Without Love
![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Harold S. Bucquet |
Protagonistes | |
Director artístic | Cedric Gibons i Harry Mcafee |
Producció | Lawrence Weingarten |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons ![]() |
Guió | Donald Ogden Stewart a partir de l'obra de Philip Barry |
Música | Bronislaw Kaper i (no surt als crèdits) Eric Zeisl |
Fotografia | Karl Freund |
Muntatge | Frank Sullivan |
Vestuari | Irene |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1945 |
Durada | 111 minuts |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | Comèdia |
Tema | Segona Guerra Mundial ![]() |
Lloc de la narració | Washington DC ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Without Love és una pel·lícula estatunidenca de Harold S. Bucquet, estrenada el 1945. Va ser la tercera pel·lícula protagonitzada per Hepburn i Tracy, i seria l'última pel·lícula dirigida per Bucquet. Lucille Ball es convertiria en el director de fotografia d'aquesta pel·lícula.
Argument
Una vídua permet a un científic que faci servir el soterrani de casa seva per a uns experiments secrets relacionats amb la guerra. Ambdós estan desil·lusionats amb l'amor, així que decideixen casar-se exclusivament per conveniència.[1]
Repartiment
- Katharine Hepburn: Jamie Rowan
- Spencer Tracy: Pat Jamieson
- Lucille Ball: Kitty Trimble
- Keenan Wynn: Quentin Ladd
- Carl Esmond: Paul Carrell
- Patricia Morison: Edwina Collins
- Felix Bressart: Professor Ginza
- Emily Massey: Anna
- Gloria Grahame: Flower Girl
- George Davis: Caretaker
- George Chandler: Elevator Boy
- Clancy Cooper: Sergent
Rebuda
Bosley Crowther de The New York Times va escriure que "tothom hauria d'anar al cinema, perquè, malgrat les seves debilitats Without Love és realment divertit."[1] Variety va donar una ressenya tèbia, definit la pel·lícula com "obvietat", junt amb una trama una mica estàtica."[2] Harrison's Reports la va definir com "una comèdia dramàtica divertida... Hi ha més parlar que acció, però el diàleg és un factor que ho compensa."."[3]