Túrau
Тураў (be) Тꙋроѵ (cu) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Belarús | |||
| ||||
Òblast | província de Hòmiel | |||
| ||||
Raion | Districte de Jitkavitski | |||
Capital de | Principat de Turaŭ i Pinsk (988–1340) Turaŭski District (en) (1924–1962) Turaŭski Pasialkovy Saviet (en) (1938–2004) | |||
Població humana | ||||
Població | 2.752 (2024) (504 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 5,46029 km² | |||
Altitud | 125 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 247980 | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 2353 | |||
Túrau o Turaw (belarús Ту́раў, rus Ту́ров (Túrov), polonès Turów) és una ciutat al districte de Žytkavičy o Zhytkavitxy Raion de la Província de Hómiel de Belarús. Segons el cens del 2002 tenia 3.200 habitants.
Història
Tradicionalment, la ciutat ha estat capital del poble eslau dels dregovitxos, que vivien al sud de Belarús, a la zona del Prípiat, ocupant Polèsia i el centre del país.
El Principat de Turaŭ fou esmenat per primer cop el 980. Fou fundat per Iaropolk I (1078-1087), fill d'Iziaslav de Nóvgorod i Kíev, qui independitzarà el principat fins al 1223. El 1014 Sviatopolk Uladzdimirovitx, governador de Turaŭ, dominava el Prípiat i Kíev, i el seu germà Sviatoslav, tot el país dels dregovitxos.
Del 1015 al 1019 esdevingué rei de Kíev i instaura les vece a les principals ciutats del país, com Hrodno, fundada el 1183. Tanmateix, el 1054 Iziaslav de Kíev ocupà el tron de Turaŭ, Pinsk i el país dels dregovitxos, fins que el 1132 Uladzdimir Monomakh el tornà a incorporar a Kíev. En el segle xii restà sota govern del bisbe Kirill (1130-1182), i finalment fou incorporat a Lituània per Hedymin. Fou destruïda pels tàtars el 1502 i el 1521. Va passar a formar part de les possessions de la família Ostrogski i va perdre tot l'antic esplendor. Finalment, quan es va produir la Segona Partició de Polònia el 1793, va passar a Rússia.