Sant Quirze de Besora

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Quirze de Besora
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata
 42° 06′ 12″ N, 2° 13′ 13″ E / 42.103333333333°N,2.2202777777778°E / 42.103333333333; 2.2202777777778
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Àmbit funcional territorialCatalunya Central

ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.115 (2023) Modifica el valor a Wikidata (261,11 hab./km²)
Llars40 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSantquirzenc, santquirzenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície8,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTer Modifica el valor a Wikidata
Altitud587 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Solà i Rota Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08580 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08237 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082378 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajsantquirze.cat Modifica el valor a Wikidata

Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Està situat al centre de la regió de l'Alt Ter. Pertany a la subcomarca del Bisaura, on n'és la població en cap.[1]

El municipi és a la vall del riu Ter al sector septentrional d'Osona, i les seves principals vies de comunicació són la carretera C-17, que uneix Barcelona i Puigcerdà, i la línia fèrria R3.[2] L'any 2003, s'inaugurà una variant per evitar creuar la població.[3][4]

Cap a l'est, Sant Quirze de Besora s'enllaça amb Santa Maria de Besora i Vidrà, d'on per camí forestal és possible d'arribar a la Garrotxa. A l'oest, s'enllaça amb el Lluçanès i el Berguedà.[5] Al nord, s'enllaça amb el Ripollès. Antigament, la carretera C-17 (antiga N-152) creuava el poble de sud a nord.

Actualment, a la legislatura (2023-2027), l'alcalde és David Solà Rota (Som Poble-CUP).[6][7]

Geografia

Història

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Sant Quirze de Besora va néixer com a vila l'any 898, tot i que es tenen proves de presència humana a l'època ibèrica i tardoromana. L'origen de la parròquia de Sant Quirze es va produir gràcies a la política de repoblació endegada per Guifré el Pelós. A partir de l'any 898, els pagesos residents a la zona es van convertir en una comunitat organitzada gràcies a la seguretat que oferia el castell de Besora. Cap al s. XI, a Sant Quirze de Besora va fer estades periòdiques la comtessa Ermessenda de Carcassona, considerada la dona més poderosa de la història de Catalunya. Ermessenda va esdevenir la muller del comte Ramon Borrell, i fou, per tant, la mare de Berenguer Ramon I i l'àvia de Ramon Berenguer I. Després de la mort del seu marit, prengué el control dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. Ella visqué temps de canvis i encarnà el poder de la casa de Barcelona, especialment quan exercí la tutoria del seu net Ramon Berenguer I. Ermessenda va esdevenir la representació més clara del vell poder de la casa de Barcelona, enfront de la noblesa rebel. El seu paper va ser fonamental per a frenar les ànsies de poder de la noblesa. Pel que fa a la seva relació amb Sant Quirze de Besora, podem dir que el castell de Besora era un més d'entre els molts castells que estaven sota el seu control. Dins aquest castell, hi feia estades esporàdiques, ja que la seva residència habitual era a Barcelona. Amb tot, s'hi va retirar, vençuda ja pel seu net Ramon Berenguer I l'any 1057. La comtessa Ermessenda va morir l'1 de març de 1.058 a una casa del costat de l'església de Sant Quirze de Besora.[8] Actualment, una de les places del poble porta el seu nom.

A l’època industrial diverses famílies empresàries burgeses com els Guixà o els Juncadella, moguts per l’atractiu de la força del riu Ter, estableixen a Sant Quirze importants fàbriques tèxtils que impulsaran la revolució industrial i el moviment obrer al municipi.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 40 582 943 1.300 1.454 1.659 2.207 2.452

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.700 3.034 2.306 1.886 2.019 2.033 2.064 2.040 2.010 2.010

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.011 2.005 1.978 1.986 1.985 2.069 2.215 2.240 2.187
 2.148

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.125
 2.107
 2.154
 2.142 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El 1934 es va produir la segregació de Montesquiu.[9][10]

Llocs d'interès

Educació

  • Escola Segimon Comas [11]
  • INS Bisaura

Personatges cèlebres

Referències

  1. ↑ Prat, Montserrat Vilalta i. El Bisaura. Cossetània Edicions, 2003. ISBN 978-84-96035-78-2. 
  2. ↑ «El territori». Gesbisaura.cat. [Consulta: 14 gener 2023].
  3. ↑ «Avui entra en servei la variant de Sant Quirze de Besora i Montesquiu». GenCat, 29-10-2003. [Consulta: 14 gener 2023].
  4. ↑ «La Generalitat inaugura la variant de Sant Quirze de Besora i Montesquiu que evitarà retencions els caps de setmana». Vilaweb.cat, 30-10-2003. [Consulta: 14 gener 2023].
  5. ↑ «Sant Quirze de Besora • Osona Turisme». [Consulta: 14 gener 2023].
  6. ↑ «David Solà continuarà d'alcalde a Sant Quirze de Besora després que ERC declini assumir el relleu de mig mandat acordat». 324cat, 15-01-2021. [Consulta: 14 gener 2023].
  7. ↑ «Un alcalde de la CUP a Sant Quirze». el9nou.cat. [Consulta: 14 gener 2023].
  8. ↑ «Així manava Ermessenda de Carcassona». sapiens. [Consulta: 14 gener 2023].
  9. ↑ Rico, Guillem. «Montesquiu, 85 anys d'independència». el9nou.cat, 19-10-2019. [Consulta: 14 gener 2023].
  10. ↑ «Fons Ajuntament de Sant Quirze de Besora». Diputació de Barcelona. [Consulta: 14 gener 2023].
  11. ↑ «Escola Segimon Comas | Fem Escola». [Consulta: 14 gener 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Quirze de Besora

Referències