Terra sigillata
Sigillata i terra sigillata (TS) són un terme i una expressió llatina que signifiquen "terra (o ceràmica) segellada". Es refereix a la producció d'uns vasos de ceràmica fets amb motlle a l'antiga Roma i segellats pel ceramista. Eren d'un color marró vermellós brillant i disposaven de relleu. La cronologia d'aquestes produccions abasta des del segle i aC fins a mitjan segle iii aproximadament.
A l'Arezzo, Itàlia hi hagué una primerenca producció, l'anomenada sigillata aretina (~30-25 aC).[1] Normalment es tendeix a dividir la producció en tres tipus, per zones de procedència i clarament diferenciables: TS itàlica, sudgàlica i hispànica (TSH). Un quart tipus podrien ser les produccions denominades TS africana, amb una cronologia posterior i imitant a aquestes produccions anteriors.[2]
Referències
- ↑ Sigillata enciclopedia.cat
- ↑ Buxeda i Garrigós, Jaume. La Caracterització arqueomètrica de la ceràmica de Terra Sigillata Hispanica Avançada de la ciutat romana de Clunia i la seva contrastació amb la Terra Sigillata Hispanica d'un centre productor contemporani, el taller d'Abella. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-693-2202-4.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra sigillata |