Su mejor alumno
![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Lucas Demare ![]() |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Ralph Pappier ![]() |
Guió | Homero Manzi i Ulyses Petit de Murat ![]() |
Música | Lucio Demare ![]() |
Fotografia | Bob Roberts ![]() |
Muntatge | Carlos Rinaldi ![]() |
Productora | Artistas Argentinos Asociados ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Argentina ![]() |
Estrena | 22 maig 1944 ![]() |
Durada | 114 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema biogràfic ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Su mejor alumno és una pel·lícula argentina en blanc i negre, dirigida per Lucas Demare, protagonitzada per Enrique Muiño i Ángel Magaña. Estrenada a Buenos Aires el 22 de maig de 1944. Va obtenir cinc premis, entre ells el premi com a millor pel·lícula de l'any.
Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[1]
En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[2]
SSinopsi
La pel·lícula relata la història real del fill natural d'un expresident de l'Argentina i pare de l'educació pública del país, Domingo Faustino Sarmiento (Enrique Muiño), de nom Domingo (Ángel Magaña), segons els relats autobiogràfics del primer. Dominguito es va presentar a barallar com a voluntari en la Guerra de la Triple Aliança en la qual va morir.
Actors
- Enrique Muiño com Domingo Faustino Sarmiento
- Ángel Magaña com Dominguito
- Edgardo Morilla com Dominguito - nen
- Orestes Caviglia com Bartolomé Mitre
- Norma Castillo
- Guillermo Battaglia
- María Esther Buschiazzo
- Hugo Pimentel
- Alberto de Mendoza com Enrique Moreno
- Judith Sulián
- Domingo Márquez
- Bernardo Perrone
- René Mugica
- Pedro Fiorito
- Horacio Priani
- Mario Lozano
- César Fiaschi
- Warly Ceriani
- Américo Sanjurjo
- Alberto Terrones
- Pablo Cumo
- Carlos Lagrotta
- Arsenio Perdiguero
- Carmen Giménez
- Alberto de Mendoza
- Adolfo Linvel
Premis
- Premis Cóndor de Plata (1945): millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor actor (Enrique Muiño) i millor càmera.
Referències
- ↑ Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 6-7. ISBN 950-05-1525-3.
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
Enllaços externs
- Su mejor alumno, Cine Nacional.