Westerlund 1-26

Infotaula objecte astronòmicWesterlund 1-26
Tipusestel i font d'infrarojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M5-6Ia[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBengt Westerlund Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1961 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAltar Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra11.500 a. ll. [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1.530 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)16,79 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,6798 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,481 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,91 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−49,42 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 47m 5.4064s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-46° 9' 23.3917''[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat340.000 lluminositats solars[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada7,9 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part deWesterlund 1 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J16470540-4550367 (2MASS)
Gaia DR2 5940106041452150272 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

Westerlund 1-26 (també coneguda com Westerlund 1 BKS A o Westerlund 1 BKS AS, de vegades abreujada com a W26 i W1-26; abreviatura estàndard Wd 1-26) és una estrella hipergegant vermella que s'hi troba dins del cúmul estel·lar Westerlund 1. És un dels estels més grans coneguts. Té aproximadament 2.544 radis solars. Va ser descoberta per l'astrònom Bengt Westerlund el 1961..

Des del seu descobriment, Westerlund 1-26 ha estat coneguda com una poderosa font d'ones de ràdio. Les seves propietats físiques no es coneixen bé, a causa de la distància interestel·lar entre la Terra i el cúmul. La seva forta emissió de ràdio condueix a diferents estimacions de la seva grandària. Però estimacions precises donen un radi dins entre els 1.500 radis solars. No obstant això, quan es va prendre aquest tipus d'escala, els primers càlculs li van atorgar un radi aproximat de 2.500 radis solars.

Westerlund 1-26 es classifica com hipergegant lluminós, ocupant la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell. Amb una temperatura en la seva superfície aproximadament d'uns 3.000 K, és una hipergegant relativament jove, emetent principalment energia infraroja de l'espectre. També mostra una enorme pèrdua de massa considerable, cosa que suggereix que pot evolucionar en un estel Wolf-Rayet.

Westerlund 1-26 s'ha vist com un estel que canvia el seu tipus d'espectre en diversos períodes, però no s'ha vist canviar la seva lluminositat, a diferència d'altres estels. Una possibilitat és que la desaparició de la pols sols passa per una longitud d'ona en particular en l'espectre, cosa que permet que només el color que és visible siga visible per períodes mentre que aquesta lluentor desapareix quan aquest queda bloquejat. Però si no canvia la seva lluminositat, serà el primer estel variable descobert del seu tipus.

A l'octubre de 2013, els astrònoms usant el VLT Survey Telescope van descobrir que Westerlund 1-26 està envoltada per un núvol brillant ionitzat d'hidrogen. Aquesta és la primera "nebulosa ionitzada" que s'ha descobert al voltant d'un estel gegant vermell. La nebulosa s'estén 1,3 parsecs al voltant de l'estel, conté un material considerable, amb una temperatura de 800 K. Per estranya que semble, la nebulosa és molt similar a la de Sanduleak -69° 202a abans que esclatara com la SN 1987A.[5]

El cúmul d'estels estel·lar Westerlund 1 a llum visible.
Imatge en colors falsos de Westerlund 1.

Referències

  1. ↑ Ignacio Negueruela «A serendipitous survey for variability amongst the massive stellar population of Westerlund 1» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2010, pàg. 87–87. DOI: 10.1051/0004-6361/200913820.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 URL de la referència: https://arxiv.org/abs/1309.4086.
  3. ↑ URL de la referència: https://arxiv.org/abs/1211.5832.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. ↑ «Surprise Cloud Around Vast Star». [Consulta: 15 octubre 2013].