Stahleckèrids
Stahleckeriidae  | |
|---|---|
 Ischigualastia | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Superfamília | Dicynodontoidea |
| Família | Stahleckeriidae Cox, 1965 |
| Subfamílies i gèneres | |
| |
Els stahleckèrids (Stahleckeriidae) són una família extinta de sinàpsids dicinodonts que tingueren una amplíssima distribució durant el Triàsic, fa entre 208,5 i 251,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, el Brasil, els Estats Units, el Marroc, Polònia, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, la Xina i Zàmbia.[1] Algunes espècies mancaven dels ullals que en general són el caràcter distintiu dels dicinodonts.[2] Aquest grup incloïa alguns dels animals herbívors més grossos del seu temps, com Lisowicia, que devia fer 4,5 metres de llargada i pesar unes 9 tones,[3] i Placerias, que es calcula que feia entre 2 i 3,3 metres de llargada i pesava 1 o 2 tones.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Stahleckeriidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Origin and Radiation of Therapsids» (T. S. Kemp).
- ↑ Carlton, 2019, «Lisowicia».
- ↑ Carlton, 2019, «Placerias».
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stahleckèrids
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.