Renáta Tomanová (Jindřichův Hradec, 9 de desembre de 1954) és una tenista txecoslovaca retirada de la competició.
Biografia
Tomanová va guanyar el títol individual femení a l'Open de França de 1972.
El 1975, ella i Martina Navratilova van representar Txecoslovàquia a la Copa Federació, la competició internacional per equips femenins. Van guanyar la copa després de vèncer a la selecció australiana per 3-0 a la final del grup mundial.[1] Entre 1975 i 1981, va jugar 18 eliminatòries amb l'equip de Txecoslovàquia i va compilar un rècord de victòries i derrotes de 20–7. El maig de 1975, va guanyar el títol individual al Campionat d'Alemanya Occidental a Hamburg després d'una final de tres sets contra Kazuko Sawamatsu.[2] Va guanyar quatre títols individuals i quatre més en la modalitat de dobles femenins i un en dobles mixts. Malgrat no acumular molts títols, individualment va arribar dues finals de Grand Slam a l'Open d'Austràlia i el Roland Garros l'any 1976. Va perdre a l'Open de França davant Sue Barker en tres sets i a l'Open d'Austràlia contra Evonne Goolagong en sets seguits.[3][4] Tomanová també va arribar a la final de dobles femení a l'Open d'Austràlia amb Lesley Turner Bowrey, perdent davant Goolagong i Helen Gourlay Cawley.
El maig de 1977, va arribar a la final de l' Open d'Itàlia, perdent davant Janet Newberry.[5] L'any 1978, Tomanová va fer equip amb Betsy Nagelsen per guanyar el títol de dobles femení a l'Open d'Austràlia, derrotant a Naoko Sato i Pam Whytcross a la final en sets seguits.[6] Amb el seu compatriota Pavel Složil, va guanyar el títol de dobles mixtes a l' Open de França de 1978. En dobles mixts també va disputar dues finals de Grand Slam amb un títol a Roland Garros l'any 1978.
Torneigs de Grand Slam
Individual: 2 (0−2)
Dobles femenins: 2 (1−1)
Dobles mixts: 2 (1−1)
Fonts:[7][8]
Palmarès
Individual: 10 (4−6)
Títols per superfície
|
Dura (0−0)
|
Gespa (0−2)
|
Terra batuda (4−4)
|
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Oponent
|
Marcador
|
Guanyadora
|
1.
|
19 de maig de 1975
|
Hamburg, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
Kazuko Sawamatsu
|
6−4, 6−7(5), 10−8
|
Finalista
|
1.
|
26 de desembre de 1975
|
Open d'Austràlia, Austràlia
|
Gespa
|
Evonne Goolagong
|
2−6, 2−6
|
Finalista
|
2.
|
17 de maig de 1976
|
Hamburg
|
Terra batuda
|
Sue Barker
|
3−6, 1−6
|
Finalista
|
3.
|
31 de maig de 1976
|
Roland Garros, França
|
Terra batuda
|
Sue Barker
|
2−6, 6−0, 2−6
|
Guanyadora
|
2.
|
5 de juliol de 1976
|
Båstad, Suècia
|
Terra batuda
|
Helen Anliot
|
6−3, 6−2
|
Guanyadora
|
3.
|
18 d'octubre de 1976
|
Barcelona, Espanya
|
Terra batuda
|
Virginia Ruzici
|
3−6, 6−4, 6−2
|
Finalista
|
4.
|
13 de desembre de 1976
|
Perth, Austràlia
|
Gespa
|
Wendy Turnbull
|
3−6, 4−6
|
Finalista
|
5.
|
16 de maig de 1977
|
Roma, Itàlia
|
Terra batuda
|
Janet Newberry
|
3−6, 6−7
|
Guanyadora
|
4.
|
11 de juliol de 1977
|
Kitzbühel, Àustria
|
Terra batuda
|
Katja Ebbinghaus
|
6−3, 7−5
|
Finalista
|
6.
|
5 de juliol de 1982
|
Hamburg (2)
|
Terra batuda
|
Lisa Bonder
|
3−6, 2−6
|
Dobles femenins: 16 (4−12)
Títols per superfície
|
Dura (0−2)
|
Gespa (1−3)
|
Terra batuda (2−7)
|
Moqueta (1−0)
|
Resultat
|
Núm.
|
Data
|
Torneig
|
Superfície
|
Parella
|
Oponents
|
Marcador
|
Finalista
|
1.
|
4 de juny de 1973
|
Roma, Itàlia
|
Terra batuda
|
Martina Navrátilová
|
Olga Morozova
Virginia Wade
|
6−3, 2−6, 5−7
|
Finalista
|
2.
|
20 de maig de 1974
|
Hamburg, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
Martina Navrátilová
|
Raquel Giscafré
Helga Schultze
|
3−6, 2−6
|
Guanyadora
|
1.
|
19 de maig de 1975
|
Hamburg
|
Terra batuda
|
Dianne Fromholtz
|
Paulina Peisachov
Kazuko Sawamatsu
|
6−3, 6−2
|
Finalista
|
3.
|
26 de desembre de 1975
|
Open d'Austràlia, Austràlia
|
Gespa
|
Lesley Turner
|
Evonne Goolagong
Helen Gourlay
|
1−8
|
Finalista
|
4.
|
5 de juliol de 1976
|
Båstad, Suècia
|
Terra batuda
|
Lesley Hunt
|
M-I. Fernández
Mimi Wikstedt
|
1−6, 6−7
|
Finalista
|
5.
|
27 de desembre de 1976
|
Sydney, Austràlia
|
Gespa
|
Dianne Fromholtz
|
Helen Gourlay
Betsy Nagelsen
|
4−6, 1−6
|
Finalista
|
6.
|
9 de maig de 1977
|
Hamburg (2)
|
Terra batuda
|
Regina Maršíková
|
Linky Boshoff
Ilana Kloss
|
6−2, 4−6, 5−7
|
Finalista
|
7.
|
12 de juny de 1977
|
Edimburg, Regne Unit
|
Gespa
|
Carrie Meyer
|
Julie Anthony
Betsy Nagelsen
|
1−6, 6−3, 1−6
|
Guanyadora
|
2.
|
5 de desembre de 1977
|
Londres, Regne Unit
|
Moqueta (i)
|
Billie Jean King
|
Virginia Wade
Betty Stöve
|
6−2, 6−3
|
Guanyadora
|
3.
|
25 de desembre de 1978
|
Open d'Austràlia
|
Gespa
|
Betsy Nagelsen
|
Naoko Sato
Pam Whytcross
|
7−5, 6−2
|
Finalista
|
8.
|
29 de gener de 1979
|
Toronto, Canadà
|
Dura (i)
|
Brigitte Cuypers
|
Bunny Bruning
Rayni Fox
|
4−6, 2−6
|
Guanyadora
|
4.
|
5 de maig de 1980
|
Roma
|
Terra batuda
|
Hana Mandlíková
|
Ivanna Madruga
Adriana Villagrán
|
6−4, 6−4
|
Finalista
|
9.
|
21 de juliol de 1980
|
Kitzbühel, Àustria
|
Terra batuda
|
Hana Mandlíková
|
Claudia Kohde-Kilsch
Eva Pfaff
|
Renúncia
|
Finalista
|
10.
|
4 d'agost de 1980
|
Indianapolis, Estats Units
|
Terra batuda
|
Virginia Ruzici
|
Anne Smith
Paula Smith
|
6−4, 3−6, 4−6
|
Finalista
|
11.
|
18 de maig de 1981
|
Berlín, Alemanya Occidental
|
Terra batuda
|
Sue Barker
|
Rosalyn Fairbank
Tanya Harford
|
3−6, 4−6
|
Finalista
|
12.
|
5 d'octubre de 1981
|
Tampa, Estats Units
|
Dura
|
Martina Navrátilová
|
Rosie Casals
Wendy Turnbull
|
3−6, 4−6
|
Dobles mixts: 2 (1−1)
Títols per superfície
|
Dura (0−0)
|
Gespa (0−0)
|
Terra batuda (1−1)
|
Equips: 1 (1−0)
Fonts:[7][8]
Trajectòria
Individual
Torneig |
1973 |
1974 |
1975 |
1976 |
1977 |
1978 |
1979 |
1980 |
1981 |
1982 |
1983 |
1984 |
1985 |
1986 |
Títols
|
Open d'Austràlia
|
A
|
A
|
A
|
F
|
A
|
A
|
QF
|
SF
|
2R
|
1R
|
2R
|
A
|
A
|
A
|
NC
|
0 / 6
|
Roland Garros
|
3R
|
1R
|
3R
|
F
|
QF
|
2R
|
QF
|
1R
|
2R
|
2R
|
1R
|
Q
|
Q
|
A
|
0 / 11
|
Wimbledon
|
1R
|
2R
|
3R
|
3R
|
3R
|
3R
|
1R
|
1R
|
3R
|
2R
|
1R
|
Q
|
A
|
A
|
0 / 11
|
US Open
|
A
|
A
|
1R
|
3R
|
2R
|
3R
|
2R
|
4R
|
3R
|
1R
|
1R
|
A
|
Q
|
A
|
0 / 9
|
Rànquing final d'any
|
−
|
−
|
44
|
48
|
24
|
38
|
44
|
48
|
56
|
85
|
146
|
264
|
217
|
346
|
|
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;
|
Dobles femenins
Torneig |
1973 |
1974 |
1975 |
1976 |
1977 |
1978 |
1979 |
1980 |
1981 |
1982 |
1983 |
1984 |
Títols
|
Open d'Austràlia
|
A
|
A
|
A
|
F
|
A
|
A
|
G
|
QF
|
2R
|
QF
|
1R
|
A
|
A
|
1 / 6
|
Roland Garros
|
QF
|
SF
|
SF
|
SF
|
2R
|
2R
|
2R
|
SF
|
3R
|
3R
|
1R
|
1R
|
0 / 12
|
Wimbledon
|
1R
|
1R
|
2R
|
2R
|
3R
|
2R
|
1R
|
2R
|
2R
|
2R
|
A
|
A
|
0 / 10
|
US Open
|
A
|
A
|
1R
|
1R
|
A
|
1R
|
3R
|
3R
|
2R
|
1R
|
2R
|
A
|
0 / 8
|
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;
|
Dobles mixts
Torneig |
1973 |
1974 |
1975 |
1976 |
1977 |
1978 |
1979 |
1980 |
1981 |
Títols
|
Open d'Austràlia
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
A
|
0 / 0
|
Roland Garros
|
A
|
QF
|
QF
|
A
|
A
|
G
|
SF
|
F
|
A
|
1 / 5
|
Wimbledon
|
2R
|
A
|
1R
|
1R
|
A
|
2R
|
QF
|
3R
|
3R
|
0 / 7
|
US Open
|
A
|
A
|
A
|
1R
|
A
|
2R
|
A
|
2R
|
A
|
0 / 3
|
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;
|
Fonts:[7][8]
Referències
- ↑ «Fed Cup – 1975 World Group final». www.fedcup.com. ITF.
- ↑ John Barrett. World of Tennis '76 : a BP and Commercial Union yearbook. London: Queen Anne Press, 1976, p. 74–77. ISBN 9780362002768. OCLC 650229036.
- ↑ John Barrett. World of Tennis 1977 : a BP yearbook. London: Macdonald and Janes, 1977, p. 34,38,114. ISBN 9780354090117.
- ↑ , 05-01-1976.
- ↑ John Barrett. World of Tennis 1978 : a BP yearbook. London: Macdonald and Janes, 1978, p. 146–147. ISBN 9780354090391.
- ↑ John Barrett. World of Tennis 1979 : a BP yearbook. London: Macdonald and Jane's, 1979, p. 75. ISBN 978-0354090681.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Renata Tomanova | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 9 març 2025].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Renata Tomanova Masters Tour Singles Overview» (en anglès). [Consulta: 9 març 2025].