Riu Perla
| (zh-hant) 珠江 (zh-hans) 珠江  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| País de la conca | República Popular de la Xina | |||
| Entitat territorial administrativa | Guizhou (RP Xina) | |||
| Localització | Nanpan River (en)  | |||
| Final | ||||
| Localització | mar de la Xina Meridional | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 2.400 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 437.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 9.500 m³/s | |||
El riu Perla (xinès tradicional i simplificat:珠江, pinyin: Zhū jiāng, en portuguès: rio das Pérolas, en anglès: Pearl River), i menys comunament dit riu Guangdong (o riu Canton) (xinès simplificat: 粤江, pinyin: Yuè jiāng) és el tercer riu més llarg dels quals discorren íntegrament per la Xina,[1] després del Iang-Tsé i el riu Groc, i el segon en cabal (després del Iang-Tsé).[2] (de vegades, en traducció errònia, se li diu riu de la Perla o riu de les Perles).
El riu rep el seu nom per les petxines de color perla que es troben al fons del riu al tram que travessa la ciutat de Guangzhou.
Hidrografia
El nom de riu Perla s'utilitza per definir les conques hidrogràfiques dels rius Xi Jiang ("riu de l'Oest"), el Bei Jiang ("riu del Nord") i Dong Jiang ("Riu de l'Est") de Guangdong. Els tres rius són considerats afluents del riu Perla perquè comparteixen el delta del riu Perla. La conca del riu Perla cobreix una superfície de 442.100 quilòmetres quadrats a la Xina i més d’11.000 quilòmetres quadrats a Vietnam. Els dipòsits al·luvials de l'estuari del riu Perla formen el delta del riu Perla.
El curs més llarg, el Xi Jiang, neix a la muntanya Ma Xiong al districte de Zhanyii i flueix a través de Yunnan, Guizhou, Guangxi, Guangdong, Hong Kong i Macau, es fusiona amb el Bei Jiang a Sanshui, Guangdong, i desemboca al mar de la Xina Meridional des de vuit estuaris de la regió del delta del riu Perla. Els sistemes dels Bei i Dong es troben pràcticament en la totalitat a Guangdong. La font de Bei Jiang prové de les províncies del sud de Hunan i Jiangxi i té una longitud de 582 quilòmetres i la font de Dong Jiang prové del sud de la província de Jiangxi i té una longitud de 503 quilòmetres.
Abans de la construcció generalitzada de preses que va començar a la dècada de 1980, el riu descarregava anualment uns 80-85 milions de tones de sediments, la major part del sediment del riu de l'oest (~70 Mt/any) i els rius del nord i l'est 8 i 5 Mt/any respectivament. Des de 1980 s'han construït 14.000 preses a la conca, de les quals 10 amb capacitat de retenció de més de 1km3 que intercepten gran part del sediment del riu. Després de l'acabament de les preses de Yantan i Longtan el 1992 i 2007, la descàrrega anual de sediments del riu es va reduir fins a ~30 Mt/any, i des del 2010 ha disminuït a 20-25 Mt/any.[3]
Geografia
L'àrea de muntanyes i turons de la conca representa el 94,5%, i la superfície de les planes és reduïda i dispersa, representant només el 5,5% de tota la conca. La plana més gran és la plana del delta del riu Perla. El terreny de tota la conca és generalment alt al nord-oest i baix al sud-est. Al nord-oest hi ha la vora de l'altiplà Yunnan-Guizhou i l'altiplà Qinghai-Tibet. Hi ha molts ràpids i cascades a la part alta del riu Xi Jiang. Entre ells, la cascada Huangguoshu al riu Baishui és la més famosa. A l'est de l'altiplà de Yunnan-Guizhou hi ha principalment muntanyes i turons baixos (és a dir, turons de Guangdong i Guangxi). La plana al·luvial de la part baixa del riu Perla és el delta del riu Perla.
En contrast amb altres deltes que han anat perdent superfície per l'activitat humana, com el delta del Nil i el delta del Mississippí, el terreny guanyat al mar i l'acreció natural han transformat 1.160 km² de l'estuari en superfície de costa.[3]
Afluents
El riu canvia moltes vegades de nom als diferents trams o seccions del riu principal. Són els següents:
| Londitud (totes les seves fonts) | Conca | Cabdal | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Riu (o afluent) | (xinès) | km | km² | m³/s | Desembocadura | Províncies que travessa | |||||
| Riu de las Perlas (Zhu Jiang) | 珠江 | 2.200 | 409.800 | Mar de la Xina Meridional | Guangdong | ||||||
| - | Riu Bei (Beijiang) | 北江 | 468 | Riu Perla | Jiangxi i Guangdong | ||||||
| - | Riu Dong (Dongjiang) | 东江 | 523 | Riu Perla | Guangdong | ||||||
| - | Riu Xi (Jiang) | 西江 | 1.930 | Riu Perla | Guangdong | ||||||
| - | Riu Xun (Xunjiang) | 浔江 | 199 | Riu Xi | Guangxi | ||||||
| - | Riu Qian (Qianjiang) | 黔江 | 122 | Riu Xun | |||||||
| - | Riu Liu | 773 | 1.865 | Riu Qian | Guangxi | ||||||
| - | Riu Rong (Rongjiang) | 融江 | Riu Liu | Guizhou i Guangxi | |||||||
| - | Riu Long (Longjiang) | Riu Liu | Guangxi | ||||||||
| - | Riu Hongshui | 红水河 | 638 | Riu Qian | Guangxi | ||||||
| - | Riu Nanpan | 856 | 56.200 | 521 | Riu Hongshui | Yunnan i Guizhou | |||||
| - | Riu Beipan | 449 | 25.830 | Riu Hongshui | Yunnan i Guizhou | ||||||
| - | Riu Yu (Yujiang) | 鬱江 | 1.152 | 92.253 | Riu Xi | Guangxi | |||||
| - | Riu Yong (Yongjiang) | 邕江 | Riu Yu | Guangxi | |||||||
| - | Riu Zuo (Zuojiang) | 左江 | Riu Yong | Guangxi i  Vietnam
| |||||||
| - | Riu You (Youjiang) | 右江 | Riu Yong | Yunnan i Guangxi | |||||||
| - | Riu Gui (Guijiang) | 桂江 | 437 | 19.025 | Riu Xi | Guangxi | |||||
| - | Riu He (Hejiang) | 355 | 11.536 | Riu Xi | Jiangxi i Guangxi | ||||||
Fauna
El riu Perla s'ha identificat com el sistema més ric en espècies de la Xina, i també com el que té més espècies de peixos endèmics i amenaçats.[4]
Pol·lució
La contaminació provocada pel creixement econòmic mal planificat ha generat residus urbans, agrícoles i industrials, i el riu està molt contaminat i el delta és el punt més pol·luït d'Àsia.[5]
Dels 14.000 km de longitud de la conca són navegables de manera permanent uns 2.214 km, i 5.000 km enllacen cap al sud-oest a través de barcasses, que condueixen cap al mar de la Xina meridional i a tot el món a través de vuit ports, que formen un dels sistemes portuaris costaners més importants del món, format per Hong Kong, Guangzhou i Shenzhen.[6]
Referències
- ↑ «Pearl River, Guangzhou, Guangdong, China». [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ «HECHOS Y CIFRAS 2006 - china.org.cn». [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Ziyin Wu, John Milliman, Dineng Zhao, Caiyang Zhou «Geomorphologic changes in the lower Pearl River Delta, 1850–2015, largely due to human activity» (en anglès). Geomorphology, maig 2018 [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Yingchun Xing, Chunguang Zhang, Enyuan Fan,Yahui Zhao «Freshwater fishes of China: speciesrichness, endemism, threatenedspecies and conservation» (en anglès). Diversity and Distributions, 22, 2016, pàg. 358–370.
- ↑ «Cleaning Up China’s Polluted Pearl River» (en anglès). The World Bank. [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ James Wang, Jin Yu Li «Inland waterway transport in the Pearl River Basin, China» (en anglès). L’Espace géographique, 41, 3, 2012, pàg. 196 à 209.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Perla |
- Zhujiang (Pearl) River Delta (anglès) China Today