Vertigen

No s'ha de confondre amb acrofòbia.
Plantilla:Infotaula malaltiaVertigen
Simulació de la sensació de vertigen. modifica
Tipussigne clínic i mareig Modifica el valor a Wikidata
Especialitatotorinolaringologia, neurologia, audiòleg i logopeda Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB48.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R42 H81, R42
CIM-9438.85, 780.4
CIAPN17 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29286 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1159385 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKvertigo Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014717 Modifica el valor a Wikidata

El vertigen és un subtipus de marejos en què el pacient experimenta inadequadament la percepció de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del sistema vestibular.[1][2][3] S'associa sovint amb nàusees i vòmits, així com un trastorn de l'equilibri, que sol causar dificultats per a mantenir-se en peu o caminar.

Hi ha tres tipus de vertigen. El primera es coneix com a objectiu[4][5] i és quan el pacient descriu que té la sensació que els objectes de l'entorn s'estan movent, el segon és conegut com a subjectiu[4][5] i es refereix a quan sent com si ell mateix s'estigués movent, i el tercer es coneix com a pseudovertigen,[6] amb una sensació intensa de rotació dins del seu cap. Si bé apareix en els llibres de text, aquesta classificació té poc a veure amb la fisiopatologia i el tractament del vertigen.

Els marejos[7] i els vertígens són problemes mèdics comuns, que afecten aproximadament el 20-30% de la població general.[8][9] El vertigen pot estar present en pacients de totes les edats. La prevalença de vertigen augmenta amb l'edat i és de dues a tres vegades major en dones que en homes.[3][8] És responsable d'aproximadament del 2-3% de les visites al servei d'urgències.[3] Les principals causes de vertigen són benignes: el vertigen posicional paroxístic benigne,[7][10][11] la malaltia de Ménière,[7][11] la neuronitis vestibular,[7][11] i la laberintitis,[11] però també pot ser causada per una commoció cerebral[2] o una migranya vestibular.[11] El consum excessiu d'etanol (begudes alcohòliques) també pot causar símptomes de vertigen. Gir repetitius, com en els jocs infantils familiars, poden induir vertigen de curta durada mitjançant la interrupció de la inèrcia del fluid en el sistema vestibular, això es coneix com a vertigen fisiològic.[12]

Classificació

Vertigen es classifica en perifèric o central, en funció de la ubicació de la disfunció de la via vestibular.[13]

Vertigen perifèric

Quan el vertigen és causat per problemes en l'orella interna o en el sistema vestibular, incloent-hi el nervi vestibular, es diu que el vertigen és "perifèric", "otològic" o "vestibular".[4][14] La causa més comuna és el vertigen posicional paroxístic benigne, que representa el 32% del total dels vertígens perifèrics.[14] Altres causes inclouen la neuronitis vestibular, la malaltia de Ménière (12%), la laberintitis[14][15] i el neurinoma de l'acústic. Qualsevol causa d'inflamació, com ara un refredat, la grip i les infeccions bacterianes poden causar vertigen transitori si afecta l'orella interna, altres poden ser les agressions químiques (per exemple, aminoglucòsids)[16] o traumes físics (per exemple, fractura de crani). La cinetosi es classifica de vegades com a causa de vertigen.

Els pacients amb vertigen perifèric normalment es presenten amb afectació de l'equilibri de lleu a moderat, nàusees, vòmits, i sovint també amb hipoacúsia, tinnitus, i dolor en l'orella. A més, les lesions de la conducte auditiu intern poden estar associades amb debilitat facial ipsilateral.[14] A causa d'un procés de compensació ràpida, el vertigen agut com a resultat d'una lesió perifèrica tendeix a millorar en un curt període (dies a setmanes).[14]

Vertigen central

El vertigen que procedeix de lesions dels centres d'equilibri del sistema nerviós central (SNC), sovint s'originen en una lesió en el tronc de l'encèfal o en el cerebel[4][7][17] i s'associa generalment amb una menor sensació de moviment i de nàusees que el vertigen d'origen perifèric.[18] El vertigen central s'acompanya de dèficits neurològics (com ara dificultat per parlar i visió doble), nistagme patològic (que és vertical o torsional, en comptes d'horitzontal).[14][18] El trastorn de l'equilibri associat amb lesions centrals que causen vertigen poden ser tan greus que molts pacients no són capaços de posar-se dempeus o caminar.[14]

Una sèrie de trastorns que afecten el SNC poden causar vertigen, incloent: lesions provocades per infart o hemorràgies, tumors presents en l'angle pontocerebel·lós, com un schwannoma vestibular o tumors del cerebel,[7][13] l'epilèpsia,[1] trastorns de la columna cervical, com l'espondilosi cervical,[13] els trastorns degeneratius amb atàxia,[7] la migranya,[7] la síndrome medul·lar lateral, la malformació d'Arnold-Chiari,[7] l'esclerosi múltiple,[7] el parkinsonisme, així com la disfunció cerebral.[14] El vertigen central pot no millorar o pot fer-lo més lentament que el vertigen causat per una alteració de les estructures perifèriques.[14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Taylor, J; Goodkin, HP «Dizziness and vertigo in the adolescent.». Otolaryngologic clinics of North America, 44, 2, 2011, pàg. 309–321. DOI: 10.1016/j.otc.2011.01.004. PMID: 21474006.
  2. ↑ 2,0 2,1 Scherer, MR; Schubert, MC «Traumatic brain injury and vestibular pathology as a comorbidity after blast exposure». Physical therapy, 89, 9, 2009, pàg. 980–992. DOI: 10.2522/ptj.20080353. PMID: 19628578.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Neuhauser HK, Lempert T «Vertigo: epidemiologic aspects». Semin Neurol, 29, 5, novembre 2009, pàg. 473–81. DOI: 10.1055/s-0029-1241043. PMID: 19834858.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 U.S. National Library of Medicine. «Vertigo-associated disorders». National Institutes of Health, 2011. [Consulta: 2 gener 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Berkow R. The Merck manual of diagnostics and therapy. Rahway: Merck & Co Inc., 1992, p. 2844. 
  6. ↑ Ropper, AH; Brown RH. Adams and Victor’s Principles of Neurology. eighth, 2005, p. 1398. 
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Kerber, KA «Vertigo and dizziness in the emergency department». Emergency medicine clinics of North America, 27, 1, 2009, pàg. 39–50. DOI: 10.1016/j.emc.2008.09.002. PMC: 2676794. PMID: 19218018.
  8. ↑ 8,0 8,1 von Brevern, M; Neuhauser, H «Epidemiological evidence for a link between vertigo and migraine.». Journal of vestibular research: equilibrium & orientation, 21, 6, 2011, pàg. 299–304. DOI: 10.3233/VES-2011-0423. PMID: 22348934.
  9. ↑ Chu, YT; Cheng, L «[Vertigo and dizziness.]». Acta Neurologica Taiwanica, 16, 1, 2007, pàg. 50–60. PMID: 17486734.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Alvarenga, GA; Barbosa, MA; Porto, CC «Benign paroxysmal positional vertigo without nystagmus: diagnosis and treatment». Brazilian journal of otorhinolaryngology, 77, 6, 2011, pàg. 799–804. PMID: 22183288.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Post, RE; Dickerson, LM «Dizziness: a diagnostic approach». American Family Physician, 82, 4, 2010, pàg. 361–369. PMID: 20704166.
  12. ↑ Fauci, Anthony S.; Daniel L. Kasper, Dan L. Longo, Eugene Braunwald, Stephen L. Hauser, J. Larry Jameson. Chapter 22. Dizziness and Vertigo Harrison's Principles of Internal Medicine. 17th ed.. Nova York: McGraw-Hill, 2008. ISBN 978-0-07-147691-1. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Wippold 2nd, FJ; Turski, PA «Vertigo and hearing loss.». AJNR. American journal of neuroradiology, 30, 8, 2009, pàg. 1623–1625. PMID: 19749077.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Karatas, M «Central Vertigo and Dizziness». The Neurologist, 14, 6, 2008, pàg. 355–364. DOI: 10.1097/NRL.0b013e31817533a3. PMID: 19008741.
  15. ↑ Guerraz, M. «Visual vertigo: symptom assessment, spatial orientation and postural control». Brain, 124, 8, 2001, pàg. 1646–1656. DOI: 10.1093/brain/124.8.1646. PMID: 11459755.
  16. ↑ Xie, J; Talaska, AE; Schacht, J «New developments in aminoglycoside therapy and ototoxicity.». Hearing research, 281, 1-2, 2011, pàg. 28–37. DOI: 10.1016/j.heares.2011.05.008. PMC: 3169717. PMID: 21640178.
  17. ↑ Jahn, K; Dieterich, M «Recent advances in the diagnosis and treatment of balance disorders.». Journal of neurology, 258, 12, desembre 2011, pàg. 2305–2308. DOI: 10.1007/s00415-011-6286-4. PMID: 22037955.
  18. ↑ 18,0 18,1 Dieterich, Marianne «Central vestibular disorders». Journal of Neurology, 254, 2007, pàg. 559–568. DOI: 10.1007/s00415-006-0340-7.[Enllaç no actiu]

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vertigen