The Human Comedy
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Clarence Brown |
| Protagonistes | |
| Producció | Clarence Brown |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons  |
| Guió | William Saroyan i Howard Estabrook |
| Música | Herbert Stothart |
| Fotografia | Harry Stradling Sr. |
| Muntatge | Conrad A. Nervig |
| Vestuari | Irene Lentz |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 118 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Santa Monica |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Tema | Segona Guerra Mundial |
| Lloc de la narració | Califòrnia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
           | |
The Human Comedy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clarence Brown, estrenada el 1943.
Argument
Un jove (Homer Macauley) es queda a cura de la seva mare i del seu germà petit mentre Marcus, el seu germà més gran, se'n va a la guerra. Homer treballa a l'oficina de telègrafs del poble i de tant en tant la família rep notícies de la guerra.[1] http://
Repartiment
- Mickey Rooney: Homer Macauley
- Frank Morgan: Willie Grogan
- James Craig: Tom Spangler
- Marsha Hunt: Diana Steed
- Fay Bainter: Mrs. Macauley
- Ray Collins: Mr. Macauley - fantasma
- Van Johnson: Marcus Macauley
- Donna Reed: Bess Macauley
- John Craven: Tobey George
- Henry O'Neill: M. Charles Steed
- Katharine Alexander: Sra. Steed
- Mary Nash: Miss Hicks
- Alan Baxter: Brad Stickman, l'home malalt telegrafiant per als diners
- Barry Nelson: 'Fat' / Norman - 1r soldat poètic
- Clem Bevans: Henderson - granger
I, entre els actors que no surten als crèdits:
- Frank Craven: Un home a la taverna
- Ernest Whitman: Un home al tren
Premis i nominacions
Premis
- 1944. Oscar al millor guió original per William Saroyan
Nominacions
- 1944. Oscar a la millor pel·lícula
- 1944. Oscar al millor director per Clarence Brown
- 1944. Oscar al millor actor per Mickey Rooney
- 1944. Oscar a la millor fotografia per Harry Stradling Sr.
Referències
- ↑ «The Human Comedy». The New York Times.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Human Comedy |