Ruda de fulla estreta
Ruta angustifolia | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Rutaceae |
Gènere | Ruta |
Espècie | Ruta angustifolia Pers. 1805[1] |
La ruda de fulla estreta,[2] ruda, ruda angustifòlia, ruda bona, ruda borda, ruda de bosc, ruda femella, ruda marina o ruda suau[3] (Ruta angustifolia) és una planta de la família de les rutàcies que habita en prades seques, garrigues del Mediterrani occidental i central, fins al nord-oest de Iugoslàvia. Forma una planta perenne, de base llenyosa de 25-75 cm d'alçada, amb tiges erectes, glabres per baix. Fulles alternes, bi o trifoliades, amb folíols lanceolats de fins a 3,5 mm d'amplària. Les inflorescències són laxes i en panícula, glanduloses. Normalment tenen quatre sèpals i quatre pètals lliures, les flors centrals també pentafoliades. El calze és glabre, triangular ovalat, de 2 mm de llarg, pètals grocs, el·líptics fins obovats, de fins a 4 mm d'ample i 6 mm de llarg, amb serrells filamentosos al marge que són tan amples com l'ample del pètal. 8 o 10 estams. L'ovari és súper que es converteix en una càpsula de 4 o 5 lacínies.[4] El seu nombre cromosòmic és 2n = 40[5][6]
Referències
- ↑ Ruta angustifolia va ser descrita per Christiaan Hendrik Persoon i publicat Synopsis Plantarum 1: 464, l'any 1805, vegeu Ruta angustifolia a Trópicos
- ↑ «ruda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Ruda de fulla estreta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Bayer, E.; Buttler K.P., Finkenzeller X., Grau J.. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ Studies on the flora of the Balearic Islands, I. Dahlgren, R., Th. Karlsson & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 249-269
- ↑ Ruta angustifolia a PlantList