Spútnik 1
  | |||||||||||||||||||
| Tipus de missió | satèl·lit artificial | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Unió Soviètica | ||||||||||||||||||
| Designació Harvard | 1957 Alpha 2 | ||||||||||||||||||
| NSSDCA ID | 1957-001B | ||||||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 00002 | ||||||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||||||
| Fabricant | Enérguia | ||||||||||||||||||
| Massa | enlairament: 83,6 kg | ||||||||||||||||||
| Dimensions | 58 ( ) cm | ||||||||||||||||||
| Potència | 1 W | ||||||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Spútnik | ||||||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||||||
| Motiu de pèrdua | deteriorament orbital | ||||||||||||||||||
| Últim contacte | 26 octubre 1957 | ||||||||||||||||||
| Reentrada | 4 gener 1958 | ||||||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||||||
L'Spútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.[1] A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va fer enlairar un coet R-7 des de Toretam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida no gaire més grossa que una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat. El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l'Spútnik els americans aconsegueixen llançar l'Explorer I, de mida més petita que l'Spútnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, el líder soviètic de llavors, va comentar irònicament: "Bah, només han pogut llançar una taronja". En plena Guerra Freda, els estatunidencs foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.
Etimologia
Спутник-1, romanitzat com a Spútnik-Odín AFI [ˈsputʲnʲɪk.ɐˈdʲin], significa "Satèl·lit-U". La paraula russa per a satèl·lit natural, spútnik, es va encunyar al segle xviii combinant el prefix s- ("junts") i pútnik ("viatger"), que significa "company de viatge", un significat corresponent a l'arrel llatina satelles ('guarda', 'assistent' o 'acompanyant'), que és l'origen del mot català "satèl·lit".[2]
Característiques tècniques
El cap d'enginyers encarregats de la construcció de l'Spútnik 1 fou Serguei Koroliov. L'Spútnik 1 era una esfera d'alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d'energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a la Terra sobre la temperatura dins i fora de l'esfera.
Referències
- ↑ «Спутник-1 – начало космической эры» (en rus). Rustrana, 21-07-2005. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 4 octubre 2007].
- ↑ Chappell, David. «Where Did Sputnik Get its Name?» (en anglès), 25-03-2020.
Enllaços externs
- Spútnik 1 Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis. |
