Pingüins
Spheniscidae  | |
|---|---|
 Pingüins de Sander al zoo de Burger (Països Baixos) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Mitjà de locomoció | bipedisme |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Sphenisciformes |
| Família | Spheniscidae Bonaparte, 1831 |
| Gèneres | |
| Distribució | |
 | |
Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud. Contràriament a la creença popular, els pingüins no habiten únicament en climes freds. Moltes espècies de pingüins habiten fins a les Illes Galàpagos. La majoria dels pingüins s'alimenten de krill, peix, calamars i altres criatures marines que capturen en les seves immersions submarines.
L'espècie més grossa és el pingüí emperador: els adults tenen una alçada mitjana d'1,1 metres, i pesen 30 o més quilograms. L'espècie més petita és el pingüí blau nan, el qual té típicament una alçada d'entre 35 i 40 centímetres i pesen al voltant d'1 quilogram. Generalment els pingüins més grossos retenen millor la calor i, per tant, habiten en regions més fredes, mentre que les espècies més petites es troben en climes temperats i fins i tot tropicals.
Taxonomia
Tradicionalment s'ha considerat que els pingüins formen per ells mateixos la família dels esfeníscids (Spheniscidae) i l'ordre dels esfenisciformes (Sphenisciformes). En la classificació de Sibley-Ahlquist, s'inclou la família Spheniscidae en l'ordre Ciconiiformes.[2] Classificat en 6 gèneres i 18 espècies,[3] no sense controvèrsia, ja que alguns autors consideren fins a 20 espècies, totes en la subfamília dels esfeniscins (Spheniscinae).
- Gènere Aptenodytes
- Pingüí reial (Aptenodytes patagonicus)
- Pingüí emperador (Aptenodytes forsteri)
- Gènere Pygoscelis
- Pingüí d'Adèlia (Pygoscelis adeliae)
- Pingüí de corona blanca (Pygoscelis papua)
- Pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus)
- Gènere Megadyptes
- Pingüí ullgroc (Megadyptes antipodes)
- Gènere Eudyptula
- Pingüí petit (Eudyptula minor). Alguns autors consideren la subespècie E. m. albosignata com una espècie diferent (E. albosignata).[4]
- Gènere Spheniscus
- Pingüí del Cap (Spheniscus demersus)
- Pingüí de Humboldt (Spheniscus humboldti)
- Pingüí de les Galápagos (Spheniscus mendiculus)
- Pingüí de Magallanes (Spheniscus magellanicus)
- Gènere Eudyptes
- Pingüí de Fiordland (Eudyptes pachyrhynchus)
- Pingüí de Sclater (Eudyptes sclateri)
- Pingüí crestadaurat (Eudyptes chrysolophus)
- Pingüí de Schlegel (Eudyptes schlegeli). Alguns autors han considerat aquesta espècie només com una varietat de color del pingüí de cresta daurada.
- Pingüí salta-roques meridional (Eudyptes chrysocome).
- Pingüí salta-roques septentrional (Eudyptes moseleyi)
- Pingüí de les Snares (Eudyptes robustus)
Pingüins cèlebres
- El sistema operatiu Linux ha agafat com a mascota oficial la imatge d'un pingüí (Tux), com el protagonista de Penguin Adventure va esdevenir la mascota de MSX.
- Pingu, protagonista d'una sèrie infantil d'animació amb plastilina.
- Els pinguïns de la pel·lícula d'animació Madagascar i la seva seqüela Els pingüins de Madagascar.
- El pingüí Gunter de la seria d'animació Hora d'aventures.
- Nils Olav, mascota i coronel en cap de la Guàrdia Reial de Noruega. Viu al zoològic d'Edimburg, Escòcia.
Referències
- ↑ Entrada «Spheniscidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ [1][Enllaç no actiu]
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ [2]
