrer Hubert de Saint Marie. Ha fet vitralls per les catedrals de Coutances, Quimper, Tréguier, St. Brieuc, etc.)
Personalitats
- Nicolas de Montmorency-Laval, anomenat Guy XVI de Laval (1476-1531), comte de Laval de 1500 a 1531. Baró de Quintin i Sire de Vitré.
- Alexandre Glais-Bizoin, polític, iniciador de la tarifa única postal a França.
- Jules Lequier, filòsof, nascut a Quintin el 1814.
- Marie Allo, escritora i poeta nascuda el 1866.
- Guy Bazin, atleta.
Ciutats agermanades
Festes
- Fogueres de Sant Joan, celebració del solstici d'estiu.
- Festival del cant coral. Juliol.
- Festa dels tisserands. Principis d'agost.
- Festival dels cantants de carrer i fira de Sant Martí. Principis de novembre.
- Nadal a Bretanya: exposicions, festival de contes, mercat, il·luminacions, visita amb espelmes al castell de Quintin. Desembre
Esports
- Junior Association de Quintin, club de Kin-Ball.