La Republega Democratega Todesca (todesch: Deutsche Demokratische Republik, breviaa in DDR) cognossuda anca cont el termen informal de Germania de l'Est, l'è staa on statt de l'Europa central.
L'è nassuda in del 1949, e la corespondeva a la banda de la Germania occupada de l'Union Sovietega a la fin de la Segonda Guerra Mondial.
Per el sò vess sotta l'influenza de l'URSS, la Germania de l'Est la gh'eva on governo de ispirazion comunista e l'era member del Patt de Varsavia.
La soa capital l'era Berlin, che l'era spantegada con la Germania de l'Ovest e tajada giò de on mur de spartì i dò mitaa. El Mur de Berlin l'è vegnuu vun di simboi pussee famos de la Guerra Freggia, e hinn staa proppi tant i personn che hann provaa a passàll de scondon per andà a viv in de la Germania de l'Ovest. Alter città important de la republega a eren Potsdam, Rostock, Magdeburgh, Dresda, Erfurt, Cottbus, Chemnitz (ciamada Karl-Marx-Stadt) e Lipsia.
A la fin di Agn Vottanta, con la crisi del Union Sovietega, anca in de la Germania de l'Est gh'hann avuu de dervì i fronter, e permett la circolazion di gent al de là del confin in tra i dò Germani. In del november del 1989 el Mur de Berlin l'è staa traa giò. In del 1990 i dò Germani s'hinn giontaa insemma.