Zoològic de Dusit
Tipus | Zoològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Dusit (Tailàndia) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 18,8 ha | |||
Activitat | ||||
Creació | 1938 | |||
El Zoològic de Dusit (en tailandès: สวนสัตว์ดุสิต) es troba al parc Khao Din i és un jardí zoològic de la ciutat de Bangkok, a Tailàndia.[1] Situat en el districte Dusit, al costat de la Casa del Parlament i el Palau de Dusit, és el zoològic més antic del país, que rep prop de 2,5 milions de visitants a l'any.[1][2][3]
Història
Construït com a jardí botànic privat del rei Chulalongkorn (Rama V), després de la mort del monarca el lloc va ser desatès per anys.[4] El 18 de març de 1938 la regència del rei Rama VIII va acceptar la petició del Govern Revolucionari liderat per Jomphol Per Phibulsongkram per convertir el jardí en un zoològic i van ser traslladades espècies domèstiques al costat d'altres animals portats de l'exterior, entre ells la descendència d'un cérvol clapejat que el propi Rama V va adquirir a la illa de Java.[1][5]
La ciutat de Bangkok va gestionar el zoològic fins a 1954, quan va passar a les mans de l'Organització Parc Zoològic, sota l'òrbita de la corona tailandesa, també a càrrec dels zoològics de Chiang Mai, Khao Kheow, Songkhla i Nakhon Ratchasima.[1]
Animals
El zoològic compta amb uns 1.600 exemplars, entre ells prop de 300 mamífers, 200 rèptils i 800 aus. Entre d'altres, hi ha varànids, hipopòtams, tigres (incloent el tigre de Bengala), lleopards, micos (com el gibón, el rinopitec d'Indoxina, el tití i el langur llistat), tapirs asiàtics, uómbats comuns, fals gavials, races miniatura de cavalls, loris lents, pitons de cua curta i corbs picudos i pelicans malais en llibertat que nien en els arbres, així com un hàbitat d'elefants, una plataforma per alimentar a les girafes i les zebres, un aviari i una sala de rèptils.[3][4][6][7][8]
Entre les espècies poc habituals en el Sud-est Asiàtic hi ha pingüins, camells, ualabins, cangurs i ossos marins.[7][8]
El més representatiu dels animals del zoològic és un cérvol albino del gènere Muntiacus, l'únic conegut al món, donat per la reina Sirikit al juny de 2002 i que porta per nom Phet (Diamant).[3][5][9]
Serveis
El zoològic compta amb un hospital animal, el museu del zoo i centre educacional, i espais per a espectacles d'animals ensinistrats (com a elefants i foques). També hi ha activitats infantils, un tren gratuït que recorre el parc i serveis de llanxes per navegar en el llac intern (que envolta "L'illa de les aus"), un pati de menjars i un local de venda de records, així com "La casa nocturna" (un hàbitat per a les espècies d'hàbits nocturns) i un espai reservat per als rèptils.[7]
Horaris
El zoològic de Dusit es troba obert tots els dies de l'any, de 8 a 18.[2][3][5]
Transport
Arriben fins als voltants del zoològic les línies de ómnibus 18, 28, 108, 528, 515, 539 i 542. Per arribar amb el métro aeri (BTS Skytrain) cal prendre la línia Sukhumvit fins a l'estació Victory Monument (N3) i prendre un ómnibus o qualsevol transport públic fins al zoològic.[3][5]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Zoological Park Organization. «History» (en anglès). ZooThailand.org, 26-08-2009. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Bangkok Post Travel. «Dusit Zoo» (en anglès). BangkokPost.com. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Zoological Park Organization. «General Information» (en anglès). ZooThailand.org, 01-11-2008. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Lonely Planet. «Dusit Zoo» (en anglès). LonelyPlanet.com. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Bangkok Mass Transit System. «Dusit Zoo» (en anglès). BTS.co.th. Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ Suzanne Nam. «Còpia arxivada» (en anglès). About Travel. Arxivat de l'original el 2014-07-13. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Asia Web Direct. «Dusit Zoo in Bangkok» (en anglès). Bangkok.com. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 8,0 8,1 Dusit Zoo. «Còpia arxivada» (en anglès). DusitZoo.org. Arxivat de l'original el 2014-08-22. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ Yves Masure. «White Barking Deer» (en anglès). Thailex Travel Encyclopedia. [Consulta: 20 setembre 2014].