Thierry Rey

Infotaula de personaThierry Rey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Veurne (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójudoka, locutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEurope 1 Modifica el valor a Wikidata
Esportjudo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1980Judo als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 - pes extra lleuger masculí  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaude Chirac Modifica el valor a Wikidata
FillsMartin Chirac Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0721170 TMDB.org: 544344
Facebook: 100019679636012 Twitter (X): pour_rey Olympics.com: thierry-rey Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per França França
Judo
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Moscou 1980 Pes extra lleuger
Campionat del món de judo
Or París 1989 Pes extra lleuger

Thierry Rey (Veurne, 1 de juny de 1959) és un judoka francès, ja retirat, que va competir durant les dècades de 1970 i 1980. Es casà amb la filla de Jacques Chirac, president de França.[1]

El 1980 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Moscou, on guanyà la medalla d'or en la competició del pes extra lleuger del programa de judo. En la final va superar al cubà José Rodríguez Carbonell.[1]

En el seu palmarès també destaca una medalla d'or al Campionat del món de judo, una d'or, dues de plata i una de bronze al Campionat d'Europa de judo i sis campionats nacionals entre d'altres victòries.[2]

Un cop retirat va treballar en diversos mitjans de comunicació, principalment als del grup Canal + i al cinema. Va formar part de la candidatura olímpica París 2012 i entre maig de 2012 i juny de 2014 ocupà un càrrec d'assessor esportiu i juvenil al gabinet de la presidència de François Hollande.[2][3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thierry Rey
  1. 1,0 1,1 Thierry Rey a Sports Reference (arxivat)
  2. 2,0 2,1 «Thierry Rey, Judoka, JudoInside». [Consulta: 13 setembre 2020].
  3. AFP. «L'ex-ami de Claude Chirac pour Hollande» (en francès), 22-01-2012. [Consulta: 13 setembre 2020].