Cirgüela


La cirgüela [θɪɾˈɣwela] (del astul-lionés cirigüela [θiɾiˈɣwela] y ésti del latín cereŏlam [kjɛˈrɛɔlam]) es el frutu del cirgüelu. El su consumu pué sel comu frutu frescu o secu (cirgüela passa).
Descrición
Es una drupa, es izil, un frutu carnosu y con caruezu, de tamañu deferenti según las varieais.
Son una jartá las varieais cirgüelas que chamban la colol (amarillu, brancu, verdi, roju), el tamañu y el sabol, manqui polo general, son unu los frutus mas ducis.
Varieais
Argunas las varieais mas consumías son:
- Black diamond.
- Royal diamond.
- Sun gold.
- Angeleno.
- Fortuna.
- Golden u Claudia.
- Damson.
Propieais
Tradicionalmenti s'á consierau a la cirgüela comu fruta contra los síntomas la vejés, pol sel rica en vitamina E y vitamina A, fibra y potásiu. Comel cirgüelas favoreci la salú la piel, la visión y la perda líquius acucuñaus. Tamién s'á detectau la presencia de compuestus fenólicus, antocianinas, carotenoidis y vitamina C.[1]
Huentis
- ↑ González-Flores D, Velardo B, Garrido M, González-Gómez D, Lozano M, Ayuso M.C, Barriga C, Paredes S.D, Rodríguez A.B. (2011). "Ingestion of Japanese plums (Prunus salicina Lindl. cv. Crimson Globe) increases the urinary 6-sulfatoxymelatonin and total antioxidant capacity levels in young, middle-aged and elderly humans: Nutritional and functional characterization of their content". Journal of Food and Nutrition Research 50(4): 229-236.
Atijus
En Commons ai conteníu multimedia sobre Cirgüela.