Régine Crespin
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1927 Marsella (França) |
Mort | 5 juliol 2007 (80 anys) Clichy (França) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de fetge ) |
Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
Dades personals | |
Formació | Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, autobiògrafa |
Alumnes | Jean-Luc Chaignaud |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Premis | |
Régine Crespin (Marsella, 23 de febrer de 1927 - París, 5 de juliol de 2007) va ser una soprano francesa. Va fer una carrera internacional sota la direcció de grans mestres, com ara Georg Solti o Herbert von Karajan.[1]
Carrera
Va ser descoberta arran d'un concurs de cant organitzat per la revista Opéra. Va estudiar al Conservatori de París amb el tenor Georges Jouatte, on va rebre els primeres premis d'òpera, òpera còmica i cant.
Va debutar a Reims l'any 1948 en el paper de Charlotte en Werther. L'any 1951 va fer la seua primera aparició al Palais Garnier i a l'Opéra Comique. Va excel·lir en la seua interpretació de Tosca i en el paper de la Mariscala en El cavaller de la rosa, però també va conrear el repertori francès amb Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc o Les Troyens d'Hector Berlioz.
Posseïa una veu punyent amb un timbre clar, un fraseig lligat, una pronúncia perfecta i una gran delicadesa dinterpretació. L'any 1957, André Cluytens la va imposar a Wieland Wagner per a cantar el paper de Kundry en Parsifal al Festival de Bayreuth, paper que va preparar amb Germaine Lubin. Posteriorment va interpretar a Bayreuth altres grans papers wagnerians.
L'any 1961 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York amb El cavaller de la rosa. Va interpretar el paper de Brunilda en Der Ring des Nibelungen, sota la direcció de Karajan, al Festival de Pasqua de Salzburg l'any 1967.
També va destacar en el repertori del lied i la cançó. Els seus recitals enregistrats de Les Nuits d'été de Berlioz i de Shéhérazade de Maurice Ravel (sota la direcció d'Ernest Ansermet), com també de les obres de Robert Schumann, Henri Duparc, Gabriel Fauré, Poulenc o Joseph Canteloube, són cèlebres.
De vegades va abordar papers de mezzosoprano (per exemple Madame Flora en La Mèdium, de Gian Carlo Menotti) i va interpretar les operetes d'Offenbach (per exemple La Grande-Duchesse de Gérolstein amb Robert Massard).
Va ensenyar al Conservatori de París a partir de 1976 i fins al 1992. Va acomiadar-se de l'escena l'any 1990. És commandeur de la Legió d'honor i de l'Ordre des Arts et des Lettres.
Georges Delbard va crear una rosa amb el seu nom.
Personatges
- 1950
- 1951
- 27 juin : Tosca (Tosca) en l'Opéra Comique de París,
- Santuzza (Cavalleria rusticana)
- 10 agost : Elsa (Lohengrin) al Palais Garnier
- La Mariscala (El cavaller de la rosa),
- 1954
- Sieglinde (Die Walküre),
- La comtessa (Les noces de Fígaro)
- Donna Anna (Don Giovanni),
- Reiza (Oberon) a Bordeus
- 1957
- Elisabeth Tannhäuser
- Pénélope (en Pénélope)
- Amèlia en Un ballo in maschera
- Didon en Les Troyens
- Madame Lidoine en Dialogues des Carmélites
- 1958
- 1959
- La Mariscala (El cavaller de la rosa), a Viena
- 1960
- La Mariscala (El cavaller de la rosa) a Milà
- 1961
- 1962
- Senta (Der fliegende Holländer) al Metropolitan Opera de Nova York
- 1967
- Brunilda (Die Walküre) a Salzburg
- 1968
- Brunilda (Die Walküre) a Salzburg
- 18, 20, 23, 26 octobre 1968
- La Gioconda a Marsella
- 1971
- Charlotte (Werther) al Metropolitan Opera de Nova York
- 1972
Obra escrita
- La vie et l'amour d'une femme, Mémoires, 1982
- A la scène, à la ville, 1999, Actes-Sud.
Referències
- ↑ «Régine Crespin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Régine Crespin |
- Biografia Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. per Hubert Stoecklin, ResMusica.com (2007) (francès)
- Article Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. sobre la seua discografia, per Hubert Stoecklin, ResMusica.com (2007) (francès)
- « L'élégance et la gouaille », L'Humanité, 14 de maig de 1990 (francès)
- Extractes de discs a la plana d'EMI
- Necrològica « Régine Crespin », Le Monde, 6 de juliol de 2007