Consili de Cardenza

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Palazz de la Cardenza a Ivrea

El Consili de Cardenza a l'era un orghen collegial di comun de la Lombardia che 'l stava adree ai consol in di sò lavorà[1]: a l'era l'orghen comunal che 'l gh'haveva i pien podé, bon de fà la guerra e la pas, de ricever i imbassador, de vender i ben del comun e de dà di sanzion ai debitor che pagaven no, oltra a havégh l'ultima parolla in su la modifega di statut.[2]

Fad su de member ciamad cardenzari o silenziari, gh'haveven l'oblegh de tegnì el secret in sui question che trataven[3], e despess gh'haveven de nominà lor i consol o i podestà.[1] Despess l'era el nucli del consili strecc del comun, che in d'un quaj sit el se ciamava Senad e in alter Consili di Vegg.[1]

Oltra che in l'area storega lombarda 'sti consili chi inn stad fad su anca in di bande del Stat Pontifizzi, soratut in di Marche[4][5][6], e in Toscana.[7]

Storia

'Sti consili chi inn trad in pè in la Lombardia sgiamò de la mità del secol XII, e despess rivaven a vesser bei grand, per esempi a Milan gh'haveva pussee de 800 member in 'sti cas consol e podestà de solit andaven de una part, pu o men granda, de l'assemblea, in bas a quell che se doveva scernì o a la secretezza che ghe voleva.[1] La soa importanza la s'è vista anca del facc che, per firmà la tregua in tra la Liga Lombarda e 'l Barbarossa del 1177 gh'è volsud el so consens.[1]

Vers la fin del secol hann tacad a ciapà el nom de consilium communis, e deventen in di facc i consili minor di cità: semper a l'istess temp di rebellot popolar porten a fà su di cardenze per el popol minut, tant 'me la cardenza de Sant Ambroeus a Milan o quella de San Sir a Pavia. [1] Quell'istituzzion chi la se spantega anca oltra el , indova che la ciapa el nom de massa populi, e la riva fina a 'n quaj comun de la Toscana.

Cont el passà del temp consolar a quell podesteril el so podé el se sbassa, anca se l'è stad al nivell pussee volt in del mez de la transizzion, desgià che a ciapà la pupart di podé inn stad i podestà, fina al rivà di Signorie.[2] 'Me se sia, a l'è restad un orghen ministrativ di comun anca dopo[8], e l'è tegnud in la Lombardia oriental anca dopo, di voeulte fina istituid ex novo[9], fina a la borlada de la Republega de Venezzia.[10]

Riferiment

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (IT) CREDENZA, Consiglio di - Enciclopedia. URL consultad in data 2024-07-03.
  2. 2,0 2,1 Consiglio di credenza, sec. XII - sec. XIII – Istituzioni storiche – Lombardia Beni Culturali. URL consultad in data 2024-07-03.
  3. (IT) Consiglio di credenza - Enciclopedia. URL consultad in data 2024-07-03.
  4. it-IT Santuario Madonna delle Grazie - Pesaro. URL consultad in data 2024-07-03.
  5. La Scuola – LICEO CLASSICO VITTORIO EMANUELE II. URL consultad in data 2024-07-03.
  6. Fabriano Storica - Il voto del 2 Febbraio 1703 alla Madonna del Buon Gesù. URL consultad in data 2024-07-03.
  7. (IT) Il Podestà. URL consultad in data 2024-07-03.
  8. Comune di Varese, sec. XIV - 1757 – Istituzioni storiche – Lombardia Beni Culturali. URL consultad in data 2024-07-03.
  9. (IT) Comune di Costa Volpino - Conoscere Costa Volpino. URL consultad in data 2024-07-03.
  10. Consiglio di credenza, 1443 - 1797 – Istituzioni storiche – Lombardia Beni Culturali. URL consultad in data 2024-07-03.