Un cor a l'hivern

Un cor a l'hivern

Un cœur en hiver
Fitxa
Direcció	Claude Sautet
Protagonistes	Daniel Auteuil Emmanuelle Béart André Dussollier Maurice Garrel Brigitte Catillon Dominique de Williencourt Elizabeth Bourgine Jacques Villa Jean-Claude Bouillaud Jean-Luc Bideau Jeffrey Grice Luben Yordanoff Myriam Boyer Nanou Garcia Stanislas Carré de Malberg Van Doude
Producció	Philippe Carcassonne i Jean-Louis Livi
Dissenyador de producció	Christian Marti
Guió	Claude Sautet i Jacques Fieschi
Música	cap valor
Dissenyador de so	Pierre Lenoir
Fotografia	Yves Angelo
Muntatge	Jacqueline Thiédot
Vestuari	Corinne Jorry
Distribuïdor	Entertainment One Films
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	2 setembre 1992
Durada	100 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i buddy film
Tema	triangle amorós, músic i amistat
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor actriu (1993) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1993) Premis del Cinema Europeu al millor actor (1993)
Premis	Premis del Cinema Europeu al millor actor (1993)

Un cor a l'hivern (títol original: Un cœur en hiver) és la penúltima pel·lícula del director francès Claude Sautet, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.^[1] Inspirada en la vida del compositor Maurice Ravel i en la novel·la de Mikhaïl Lérmontov, Un heroi del nostre temps, Un cor a l'hivern marca l'evolució d'un director al capvespre de la seva vida. Més que la critica social, és el misteri irreductible de la vida interior dels seus personatges el que interessa a Claude Sautet. Camille, Stéphane i Maxime figuren tres actituds davant de la música, i, in fine, de la vida: Maxime és venedor d'art, melòman madur però sense enginy; Camille és « abans que tot una violinista », una artista deguda al seu cant; Stéphane és tancat en un silenci distanciat, separat de la vida, fabrica violins que d'altres tocaran.

Argument

Maxime i Stéphane són amics i treballen junts a l'atmosfera tranquil·la d'un taller de lutiers. Maxime, venedor de violins, és un home complert, actiu, sense estats d'ànim. Stéphane, lutier, viu la jubilació, en un hivern del cor on discerneix malament les raons.

Maxime s'enamora d'una jove violinista, Camille Kessler. Entre els tres personatges es lliga una relació complexa. L'actitud retinguda de Stéphane exaspera i intriga Camille. Passivament, gairebé malgrat ell, Stéphane entra en un tèrbol joc de seducció, en una empresa de manipulació en la qual s'imagina mestre d'obra - però de la qual perd el control quan Camille el posa cara a l'evidència del sentiment, de la vida, que havia cregut poder mantenir a distància. La mort del mestre de violí tant estimat acaba de portar Stéphane a la vida.^[2]

Repartiment

• Daniel Auteuil: Stéphane
• Emmanuelle Béart: Camille Kessler
• André Dussollier: Maxime
• Élizabeth Bourgine: Hélène
• Brigitte Catillon: Régine
• Myriam Boyer: Madame Amet
• Jean-Claude Bouillaud
• Stanislas Carré de Malberg: Brice
• Dominique de Williencourt: Christophe
• Jeffrey Grice
• Luben Yordanoff
• Nanou Garcia
• François Domange
• Van Doude
• Jacques Vila
• Galaxie Barbouth
• Benoît Bellal
• Pierre Cheremetieff
• Séverine Debels
• Jean-Marie Fonbonne
• Oguz Janos Lengyel
• Anne Macina
• Xavier Rothmann: Vincent
• Jean-Luc Bideau: Ostende
• Maurici Garrel: Lachaume

Premis i nominacions

• 1993: Premis BAFTA: Nominada a la millor pel·lícula en parla no anglesa
• 1993: Premis del Cinema Europeu: Millor actor (Daniel Auteuil)
• 1992: Festival de Venècia: Lleó de plata (millor director) i FIPRESCI
• 1992: Premis David di Donatello: Millor film estranger, actor (Auteuil) i actriu (Béart)
• 1992: Premis César: Millor Director i Actor Secundari (Dussollier). 9 nominacions

Crítica

"El millor Sautet fa, igual que en "Nelly i el Sr. Arnaud", amb un argument del menys emocionant i espectacular, una de les històries, en aquest cas d'amor, més commovedores dels noranta"^[3]

Referències